N’hi ha prou d’escriure un text breu perquè aparegui una imatge que no havia existit mai. Avui, qualsevol pot crear un paisatge impressionista en pocs segons. La intel·ligència artificial ha arribat al món de l’art i això fa ressorgir preguntes: Què és l’art? Qui és l’autor? S’hi val, així? En parlem amb artistes, investigadors i amb un robot conversacional.
Si se li demana “un gat menjant un plàtan per Vermeer” s’obté aquesta pintura. Ni Vermeer ni cap dels seus deixebles, però, han alçat el pinzell per pintar-la. Ha estat un robot amb intel·ligència artificial (IA). Un generador d’imatges a partir de text que ha sintetitzat tot el que sap sobre Vermeer, sobre gats i sobre plàtans per crear, en menys d’un minut, allò que se li requereix.
Amb programes com DALL-E 2 —per l’artista Salvador Dalí i el robot de Pixar WALL·E—, Midjourney o Stable Difusion no calen papers, llapis, càmeres, tauletes gràfiques o codi informàtic. Cal, només, una línia de text, un prompt —li’n diuen—, per generar una imatge completament nova.
Ara, els professionals del món creatiu aprenen a parlar amb aquestes màquines, a trobar les instruccions concises per produir les creativitats esperades. “Fotografia d’un astronauta muntant un cavall”, “Pintura d’una guineu a l’estil de La nit estelada” o “Peix tropical en un aquari sobre un fons blau fosc, art digital” són tres exemples de la infinitat de prompts que es poden introduir en aquests softwares.
Com arreu, l’experiència fa l’expert. Els que fa mesos que hi juguen s’han adonat que hi ha maneres de refinar les instruccions. Especificar estils, dècades, materials, objectius de càmeres o artistes ajuda a la IA a precisar el resultat. Per fer-ho, però, cal tenir referents i algun coneixement d’història de l’art. “Si no saps el nom de cap fotògraf ni li especifiques l’estil no et sortirà mai la fotografia que busques”, alerta la dissenyadora gràfica i directora d’art Sarah Molano.
Paraules que generen imatges
Molano i el seu company, també dissenyador gràfic i director d’art, Arnau Gràcia, comencen a fer servir els generadors d’imatges a partir de text com a eina recorrent. S’hi van endinsar, per primer cop, amb la creació de la portada d’un single. “Ens van encarregar la portada de Llum o Foc, una col·laboració dels grups Gèls i Marialluïsa —explica Gràcia— i vam decidir generar una imatge amb IA a partir de la lletra de la cançó”. Fer de l’abstracció de la poesia una realitat visible.
Van escollir els versos més representatius de la cançó per introduir a la caixa de text del software Midjourney. La lletra, però, no anava sola. Després de proves i errors, els dissenyadors van trobar els mots concrets que definien l’estil, la composició i la textura que buscaven. “Volíem un resultat naïf, gairebé abstracte, amb cert gramatge, perquè la sonoritat de la cançó també ho tenia, tot això”, detalla Gràcia.
El text final? “Una muntanya en silenci crema el foc amb la llum del record on un cérvol majestuós sent un crit d’alerta. Dibuixat a mà en blanc i negre barrejant estètica naïf i Lyonel Feininger”. Amb un joc de comunicació i uns quants retocs posteriors amb Photoshop, el single tenia portada.
El pinzell fa l’artista?
Si tothom pot crear una imatge, quin valor té, ara, l’artista? Sembla que aquestes eines revolucionaran la feina dels professionals del món creatiu. Tot i això, molts les veuen com un aliat. “Tothom pot descarregar-se Photoshop i no tothom és dissenyador, tothom pot comprar-se una càmera i no tothom és fotògraf”, assegura Gràcia.
L’artista i investigadora Pilar Rosado es dedica a explorar l’impacte de la IA en processos creatius. Ella i l’artista conceptual Joan Fontcuberta van fer servir aquesta tecnologia per generar obres noves de la col·lecció del Museu del Prado. L’art, segons Rosado, no és només estètica ni bellesa, sinó que, per existir, ha d’haver passat per tot un procés “complex de definir”. Per tant —diu— les imatges que generen les IA, per belles, curioses o estranyes que siguin, no sempre poden ser considerades obres d’art.
Rosado coincideix amb els dissenyadors. “Per mi el Midjourney no és un artista, és una calculadora superpoderosaque genera resultats ràpidament”, opina l’artista. “Et proposa opcions, però ets tu el que ha de saber en quin projecte està treballant, quin concepte hi ha darrere i quines són les imatges que seleccionaràs”, afegeix.
La IA és, per tant, una eina. Una eina que eixampla de manera vertiginosa els horitzons de les possibilitats creatives que existien fins ara. Pot servir per esbossar i obtenir resultats impossibles fins fa poc, per estimular combinacions i possibilitats, per produir, però, també, per imaginar. “Més enllà de l’execució, els generadors d’imatges a partir de text poden ser una eina molt valuosa per als processos creatius”, assegura Gràcia.
Autoria desdibuixada
La majoria de generadors d’imatges a partir de text han estat entrenats en una mateixa escola: internet. Els centenars de bilions d’imatges que hi ha a la xarxa i les definicions que sovint s’hi adjunten —els alt texts— els han explicat què és un gat, quina forma té un plàtan i com pinta la llum Vermeer.
El problema és que a les bases de dades d’aquests softwares no només hi ha els grans genis del segle XIX. Hi és tot. Tot el que és a internet. Pintors, dibuixants i fotògrafs s’han convertit en els mestres involuntaris i inadvertits d’aquesta tecnologia. “Li pots demanar una escena, una tècnica i un artista i tindràs una il·lustració del seu estil, no et caldrà pagar el que val l’artista”, alerta la dissenyadora Sarah Molano.
Això topa amb la legislació. Karina Gibert, catedràtica i directora del centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI) de la UPC, detalla que el Reglament general de protecció de dades ja ho explicita. “La regulació europea diu que encara que una dada sigui pública no la pots fer servir sense el permís del propietari d’aquella dada per a una finalitat diferent”. Per tant, adverteix la catedràtica, “si un artista penja a internet un quadre, no està autoritzant que un altre l’agafi per entrenar una IA”.
De fet, assegura Gibert, el debat de l’autoria va més enllà de les imatges que conformen les bases de dades d’entrenament d’aquests softwares. “Qui té els drets d’autor d’un quatre produït per una IA generativa?” El pintor que va crear la pintura base? L’individu que escriu el prompt? L’empresa rere l’eina tecnològica? El desenvolupador? El col·leccionista? Tot i que admet que no hi ha una solució senzilla, Gibert afegeix que la tecnologia blockchain podria servir per certificar i distribuir l’autoria d’aquestes obres.
Una conversa artificial
La IA creativa, avui, elimina l’obstacle entre idees i imatges. Però no només. També és capaç de generar música, text, vídeos, animacions i, fins i tot, mons virtuals. El ChatGPT, per exemple, és un dels xatbots més intel·ligents del moment. Desenvolupat per l’empresa Open AI —que també és darrere del generador d’imatges DALL-E—, és capaç de mantenir converses naturals i respondre preguntes concretíssimes amb excel·lència.
És per això que hem decidit anar a la font més primària i preguntar-li al mateix xatbot què creu que comportarà el desenvolupament de la intel·ligència artificial creativa. Després de pensar-s’ho un segons, moderat com l’han fet, ha respost que, com a model lingüístic de IA, no pot opinar. Malgrat això, s’ha atrevit a fer una declaració final, que hem traduït al català.
“La IA creativa representa un canvi revolucionari en la manera com entenem i ens apropem a la creativitat. Amb la seva capacitat d’aprendre i evolucionar, té el potencial d’impulsar els límits de la imaginació humana, però també planteja qüestions ètiques sobre l’autoria, l’originalitat i la propietat. És una eina poderosa que podria canviar la manera com creem i consumim art, però és important abordar-la amb precaució i considerar les implicacions que podria tenir sobre el futur de la creativitat”, ha sentenciat. •
