El 5 de desembre de 1998, a gairebé 14.000 quilòmetres de Catalunya, a Kyoto, al Japó, el Comitè del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO inscrivia l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica dins la llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat. Tal com el nom indica no es tracta d’una manifestació artística que es restringeixi estrictament a l’àmbit català sinó que va molt més enllà i s’estén per l’Aragó, Castella-La Manxa, València, Múrcia i Andalusia. En total són més de 750 jaciments amb pintures rupestres emplaçats en 163 municipis al llarg de tot el vessant mediterrani.

Lluny de l’imaginari sobre pintures rupestres que ens han creat exemples com els d’Altamira o Lascaux, l’art rupestre de l’arc mediterrani es caracteritza per la seva aparent simplicitat i petita dimensió. Creat en balmes o abrics de poca profunditat aprofita l’orografia de la pedra per encabir les seves figures i generar efecte de volum. Figures que gairebé mai arriben al mig metre, pintades majoritàriament en color vermell, utilitzant l’òxid de ferro. A Catalunya tenim més de 70 conjunts d’art rupestre, xifra que va creixent de tant en tant gràcies a noves descobertes. Aquestes pintures es divideixen principalment en dues categories vinculades a les diverses formes de societat del moment en què es van crear. Per una banda trobaríem l’art naturalista, datat fa uns 10.000 anys i associat als grups de caçadors-recol·lectors que pintarien escenes perfectament reconeixies de caça amb arquers i animals com cérvols o senglars; però també plasmant altres tasques com la recol·lecció de la mel. Per l’altra banda, amb 8.000 anys d’antiguitat tindríem les pintures de caràcter esquemàtic i abstractes que farien els agricultors-ramaders i on el simbolisme pren més força amb figures soliformes, geomètriques, línies… a cops pintades directament amb els dits. L’interessant és veure com en determinats abrics els dos estils es troben l’un pel costat de l’altre fent palès la importància d’aquell espai al llarg de tota la prehistòria com a lloc per deixar empremta.

La part meridional del país és la que acull la major quantitat d’aquests jaciments amb pintures rupestres, nuclis com el de les Muntanyes de Prades o els Abrics de l’Ermita d’Ulldecona són referents conjuntament amb la icònica Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues.
De fet, aquests tres espais són els únics que compten amb una eina cabdal per a la difusió d’aquest patrimoni singular, els Centres d’Interpretació de l’Art Rupestre (CIAR). Situats a Montblanc, Ulldecona i El Cogul dediquen esforços per apropar aquest art, a cops inaccessible, a la majoria de persones. El més veterà, el de Montblanc, va néixer l’any 2005 a l’edifici de la Presó nova i destaca per la reproducció facsímil de les balmes i abrics que suporten els conjunts pictòrics més destacats de les Muntanyes de Prades com el Portell de les Lletres o l’abric del Mas d’en Ramon d’en Bessó amb un dels braus més grans coneguts dins de l’art llevantí.

El mateix 2005, a les Terres de l’Ebre, obria portes el CIAR dels abrics de l’Ermita d’Ulldecona. En aquest cas, s’emplaçava directament en l’entorn on es troben les pintures, a la serra de Godall, al redós de l’ermita de la Pietat. Aquest fet facilita complementar la visita al centre amb l’observació in situ d’un dels conjunts més imponents de la tipologia naturalista. Una fantàstica escena de cacera amb centenars de figures i amb una vitalitat que talment sembla que tingui moviment.

La Roca dels Moros del Cogul, per la seva part, és un altre d’aquests espais que durant segles i mil·lennis ha estat un lloc especial i com a prova la coincidència de pintures dels caçadors-recol·lectors, dels agricultors-ramaders però també inscripcions iberes i romanes. Com no podia ser d’altra forma, tanta singularitat bé es mereixia un CIAR associat. Després d’any de lluites i reivindicació territorial per aconseguir-ne l’obertura, aquesta es produí l’any 2010 i després d’anades i vingudes, actualment disposa d’un horari estable d’obertura. Això sí, el centre va obrir sense la museografia inicial projectada però ho compensa amb una reeixida exposició estable i sobretot oferint unes brillants visites guiades que captiven al visitant i aconsegueixen transmetre-li una mica de l’ambient màgic que es respira al voltant de la Roca dels Moros.

Els tres Centres d’Interpretació de l’Art Rupestre catalans integren la Ruta de l’Art Rupestre, coordinada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i que enllaça aquests tres espais referencials com a porta d’entrada al coneixement d’un dels documents més fràgils i alhora més expressius de la nostra història. Visiteu-los!