Arts visuals

Art Basel

Fins al 19 de juny, 234 galeries de 40 països es reuneixen a la ciutat de Basilea. Creada el 1970, és el punt de trobada mundial per excel·lència entre galeristes i col·leccionistes. Fa temps que té també la seva versió a Miami i Hong Kong, i és una oportunitat per prendre el pols a les diferents propostes d’art contemporani.


Després de mitja vida sentint-ne parlar, és la primera vegada que puc visitar Art Basel. Pensava creuar la ciutat a peu des de l’estació de tren, però la fauna que rodeja la parada del tramvia que va fins a la Messeplatz convida a unir-me a ella. Muntures d’ulleres cridaneres, arracades i collarets grossos, pentinats com si s’acabés de sortir de la perruqueria, per aquí mudes de marca, per allà un vestit plisat Fortuny d’Issey Miyake. Com passa a Arco, o fins i tot en festivals ben diferents com el Sónar o el Primavera, tals esdeveniments tenen aquest component antropològic d’anar a veure, però sobretot, de fer-se veure. Col·leccionistes vinguts de tot el món amb ànsies de tornar a la càrrega després de la pandèmia i una organització amb ganes de treure pit. I també de deixar clara la seva solidaritat amb Ucraïna i la Rússia dissident, amb la programació d’un concert benèfic de les Pussy Riot, entre altres accions.

Entrada a Art Basel des de la Messeplatz. © Cortesia d’Art Basel

Només baixar del vagó i als afores del recinte expositiu d’Herzog & de Meuron, en un racó una mica desangelat, hi ha penjades unes fotografies del fotògraf de Khàrkiv Boris Mikhailov, d’entre les 11 escampades per façanes de la ciutat. Menciono els arquitectes nadius de Basilea perquè s’ha de reconèixer que així com la façana de l’Auditori del nostre Fòrum potser no és el millor que han fet, la reordenació urbanística i la remodelació dels pavellons perquè poguessin allotjar obres de mides considerables ha estat un encert. El pati rodó a l’aire lliure que hi ha dins l’edifici, ple de bars, on no hi falten les ostres ni el xampany, és també el culpable d’aquestes relacions humanes que possibilita la fira, l’element intangible que la fa tan preuada. I és que les enquestes diuen que els col·leccionistes encara prefereixen l’assistència física a l’hora de comprar, sobretot si els embolcallen amb una pàtina de glamur, tot i que amb la pandèmia es van multiplicar les estratègies digitals de venda. És per això que s’ofereix a la comunitat VIP un accés exclusiu de previsualització de les conegudes com a sales de visualització en línia, on, un dia abans de la inauguració, poden veure moltes de les obres que s’exposen. Aquest combinat presencial i en xarxa vol garantir la quantitat de transaccions econòmiques sucoses que s’hi produeixen.

Un cop dins, l’aconsellable és endinsar-se a l’espai Unlimited, una selecció de setanta projectes que és el segon any que encarreguen a Giovanni Carmine, el director de la Kunst Halle Sankt Gallen, a qui agraeixo estar orella dreta per saber el que s’hi cou. Felicito la seva curatoria per oferir gran varietat de llenguatges: instal·lacions, com la de la veterana Rebecca Horn, capaç de crear atmosfera amb pocs recursos; escultura com la de Thomas J. Price; pintura com l’espectacular mar del cubà Yoan Capote, on el color negre són uns ferotges i multitudinaris hams de pesca, o estripats i anguniosos films d’animació amb animals dissecats de la irreverent Marianna Simnett; l’audiovisual multipantalla, androgin i messiànic de Yael Bartana, o el fet de no oblidar-se de l’art sonor, com el de Susan Philipsz, o fer-nos descobrir els hologrames de Jordan Wolfson, que són una crítica del racisme en format lúdic. Aquesta denúncia, juntament amb el tema de la negritud, que apareix a la peça de Lorna Simpson, i la presència volguda d’artistes negres i afrodescendents són òbvies, alhora que s’han volgut visibilitzar les dones creadores, i de retruc, les dones desafavorides com fa la libanesa Mounira Al Solh cosint les seves vicissituds en les teles d’una tenda típica del desert.

És així com, entre propostes avantguardistes que ja fan olor de clàssic i no sorprenen a ningú, la provocació és dur els retrats fets pel camerunès Barthélémy Toguo en talla de fusta.

Gray, la peça de Theaser Gates feta amb expositors i materials de ferreteria. © Cortesia d’Art Basel

Justament, la riquesa de materials és un altre dels punts forts. Des de l’immens mapa del món que Maha Malluh ha fet a l’Aràbia Saudita amb cintes de casset de colors diversos amb conferències religioses enregistrades a les malaguanyades pells d’animals on Raphaela Vogel explica les seves històries, i la grandiosa peça de Theaster Gates, que aconsegueix unes taques de color gairebé mironianes a partir d’expositors de ferreteria i drogueria i els seus productes. O el caòtic escampall de fusta i sorra que Leonardo Drew no ha dut del seu taller perquè l’ha creat in situ en una de les enormes cantonades. L’únic català entre els setanta, Ignasi Aballí, ha optat per bocins de diaris amb fotos d’horitzons, en una obra justament horitzontal que dona una tímida benvinguda al diàfan espai.

Ost-West-Demokratie, obra de Hanne Darboven sobre la Guerra Freda. © Cortesia d’Art Basel

Són interessants peces amb rerefons polític, com la proposta de Hanne Darboven sobre la Guerra Freda, on no hi falten les seves infinites cartolines escrites a mà, acompanyades per les banderes dels EUA i l’URSS; i pel seu compromís social, el treball aparentment senzill de Francis Alÿs, que ens recorda la quantitat de maleïdes fronteres i concertines de filferros que hi ha escampades pel planeta.

Instal·lació d’Helena Uambembe guanyadora premi Art Baloise. © Cortesia d’Art Basel

Pel que fa a la secció dedicada als artistes emergents, el Premi Art Baloise també ha anat en les línies comentades, buscant el posicionament ètic, i no es casual que s’hagi concedit a dues dones joves i negres: a l’artista activista transgènere Tourmaline i a la sud-africana de 26 anys d’origen angolès Helena Uambembe, que ha reproduït la casa de la seva infantesa per evocar els horrors de la guerra de la qual van fugir els seus pares. El tema del colonialisme aflora de manera genial en l’obra de la peruana Daniela Ortiz, que descarta una posada en escena de “modernor”, creant un teatret amb les seves titelles fetes a mà, on dos cops al dia es representa la història d’un jove miner migrant a la recerca d’or que és amenaçat per un avar príncep europeu, per confrontar els espectadors amb els mals de la migració forçada.

Versió del puntillisme de Seurat feta per Ai Weiwei amb peces de Lego. © Ai Weiwei, cortesia de l’artista i Neugerriemschneider, Berlin

En definitiva, ha estat una oportunitat per a molts per disfressar-se amb les millors gales i buidar les butxaques papallonejant per les dues plantes on les galeries, sobretot del món anglosaxó, germànic i asiàtic, tenen la seva representació i on, si jo m’hi hagués quedat amb una obra, seria la versió del quadre puntillista de Seurat Tarda de diumenge a l’illa de la Grande Jatte, feta pel meu estimat Ai Weiwei amb peces de Lego d’un botó. Cal encoratjar també les úniques galeries dels Països Catalans presents, la barcelonina Projecte SD, que representa la catalana Patricia Dauder, i Kewenig, amb seu a Palma, amb l’esperança que en les pròximes edicions siguin més les que es puguin permetre viatjar-hi i deixar petja de la nostra sensibilitat. Si voleu empatxar-vos d’art sense moure-us de casa, sempre us quedarà la pàgina web de l’esdeveniment, plena de fotos i d’informació.

Txell Bonet
Periodista cultural. Recentment ha estat l’ajudant de direcció del documental internacional sobre Gaudí dirigit per Marc Jampolsky. Guionista d’art al Tria33 del C33 i col·laboradora d’art i temes culturals a Rac1 amb Marc Giró i abans amb Marta Cailà, a més dels seus propis programes culturals radiofònics. També ha creat i interpretat les seves pròpies performances poètico-musicals.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close