Arts visuals

Art per aprendre a curar

ACVIC presenta una nova edició del projecte ART + ESCOLA. L’exposició, comissariada per Assumpta Bassas, en aquesta edició centra la seva atenció en les cures que, poc o molt, tots hem necessitat després d’aquests dos anys de pandèmia. 

ART + ESCOLA + CURA
A cura d’Assumpta Bassas
ACVIC, Centre d’arts contemporànies de Vic

Del 12 de maig al 30 de juliol, Vic

Comissari i curador són sinònims que designen una mateixa professió, la de la persona que dirigeix o supervisa una edició, una obra o una exposició. Ambdues paraules, però, se’ls hi pressuposen orígens totalment oposats. La primera prové de la tradició francòfona –comissaire– i ens remet a una basant jeràrquica i autoritària de la professió. Contràriament, la paraula anglosaxona –curator– fa referència al procés de tenir cura i situa al curador o curadora en un segon pla, o com ho podria argumentar Assumpta Bassas, en un desplaçament cap a l’altre.

En aquesta edició ART + ESCOLA + CURA reuneix 29 centres educatius, principalment d’Osona, però també del Lluçanès, del Ripollès i del Solsonès.  ACVIC, ha donat l’oportunitat a Assumpta Bassas de tenir cura i vetllar per aquesta exposició on, un any més, les escoles en són les protagonistes.

CurArt proposta de l’Institut-Escola Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses. Fotografia de Blai Marginedas

La relació entre ACVIC i Bassas es va iniciar l’any 2020, amb l’exposició En el nom de la mare, en el nom de la terra. La mostra comptava amb la mirada de set dones artistes que, a partir de la relació d’aprenentatge amb la naturalesa i les experiències concretes de la maternitat, ja col·locava les cures en el centre del seu discurs. Fruit d’aquell encontre, ACVIC va pensar en Bassas per ordenar aquesta constel·lació de projectes sobre la cura.

Bassas desenvolupa l’exposició a partir de tres àmbits ­–ecosistema de relacions, autocura i ecosistema planetari­­­– els quals parteixen d’una mateixa posicionament: la convicció que la cura és un gest mare que, si el practiquem, ens desplaça des del jo cap a l’altre. En aquest sentit, per Bassas, la cura és una forma de pensar-nos a nosaltres mateixos des de la posició d’un altre, ja sigui per una raó de vida, o per un bé comú. La cura des d’una posició ni moral ni ètica, sinó com a estructura relacional i social bàsica, única possibilitat que tenim humanament per a poder sobreviure  com a societat i en l’ecosistema natural del que formem part.

A més, Bassas ha pres la decisió de pintar les parets de lila, per tal de reivindicar la mirada feminista cap a les cures. A la part superior de la paret, hi trobem algunes cites de pensadores com Yayo Herrero, Esther Vivas o bell hooks.

“Créixer és, de fet, el procés d’aprendre a acceptar responsabilitats pel que ens passa a la nostra vida. Voler créixer és acceptar un amor que cura.”
bell hooks   

Vista general de l’exposició ART + ESCOLA + CURA. Fotografia cedida per ACVIC.

Un dels temes que podem desgranar de l’exposició és la forma com el professorat ha utilitzat la cura per tal de tractar la relació entre l’alumnat del grup classe. Un dels exemples més clars és el projecte Aprenent a tractar-nos amb cura. A través d’aquest projecte, l’alumnat de 1r de primària de l’Escola Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta, va iniciar un seguit d’accions en què es buscava tenir cura dels companys de la classe. El projecte va sorgir després de llegir el conte Amables, d’Axel Sheffler, en què l’autor ens proposa que imaginem un món on tothom és amable i ens pregunta: com el podríem fer realitat? El projecte pren una de les idees del llibre que consisteix a posar boles en un pot cada vegada que som amables. En aquesta pràctica, l’alumnat va decidir que posaria boles de paper de seda de colors en moments de cures i de color negre en moments que no. 

No sols, però, hem de tenir cura dels companys de classe, també podem tenir cura dels nostres veïns més vulnerables. L’Escola L’Agullola de Rupit i Pruit i els alumnes de primària de l’Institut-Escola Josep Maria Xandri de Sant Pere de Torelló, van voler donar el reconeixement que es mereix la gent gran. L’Escola l’Agullola s’hi va apropar per descobrir les històries d’abans i convertir-les en els contes d’ara. Mentre que, l’escola-institut Xandri van intercanviar dibuixos amb la residència d’avis del municipi.   

Un dels projectes més singulars, alhora que poètics, és Despertem els caps grossos. El projecte es remunta l’any 2019, quan va tancar El Carme, última galeria d’art de Vic. En aquell moment, la sala va obsequiar als geganters del carrer de la Riera amb 4 capgrossos i aquests els van cedir a l’Escola d’educació especial l’Estel.

Fotografia del procés de treball de Despertem els capgrossos, de l’escola Estel de Vic. Fotografia cedida per ACVIC

La participació dels alumnes de l’ETVA (Etapa de Transició a la Vida Adulta), va propiciar que les seves cures anessin dirigides cap aquests capgrossos. En aquest projecte –que ha comptat amb la col·laboració de la restauradora Anna Viñas–, l’alumnat va descobrir tant la importància que els quatre capgrossos –els quals representàven a Joan Homs, un dels propietaris de la galeria, i quatre amics vinculats a El Carme– com també aprendre el treball de restauració d’un gegant, a través d’un procés col·lectiu on s’unia la creativitat i la reflexió com a individus.  

Més enllà de les cures d’un àmbit emocional o personal, veiem també una preocupació comuna per parlar de la situació d’emergència climàtica que estem travessant, la qual també és una matèria curricular.  Això ha afavorit el ric ventall de propostes que vetllen per tenir cura del planeta o dels seus habitants no-humans que ofereix l’exposició. 

Qui hi viu a la Gelera? Construïm un hotel d’insectes. Projecte del Col·legi FEDAC Vic. Fotografia cedida per ACVIC.

Un exemple d’això és Qui viu a la gelera?,en què els alumnes del col·legi FEDAC de Vic han dissenyat i construït un hotel per insectes. El resultat final és una peça, d’interès escultòric, construïda a partir d’especular sobre quin tipus de materials i formes poden ser els més idonis per tal que els insectes hi vulguin viure.

Una de les propostes visualment més ocurrents és animalÀRTic. Aquest projecte va servir perquè l’alumnat de 1r i 5è d’Educació Primària de l’Escola Doctor Joaquim Salarich, aprengués que l’art contemporani també serveix per transmetre missatges. L’escola va imaginar una instal·lació efímera que volia criticar l’impacte que els humans tenim sobre el pol i sobre les altres espècies. Per aquest motiu, van col·locar figures d’animals en perill d’extinció penjats dins de glaçons, que s’anaven desfent fins que els animals queien.

Cal recordar que cadascuna de les propostes ha estat acompanyada per un conjunt d’assessors que, de forma voluntariosa, han compartit referents i consells i han fet un seguiment dels diversos projectes.

Bassas, complementa l’exposició a partir d’establir diàlegs entre les propostes dels infants i joves i alguns dels seus referents artístics. Un d’aquests noms és el de Mierle Laderman, que a finals de la dècada dels seixanta es va donar a conèixer amb el Manifesto For Maintenance Art. En aquest treball, Laderman es va adonar com, les obligacions com a mare li impossibilitaven seguir amb la seva carrera artística. Al mateix moment, però, Laderman lluitava per no deixar de ser artista el mateix temps que mare, així que va prendre una decisió: va anomenar art el manteniment i d’aquesta manera posava en el punt de mira aquest tipus de tasques necessàries, però massa sovint vistes com a carregoses o irrellevants i que, amb exposicions com ART + ESCOLA + CURA ens adonem com són de necessàries.  

Una paret-pissarra ens dona la benvinguda a l’exposició. En ella, Assumpta Bassas ens convida a col·laborar en escriure el Manifest de l’art de la cura a l’Escola
Blai Marginedas
Graduat en Art i Disseny he desenvolupat la meva carrera professional entre la gestió cultural contemporània i popular, el disseny gràfic i el comissariat i la reflexió cultural.
També he format part de col·lectius artístics com Morir de Frío i Supterranis.