El projecte Art i Escola arriba a la seva 10a edició. ACVic – Centre d’Arts Contemporànies de Vic inaugura una nova mostra de treballs artístics realitzats des de centres educatius. L’aniversari es complementa amb una publicació que recull la trajectòria del projecte i una exposició, en què es convida deu artistes a exposar obra a l’entorn de les temàtiques tractades durant les deu edicions d’Art i Escola.
ART + ESCOLA + JOC
ACVic – Centre d’Arts Contemporànies de Vic
Fins al 24 de juliol de 2021
A cura de Toni Garcia
Bruna Dinarès ha coordinat el projecte d’Art i Escola des del primer any i n’ha viscut en primera persona l’evolució des dels seus inicis. Tant ella com Toni Garcia, curador de l’exposició d’enguany, coincideixen que “un dels moments més màgics d’aquesta experiència és quan t’arriben les obres i descobreixes el treball realitzat per les escoles, el qual sempre és divers i sorprenent”.
Art i Escola és possible gràcies a la tasca dels assessors que provenen del camp de les arts, l’arquitectura o el disseny, els quals treballen amb centres d’educació infantil, primària o secundària. Aquests assessors són els encarregats d’entrevistar-se amb els docents, hi comparteixen referents i actuen com a guies en el treball de les escoles. A diferència d’altres programes d’art i educació, en què la figura de l’artista hi és més present, en el cas d’Art i Escola, els assessors no entren mai a l’aula i és el professorat qui s’encarrega de dirigir la proposta. En l’edició d’enguany, hi han participat 21 escoles d’Osona, el Ripollès, el Moianès i el Solsonès, i un total de 1.884 alumnes.

En cada edició, el grup d’assessors del projecte tria un tema a treballar. Enguany el tema ha estat el Joc. Es va considerar un tema que s’allunyava de la situació actual i brindava positivisme en un curs, ja de per si, complicat. A més, també es donava la coincidència que s’inaugurava Goula. Projecte d’art, joc i memoria, de Jordi Lafon i Montsita Rierola, una exposició que girava entorn de la fàbrica de joguets Goula, i es va considerar que podia ser un bon complement i una font d’inspiració per a les escoles.
Dinarès afirma que l’actual crisi sanitària ha impactat en el nombre de centres que s’han apuntat al projecte, que ha estat menor que en edicions passades. Encara que no hi ha cap treball que parli explícitament sobre la Covid, sí que es palpa l’impacte de la situació en la forma de treballar dels centres i en algunes formalitzacions en què l’ús de la videotrucada, els grups bombolla o el treball en espais fora de l’aula són presents. Malgrat tots els entrebancs que han acompanyat el curs, tant Dinarès com Garcia es sorprenen de la forma com les escoles han revertit positivament aquestes limitacions; han presentat treballs molt acurats i amb una forta càrrega social.

Segons Garcia, hi ha hagut moltes propostes que han utilitzat l’acció com a forma de treball. Un exemple d’això és la Gran Pinzellada, de l’Escola Tomàs Raguer i del Centre d’Educació Especial Ramon Suriñach de Ripoll. La Gran Pinzellada va ser la culminació de tot un procés de treball entre alumnes de 6è de primària i alumnes dels grups 2 i 3 d’educació especial. Malgrat treballar de forma separada durant el curs, van acabar celebrant una batalla que tenia com a objectiu pintar els altres fins a acabar tota la pintura. Com a material exposat hi trobem un vídeo que recull l’experiència i dos plàstics acetats amb rastres de la guerra de pintura.
Un segon bloc de projectes conté aquells que analitzen el joc. En aquesta línia, destaquen projectes com Fem, creem, juguem!!!, de l’Escola Andersen de Vic. L’obra consta de cinc llibres d’artista, cadascun dels quals està dedicat als jocs amb què els infants s’entretenen al pati, com els jocs de córrer, les rodes, les pilotes i el joc de matar conills, les bales, la sorra o les cabanes. El recull d’elements és extraordinàriament ric i mostra com els alumnes agrupen i representen cada una de les temàtiques. La recerca els serveix per investigar: el tipus de sorra que tenen al pati, els diversos noms que es dona a les “caniques” segons el tipus d’estampat o l’estudi cinemàtic del moviment que fem quan correm.
Un tercer bloc el formen aquells projectes que inventen nous jocs i ens animen a provar-los. A Reflexió en joc, els alumnes de l’Institut de Gurb creen diversos jocs amb un rerefons crític i reflexiu sobre la societat en què vivim. Les professores van repartir jocs clàssics com el bingo, l’uno o el memory i van demanar a l’alumnat que en fes una versió crítica. Els resultats van des d’un bingo en què en lloc de números es canten estereotips masclistes, un uno amb imatges de dictadors o un memory en què s’han de relacionar animals de granja vius amb imatges de filets o animals morts en escorxadors. El projecte és interessant per la capacitat que té d’utilitzar allò políticament incorrecte com a eina de pensament crític.

Un dels projectes més colpidors de tots els que podem veure en aquesta edició és Cossos Exposats. La proposta, liderada per Isabel Garcia de la Cruz i Cristina Valera, artistes seleccionades per la Sala d’Art Jove en la modalitat d’art i educació, es va portar a terme als centres El Roser de Sant Julià de Vilatorta i a l’Escorial de Vic. L’objectiu de la proposta era treballar sobre els estereotips per crear un joc de taula crític. En cap dels dos centres, però, el procés de creació no va culminar amb una proposta de joc de taula, a causa de la profunditat amb què van treballar els alumnes. Una profunditat que confereix maduresa i impacte al resultat, alhora que ens interpel·la directament a través d’imatges i objectes que tracten temes com el bulling, l’alcohol i les drogues o l’obsessió per la bellesa, des de la mirada d’alumnes de secundària.
La varietat de propostes que conformen Art + Escola + Joc demostra la gran complicitat que l’art pot tenir amb l’àmbit educatiu. El projecte enriqueix l’estètica de les propostes escolars a partir d’introduir-hi noves pràctiques artístiques. A més, l’exposició presenta les peces sorgides de les aules com a obres d’art, cosa que dignifica el treball que es fa a les aules i li confereix un interès no només educatiu sinó també artístic i crític.
Finalment, per celebrar els 10 anys d’Art i Escola, s’ha publicat un llibre que recull els projectes i temes que s’han presentat al llarg d’aquesta dècada. A més, al Temple Romà de Vic, podem veure l’exposició 10 anys d’Art i Escola, a cura de Miquel Bardagil, en què es presenten deu treballs –un per a cada tema– d’artistes l’obra dels quals ha inspirat els projectes d’Art i Escola durant aquesta dècada d’història.
