Una mostra extraordinària a Les Abattoirs de Tolosa recorre la història de Francesc Tosquelles, pare de l’antipsiquiatria i pioner de la renovació d’aquesta disciplina a través de la política, la cultura i l’art.
El psiquiatre i psicoanalista català Francesc Tosquelles (Reus, 1912 – Granges-sur-Lot, 1994), pioner de la psiquiatria crítica o antipsiquiatria, va ser un dels grans renovadors d’aquesta branca de la medicina i de la percepció social i cultural dels “bojos”. Molt abans que les problemàtiques inherents a les malalties mentals fossin objecte de debat i transformació, Tosquelles va apuntar a problemes vitals, socials i ètics, com a desencadenants de comportaments titllats de trastorns.
Ara una exposició sense precedents en el centre d’art Les Abattoirs de Tolosa recorre l’extraordinària i insuficientment coneguda vida de Tosquelles, posant de manifest la seva revolucionària contribució a la cura de les malalties mentals i les seves inèdites connexions amb l’art modern i l’art brut. Després de la seva estrena al museu francès, on es podrà visitar fins al 6 de març, «La Déconniatrie. Art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles», es presentarà el 2022 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i al Museu Centre d’Art Reina Sofia de Madrid, amb el títol “Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat”. La gira acabarà el 2023 a l’American Folk Art Museum de Nova York.
“Les presentacions coincideixen en el 80%. A Tolosa la història queda contextualitzada en l’àmbit regional, ja que allí es troba l’hospital de Saint-Alban-sur-Limagnole, on Tosquelles desplegà les seves teràpies innovadores. En canvi, a Espanya subratllem els orígens del metge que es forma en una Catalunya consolidada en termes polítics i culturals, on exerceix una psiquiatria amb una visió política i les eines de la cultura, antifeixista i surrealista de l’època. De fet, la renovació de les institucions psiquiàtriques a França als anys setanta s’inspira en la pràctica catalana dels anys trenta”, explica Carles Guerra, comissari de la mostra juntament amb Joana Masó, Julien Michel i Annabelle Ténèze.
Fugit a França el 1939, junt amb altres 500.000 refugiats espanyols, Tosquelles va utilitzar els traumes de la Guerra Civil, les experiències esquinçadores en el camp d’internament de Septfonds i a la França ocupada, per portar la seva pràctica terapèutica a les últimes conseqüències. El recorregut expositiu segueix les petjades de Tosquelles des de Septfonds a l’hospital de Saint-Alban-sur-Limagnole, on va desenvolupar nous tractaments basats en les dinàmiques de grup i en el treball artístic. Gràcies al seu emplaçament aïllat al camp, l’hospital es va convertir en un dels amagatalls de membres de la Resistència i intel·lectuals comunistes com Tristan Tzara o Paul Eluard, els quals hi van instal·lar una plataforma d’edició clandestina. Saint-Alban es va convertir així en un centre de trobada i confrontació entre la psicoanàlisi, la medicina, el comunisme, el surrealisme i l’art, fins al punt que les creacions dels pacients de Tosquelles seran després reunides per Jean Dubuffet sota l’epígraf d’art brut. Les bases d’una psiquiatria desalienant i comunitària es plantejaven a través d’activitats col·lectives com el cinema, els clubs i les revistes, com la cèlebre Le Trait d’Union.
“Va ser una espècie de Bauhaus del sud, una experiència col·lectiva i alhora clínica, política i cultural”, assegura Guerra. En aquest experiment innovador van treballar psiquiatres d’avantguarda, com Frantz Fanon, filòsof de la descolonització, i on les dones van exercir un paper rellevant. Per exemple, una de les directores que va introduir més millores, Agnes Masson, va escriure una tesi doctoral pionera sobre transvestisme; Eugénie Balvet, experta en plantes medicinals, va formular tractaments inèdits, i la interna Marguerite Sirvins, considerada inadaptada pel simple fet de no haver-se casat, relata les històries de l’hospital a través d’uns sorprenents brodats. “De Sirvins exposem un vestit blanc de núvia fet amb els fils recuperats dels draps de la neteja, que pertany a la col·lecció de la família Tosquelles”, indica Guerra, el qual va ser l’últim director de la Fundació Tàpies de Barcelona.
L’extraordinària vida professional i personal de Tosquelles es relata a través de més de 100 obres d’art, incloent-hi les que van ser creades pels pacients de l’hospital, a més de pel·lícules, llibres, arxius, objectes, fotografies absolutament inèdites i obres d’artistes contemporanis, creades expressament per a la mostra. Entre les peces històriques destaquen tres pel·lícules de 1961 de Mario Ruspoli, influent autor de cinéma verité, signades amb Tosquelles. També hi ha treballs del mateix Dubuffet, d’André Michaux, Michel Foucault, Antonin Artaud, Yayoi Kusama, Nancy Spero i Karel Appel. S’exhibeix el llibre que Paul Eluard escriu el 1943 a Saint-Alban, Souvenirs de la maison des fous, una sèrie de poemes amb dibuixos de dones internes realitzats per Gérard Vulliamy, l’espòs de la seva filla, Cécile Eluard. Està també la maqueta original del llibre de Tristan Tzara, Parler seul, una sèrie de retrats de dones internes il·lustrats per Joan Miró, que es conserva a la seva fundació de Barcelona, mentre que entre les obres dels interns destaquen les d’Auguste Forestier.
Déconnage, un videoassaig d’Angela Melitopoulos i Maurizio Lazzarato sobre Tosquelles, i que Guerra va projectar al Macba el 2012 actua com a enllaç entre les obres històriques i les contemporànies. “Tosquelles utilitzava el cinema per a les seves teràpies. Al congrés que va marcar la seva primera tornada a Catalunya el 1958, per explicar les transformacions de l’hospital, va presentar una pel·lícula en lloc d’una ponència tradicional”, explica Guerra.
L’artista Roger Bernat ha fet servir fragments de les pel·lícules mudes rodades pel psiquiatre per crear una nova pel·lícula a la qual el públic pot posar l’àudio. De fet, la projecció es presenta juntament amb una estació de doblatge amb instruccions molt senzilles, perquè els visitants puguin fer sons amb els instruments posats a la seva disposició i gravar les seves veus a través d’uns micròfons. Alejandra Riera ha creat una instal·lació sobre La Borda, clínica on va treballar Tosquelles i on l’artista argentina ha estat duent a terme tallers des del 2010. Finalment, Perejaume ha creat un camí de suro perquè el públic es descalci i camini inspirat per la creença de Tosquelles segons la qual els aspectes cognitius s’activen des dels peus. “Tosquelles deia que el món es llegeix amb els peus i no amb el cap”, conclou Guerra.
