L’any 2019, coincidint amb el bicentenari del Museo del Prado, vam realitzar un recorregut per diferents museus de la nostra geografia on repassàvem els dipòsits de la pinacoteca madrilenya. Aquesta vegada, volem fer el camí contrari. Descobrir alguns museus de Madrid on la presència d’artistes catalans sigui significativa.
Un bon punt per començar aquest repàs és la Real Académia de Bellas Artes de San Fernando. Un espai dedicat, antigament, a la formació dels artistes i reconvertit, des de ja fa uns anys, en un dels millors museus d’art de l’Estat.

Un museu hereu de professors, mestres i alumnes de la mateixa acadèmia i que s’ha format a base de donacions de professionals de les arts. Destaquen, des de més antic a més modern, obres de Bonifaç, Tramulles, Valls, Muntanya, Campeny, Lacoma, Rigalt, Fortuny, Rusiñol, Anglada-Camarasa, Marés, Tàpies, Subirachs, Hernàndez Pijuan, Ràfols-Casamada o projectes icònics com l’original del Pla Sardà de l’eixample barceloní.
El Prado, tot i no comptar originalment amb molta producció realitzada a Catalunya, ha pogut omplir algunes importants llacunes amb donacions i adquisicions al llarg dels últims anys. El romànic i gòtic, períodes on el museu té grans buits, compta amb algunes peces interessants: destaca el frontal d’altar de Solanllong – atribuït al taller del Mestre de Lluçà-, el frontal de Guils, obres de Jaume Serra i de Borrassà, Guerau Gener entre algunes altres. Urbano Fos, Juncosa i Antoni Viladomat són els representants del barroc de casa nostra.
Lacoma, Flaugier, Espalter, Rigalt, Vermell, Caba, Tapiró, Galofre, Anglada-Camarasa, Nogué Massó, Mir … formen la constel·lació d’artistes catalans al Prado. Entre finals del segle XVIII i XIX. Una col·lecció que té com a pedra angular la bona i abundant representació, entre pintures, dibuixos i gravats, d’obres de Marià Fortuny.

Menció a banda, dins del fons del Prado, és el fons d’escultura catalana: Solà, Sunyol, Blay, Llimona, els germans Vallmitjana, Samsó, Querol… Una de les seleccions d’escultura més destacades, realitzada a Catalunya, fora del país.
Molt proper al Prado, instal·lat en el palau de Villahermosa, trobem el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, vinculat a María del Carmen Rosario Soledad Cervera y Fernández de la Guerra –més coneguda com a Tita Cervera-. Tot i ser un museu dedicat a les escoles europees, disposa de dues interessants obres catalanes. La primera, i més coneguda, Somni causat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana un segon abans de despertar-se de Salvador Dalí, una obra que segurament sorprendrà a l’espectador per les seves reduïdes dimensions -51 × 41 cm-. La segona, un petit dibuix obra de Torres-Garcia titulat La Catalunya eterna, òbviament vinculat a la decoració del Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Dins de la col·lecció de la mateixa Carmen Thyssen trobem obres d’altres grans noms de l’art català. Fons que també s’ha exposat als museus de Màlaga, Andorra i Sant Feliu de Guíxols.

Curiosament, un altre museu de Madrid guarda obres també de Dalí i Torres-Garcia en el seu fons. El Museo de Arte Contemporánio de Madrid, instal·lat als quarters del Conde Duque, sigui un dels museus més desconeguts de la ciutat. Les dues obres, dibuixos sobre paper, són Paisajes de Madrid de Salvador Dalí i Museo Escuela de Madrid de Joaquim Torres-García.
Dignes de menció, per les seves peces procedents de Catalunya, són el Museo Nacional de Artes Decorativas i el Museo Arqueológico Nacional. Dos centres de primer nivell amb riques col·leccions procedents de jaciments, tallers i artistes de Girona, Lleida, Barcelona i Tarragona.
Per acabar, que la llista podria ser infinita, el museu amb més i millor presència d’artistes catalans a les seves col·leccions és el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia. Situat en l’antic hospital general de Madrid, manat aixecar per Carles III, acull la millor col·lecció pública espanyola d’art posterior a Goya i fins als nostres dies. Un autèntic eixam d’obres i d’artistes catalans al cor de Madrid.
Fora d’aquestes grans concentracions, que trobem en museus d’art, arqueologia i arts aplicades, d’altres museus també mostren bons exemples d’art català. La Fundación Lázaro Galdeano, el Museo Cerralbo, el Museo del Romanticismo, el Museo Sorolla o el Museo del Traje, entre d’altres, mostren l’herència creativa d’una gran quantitat d’artistes i creadors de Catalunya.