Arts visuals

Artistes i models, les dones que van marcar la Belle Époque

Van ser models, amants, còmplices, pintores, dones protagonistes de la bohèmia artística de principis del segle XX a París i Barcelona, dues ciutats lligades per l’art, en un camí continu d’anades i tornades. Moltes de les artistes d’aquell moment han estat oblidades o relegades als magatzems dels museus, i d’algunes models de les pintures de Ramon Casas o Santiago Rusiñol, en coneixem els rostres però no la seva identitat. Aquesta és la història que explica l’exposició “París-Barcelona. La visió femenina de la Belle Époque”, que es pot veure en dues seus —el Museu del Modernisme de Barcelona i la galeria Gothsland— i que posa l’accent en nou dones de l’època.

París-Barcelona. La visió femenina de la Belle Époque
Comissari: Gabriel Pinós
Museu del Modernisme i Gothsland
Galeria d’Art
Barcelona
Fins al 4 de febrer de 2022

Hem sentit parlar molt de Júlia Peraire, la jove venedora de bitllets de loteria que va esdevenir, primer, amant i després esposa del pintor Ramon Casas. La seva bellesa inunda nombroses de les obres de l’artista. La reconeixem de seguida, i potser perquè va acabar sent la dona legal de Casas i la seva musa principal, el seu nom és conegut i fins i tot se li han dedicat exposicions. Però, a part dels especialistes, qui sap el nom de la noia estirada al sofà amb actitud lànguida del quadre Jove decadent? O la que es deixa anar al llit després de prendre morfina a l’impressionant quadre La morfinómana, de Santiago Rusiñol? Són Madeleine de Boisguillaume i Stéphanie Nantas, respectivament, joves models que els dos artistes van conèixer a París.

‘Autoretrat amb gat’ (1925), d’Olga Sacharoff.

Elles són algunes de les nou dones protagonistes de l’exposició que presenta el Museu del Modernisme i la Galeria Gothsland, organitzada per la família Pinós Guirao, que amb aquesta mostra celebra el 50è aniversari de la Galeria, la qual des dels seus inicis s’ha dedicat de manera molt especial a l’art del tombant de segle entre el XIX i el XX. Amb aquesta exposició es reobre temporalment el Museu del Modernisme, que ha estat tancat al públic des de l’esclat de la pandèmia. I també és el primer cop que té lloc una exposició a les dues seus, ben properes, amb un tiquet conjunt de pagament per als dos espais. A més de les col·leccions del Museu i la Galeria, la mostra compta amb préstecs del MNAC, del Museu Cau Ferrat de Sitges, de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la Fundació AMYC i de col·leccions particulars.

La Belle Époque, sobretot el període que va del 1900 al 1917 a les ciutats de Barcelona i París, és el context que abraça majoritàriament l’exposició, en la qual la dona, artista o model, brilla amb llum pròpia. El cartell del britànic John Hassall que va guanyar el concurs internacional de cartells del 1909 convocat per la Comissió d’Atracció i Forasters i Turistes de l’Ajuntament de Barcelona la pionera de l’actual Turisme de Barcelona— promocionava la ciutat com a destinació turística d’hivern amb la figura d’una dona elegant vestida a l’estil parisenc amb el dibuix de la façana marítima de la ciutat al fons. Aquest magnífic cartell, avui molt cobejat pel col·leccionisme i que és la imatge de l’exposició exemplifica l’emmirallament de Barcelona cap a París que a finals del segle XIX va portar a tants artistes catalans a la capital francesa.

Cartell de promoció turística de Barcelona (1911), de John Hassall.

Va ser a París on pintors com Casas i Rusiñol, molt presents a la mostra, entren en contacte amb la colla de models que freqüentaven els locals nocturns com l’emblemàtic Moulin de la Galette. Madeleine de Boisguillaume, model, de Toulouse-Lautrec i Alfons Mucha, entre d’altres, esdevé la model preferida de Casas en la seva estada a París. És la noia que fuma davant una copa d’absenta al quadre que porta el seu nom del Museu de Montserrat, que no s’ha inclòs a la mostra, però sí que hi podem veure el cartell del primer número de la revista Pèl & Ploma, basat en el quadre Jove decadent. Madeleine també va posar per a Charles Léandre per a un cartell del paper de fumar Job. La casualitat ha fet que també puguem veure cartells d’aquesta marca a l’exposició dels cartells de Cigarrillos París, que es pot veure als Espais Volart de la Fundació Vila Casas.

L’altra model parisenca és Stéphanie Nantas, amor platònic del músic Erik Satie, de la qual Rusiñol va captar un moment bestial en una de les millors i més conegudes obres del pintor, La morfinómana, que ha viatjat des del Museu Cau Ferrat de Sitges per a l’exposició, i que posa de manifest la intimitat entre la model i el pintor, i la capacitat de l’artista per tractar un tema com l’addicció a les drogues, que ell mateix també patia en aquells moments. Casas retrata Stephanie vestida de negre, primíssima, en una pintura austera que paradoxalment titula La institutriu.

Clo-Cló, com s’anomenava a Clotilde Pignel, era una altra de les models que apareixen als quadres dels dos amics catalans. Pertanyia a la família que regentava una botiga de pintura a Montmartre. Casas la pinta com una noia elegant, amb un vestit blau, a La parisenca, però també amb unes ulleres pronunciades sota els ulls, com fa amb Madeleine. Va ser amant de Rusiñol durant un temps, però Casas també la pinta en un dels seus quadres més singulars, La Grasse matinée, en la qual la veiem al llit en el moment de despertar. A l’exposició tampoc no hi falta Júlia, l’esposa de Casas, la seva musa per excel·lència. La col·lecció del Museu del Modernisme i de Gothsland Galeria d’Art conté nombroses obres protagonitzades per Júlia Peraire i a l’exposició se’n pot veure una bona representació. Com a novetat, s’exhibeix un retrat del 1909, amb Júlia vestida elegantment de blanc, prestat per una col·lecció particular, que pràcticament és inèdit per al públic.

‘La parisenca’ (cap al 1900), de Ramon Casas, és la model Clo-Cló.

A l’exposició hi ha altres històries no massa conegudes. Busqueu un petit però meravellós dibuix de Miquel Utrillo que retrata la pintora Suzanne Valadon, un d’aquells noms de l’impressionisme francès que durant un segle va quedar en segon terme a favor dels seus companys masculins. Valadon va tenir una turmentada relació amb Utrillo, de la qual va néixer el seu fill Maurice, a qui el pintor català va reconèixer, però del qual mai va tenir cura.  Maurice va heretar la vocació pictòrica dels seus pares i va esdevenir també un pintor conegut.

‘Dona jove amb un ram de liles’, de Georgette Agutte.

Llàstima que a l’exposició no hi hagi una obra de Valadon però n’hi ha de Lola Anglada; Olga Sacharoff —amb una obra major com és l’autoretrat del 1925 o d’una pintora a descobrir, Georgette Agutte, amb un retrat d’una noia cega molt singular. L’anglesa Mary Golay, d’altra banda, va ser una artista postmodernista que representa dames i muses envoltades de flors. L’exposició també descobreix l’escultora Marie d’Orleans, una noble francesa, de la qual s’exposa una escultura de Joana d’Arc. En altres obres, les dones artistes són retratades pels seus companys pintors. L’escriptora i pintora postimpressionista Lucie Cousturier va posar sovint per al pintor Maximilien Luce, com es veu al quadre Un bany a la Cure, i el nebot de Picasso, José Fín, retrata la pintora alemanya Charlotte Brand.

Montse Frisach
Periodista i crítica especialitzada en arts visuals. Durant gairebé tres dècades, va ser redactora de la secció Cultura del diari Avui i després d’El Punt Avui. Actualment és col.laboradora freelance de temes artístics i musicals en mitjans com El Mirador de les Arts, Catorze i El Temps de les Arts. També realitza feines d’storyteller i redactora per a institucions museístiques com el Museu Picasso i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, entre d’altres. Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, ha guanyat els premis GAC i ACCA a la crítica d’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close