Arts visuals

Artistes visionàries: Josefa Tolrà, Magde Gill, Hélène Smith

Comissariada per la investigadora en Història de l’Art Pilar Bonet, l’any 2014 va tenir lloc al Museu de Mataró una exposició dedicada a Josefa Tolrà (Cabrils, 1880-1959), una creadora autodidacta l’obra de la qual saltava a la vista que era d’inspiració visionària. El catàleg que en va quedar d’aquella mostra és un magnífic àlbum de les obres exposades. Igualment, els textos que les acompanyen són un bon compendi d’escrits de diversos autors sobre un art heterodox respecte de l’acadèmic: calia una mirada més àmplia per apreciar el valor d’una autora que no se’n considerava, autora. L’art de Josefa Tolrà presenta un caire salvífic, terapèutic, sobretot quan es coneix la biografia de l’autora. Les creacions de Tolrà són deutores del seu contacte amb el món de l’invisible proper a l’espiritisme d’Allan Kardec. És l’art d’una mèdium, doncs, un art en què es materialitzen experiències de connexió amb el món del més enllà via dibuixos i brodats.

Va ser a través d’aquesta mostra que per primera vegada vam tenir coneixement de l’art peculiar de Josefa Tolrà que, per posar un referent femení remarcable que ara mateix evoqui el món interior, espiritual, que es visualitza en els dibuixos i aquarel·les de Tolrà, cal girar la vista a una monja: la científica, escriptora, il·luminadora, música, mística i visionària Hildegarda de Bingen (1098-1179), una abadessa benedictina anomenada la Sibil·la del Rin. Hildegarda va escriure les seves visions i les va il·lustrar en unes miniatures que són expressió de la seva imaginació simbòlica. És interessant observar que l’expedient de canonització d’aquesta abadessa renana va romandre amagat per segles als arxius del Vaticà fins que finalment va ser proclamada santa l’any 2012 pel papa Benet XVI.

Fragment dibuix Josefa Tolrà (1880-1959)

Les dones visionàries, per més santes i sàvies que demostrin ser, com és el cas de Hildegarda de Bingen, sempre han estat mirades de cua d’ull per les institucions masculines, i l’Església especialment, per com se sap, si bé no sempre es vol acceptar, que el coneixement no passa només per la ciència empírica, l’estricta racionalitat o la teologia canònica, sinó que ha de compartir taula amb els dots de la intuïció, la imaginació creativa, la poesia que dona veu al que no se sap, les facultats visionàries i els vols de l’espiritualitat. És així com l’art es revela un dels espais més propicis per a la manifestació d’aquest magma amb càtedra a l’inconscient que afavoreix la creativitat sempre que no se l’ofegui a cops d’un academicisme castrador. No tot el que sabem ho devem a l’escola, a l’acadèmia: cal posar en relleu els mèrits de l’autoaprenentatge, la formació permanent a base d’observació, experimentació, treball perseverant i una obertura a la imaginació creativa que tan sovint depassa els nostres talents quan es deixa fluir de manera lliure.

Pilar Bonet, investigadora, professora de la Universitat de Barcelona i crítica d’art que actualment dirigeix el Visionary Woman Research Group: un equip interdisciplinari d’investigació independent, nòmada i internacional que impulsa el coneixement de l’obra d’autores visionàries nascudes abans de l’any 1950, és l’artífex d’una exposició de visita molt recomanable: La mà guiada. Josefa Tolrà (1880-1959 – Magde Gill (1882-1961). Dones visionàries, que es pot veure al MNAC fins al 5 de novembre de 2023.

«La mà guiada», la mà conduïda, la mà inspirada per forces de naturalesa espiritual que ens sobrepassen, és una declaració del que els visitants troben en aquesta mostra compartida entre dues dones visionàries que no es van conèixer i que, això no obstant, confraternitzen de forma espectacular, sorprenent: totes dues dibuixaven i brodaven empeses per una necessitat interior fruit d’una intensa connexió amb el món del transcendent. Vinculades als sabers esotèrics molt en voga en la seva època com l’espiritisme i la teosofia, la seva metodologia de l’acte creador està guiat per l’automatisme de l’inconscient (tan estimat pels surrealistes) o del sobreconscient d’acord amb les imatges religioses que hi apareixen, com sigui, però, des d’un estat alterat de la consciència.

L’estètica d’ambdues artistes presenta tants punts de contacte que esborrona. L’art de la catalana Josefa Tolrà i l’anglesa Magde Gill no deixa indiferent l’espectador: mostra l’emergència de l’expressió artística més genuïna quan en contacte amb la interioritat l’artista esdevé canya per on bufa l’esperit, o els esperits, i així se’n representen les imatges: en Josefa Tolrà hi veiem figures antropomòrfiques i ondulants; en Magde Gill les figures apareixen enmig de formes fractals. Un altre punt en comú uneix Tolrà i Gill: l’expressió gràfica d’uns ulls profundíssims, com mirant endins i enfora al mateix temps; uns ulls travessats per un poderós corrent d’energia que connecta el món sensible amb l’espiritual, la seva força extraordinària traspassa el paper.

A banda de l’obra de les dues artistes que en bona hora acull el MNAC, i per la qual cosa ens hauria agradat poder comptar amb un catàleg que anys a venir en donés fe, el grup del Visionary Woman estudia artistes d’obra ara ja apreciada com cal en el món de l’art com Hilma af Klint (pionera en la pintura abstracta i exploradora de l’espiritual en l’art abans que ho fos Vasili Kandisnski), Remedios Varo i Leonora Carrington (ambdues situades en les files del que en podríem dir surrealisme simbòlic), així com l’obra d’una trentena de creadores visionàries encara desconegudes, però que a poc a poc van veient la llum, com ara Hélène Smith, el nom artístic que va prendre la mèdium Élise Müller (1861-1929).

Imatge Jerarquia angèlica, de Hildegarda de Bingen

Vaig descobrir Élise Müller/Hélène Smith a la Biblioteca de Ginebra en una mostra que es podrà veure fins al 25 de novembre de 2023. L’exposició és un llibre obert on es visualitza la trajectòria que va de la mèdium Élise Müller a l’artista visionària Hélène Smith. En aquest camí hi va intervenir Théodore Flournoy, professor de psicologia i col·lega de Sigmund Freud.  Flournoy ha de situar-se en el marc d’una generació d’intel·lectuals que van veure com la psicologia s’allunyava de la filosofia per convertir-se en una ciència experimental. El materialisme havia anat donant lloc a una psicologia de laboratori que negava la possibilitat de fer una anàlisi introspectiva de l’ànima humana. Per contra, a Flournoy li interessava explorar totes les característiques de la personalitat del pacient comptant també la seva visió i experiència del transcendent. D’aquí ve que Jung s’interessés pels estudis de Flournoy i se’n considerés deixeble com també ho va ser de Freud.

Exposició Élise Müller – Hélène Smith – primer pla artista i el seu àngel

Sense formació artística i literària prèvia, aquestes tres dones van dibuixar i brodar mons subtils habitats per éssers celestes, astrals, planetes i paisatges imaginaris, i van escriure sobre qüestions morals i espirituals, però també científiques i gramaticals (Hélène Smith va arribar a inventar un vocabulari marcià). Aquestes peculiaritats s’escapen dels cànons, la qual cosa fa de les artistes visionàries autodidactes objecte d’estudi com el que duu a terme el Visionary Woman Research Group: l’equip interdisciplinari que com hem dit impulsa el coneixement d’un art alternatiu lligat al misteri, a l’ocult i al sagrat, que de manera tan imaginativa enllaçaria, perquè no, amb l’art de les dones que van pintar els murs i sostres de les coves prehistòriques. Ningú no deu pas creure que aquelles creadores primigènies van passar per l’escola: juntament amb la imaginació, observació i traça pel dibuix, van servir-se dels materials i eines que tenien a l’abast o les creaven. És a dir: elles van fer escola per més que els segles i la misogínia ambient les hagi tancat al quarto fosc. Per aquest motiu, generalment dones han estat les desvetlladores d’aquesta meitat de l’ànima del món que som les dones, com ara la prestigiosa arqueòloga lituana Marija Gimbutas (els seus treballs antropològics són un monument), o la mateixa Pilar Bonet, comissària de l’exposició La mà guiada que acabo de comentar.

La història de l’art s’ha de repensar de cap de nou i ha de considerar l’art que fins ara n’estava exclòs, o que encara resta desconegut. Cal recuperar aquest art que és revolucionari però no subversiu, ja que el seu caràcter és espiritual i, per tant, cal situar-lo en la tradició o filosofia perenne, tal com la va conceptuar Aldous Huxley. Cal rescatar-lo perquè afecta sobretot l’art fet per dones.

Teresa Costa-Gramunt
Escriptora. De formació humanista: belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles literaris i d'opinió en diversos mitjans. Premiada en el camp de la narrativa, la poesia i el periodisme, la seva obra poètica forma part de diverses antologies. Comissària de l’Any Riquer.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close