Arts visuals / Exposicions

Aurèlia Muñoz. L’art tèxtil al MNAC

Aurèlia Muñoz (Barcelona,1926-2011)  ja té presència al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Un fet que ens omple de satisfacció, però que encara era una anormalitat en les col·leccions del museu capçalera de Catalunya, com ho és encara la manca de presència de molts artistes catalans que han contribuït a un discurs de l’art internacional. Ha hagut de coincidir l’ interès del MoMA de Nova York per l’art tèxtil i per l’obra d’Aurèlia Muñoz, que li ha adquirit l’ Àliga beige (1977) una obra de quatre metre que desplega les seves ales al museu de capçalera de l’art modern de Nova York i Estudi d’art catenari per a la cripta de la Colònia Gëll (1996). El MNAC ha rebut una generosa donació d’obres d’Aurèlia Muñoz, artista rellevant dels corrents de l’art tèxtil internacional dels anys 60 i 70, reconeguda amb diversos premis i que participà a la Biennal internacional de la Tapisseria de Lausana l’any 1969 i el 1971. La donació comprèn 9 obres tèxtils i 18 sobre paper, entre dibuixos i collages que, si bé mostren una evolució del seu treball d’aquestes dècades, posa especial èmfasi en els inicis vinculats a les tècniques del brodat, a l’art sacre i al patchwork, un període de recerca del propi llenguatge encara no consolidat, que no és el que millor representa l’obra madura i excel·lent de l’artista, malgrat la presència d’obres magnífiques com Ens social (1976), de sisal i jute, matèries que treballà especialment els anys 70 amb les capes barroques i desplegables en punt de macramé a l’espai, o Esfera i ploms (1969),  d’inspiració gaudiniana.

Nuar l’espai. Donació 00
Comissari:Àlex Mitrani
MNAC. Palau Nacional. Montjuïc. Barcelona
Fins a final d’abril de 2020

Aurèlia Muñoz comença amb tapissos brodats amb llanes, tècniques de nuats i cordes, patchwork, collage, per acabar desenvolupant formes volumètriques, muntatges, environaments, velams, indumentària teatral, obra en paper fet a mà i tècniques de l’ origami japonès.

_Imatge de l’obra de Aurèlia Muñoz: Font de la vida, 1966. © Hereus d’Aurèlia Muñoz.

Si bé ja en els seus inicis es desvincula del cartronisme i del tapís tradicional, abraçant el brodat, més proper al medievalisme del “Tapís de la Creació”de Girona, o al patchwork, exemple de collage abstracte que la portarà al minimalisme, com n’és una mostra l’obra Personatges místics i creu (1964), propera a les pintures de Paul Klee, o a Tapestry (1911) de Man Ray, la seva evolució va per un altre camí, molt més modern, a cavall de l’environament, l’arquitectura, l’escultura i els corrents de la Nouvelle Tapisserie, que defensà André Kuenzi els anys 70, un corrent que reivindica les noves posicions de l’art tèxtil com un art específic que, a més, recupera les artesanies i el teixit com un acte de cultura.

Exposició Nuar l’espai. Donació Aurèlia Muñoz a les sales del MNAC. Foto: Jordi Play.

Certament, nous corrents de caràcter antropològic en la descoberta de noves cultures primitives a partir de la recerca de Lévi-Straus fan que l’art tèxtil torni a les matèries naturals, el jute, el sisal, el cotó, mostrant-les en un estadi en brut, sense tenyits ni afegits, el que alhora connecta amb els corrents de l’ arte povera.

Aurèlia Muñoz, però, no s’adscriu mai a l’informalisme ni al povera. Els seu interès es mou en els corrents d’arrel constructivista, bauhausians, racionalistes i minimalistes. Per això, aquest medievalisme reivindicat en la selecció de la donació, augmentat pel focus en la compra de l’obra Projecte per a la font de la vida (1966), adquirida gràcies al micromecenatge, s’allunya de l’aspecte principal de la recerca d’Aurèlia Muñoz, que acaba obviant. Alguns dibuixos de petit format despleguen els seus ocells, que foren immensos i ompliren el Palacio de Cristal de Madrid  l’any 1982. També hi manca la darrera etapa, la dedicada al paper, als llibres, a la construcció del seu darrer moment de recerca.

Imatge de l’obra d’Aurèlia Muñoz: Ens social, 1976. Foto Jordi Play.

L’any 1985 vaig tenir l’oportunitat de presentar al certamen Europàlia’85 de Bèlgica, sota el comissariat de González Seara amb esplèndida coordiniació de Soledad Lorenzo un conjunt d’obres d’Aurèlia Muñoz dins l’exposició Espace Création Textile. La Tapisserie en Espagne aujourd’hui, amb altres obres de Josep Grau-Garriga, Marga Ximénez, Maria Teresa Codina, i excepcionalment el Tapís dels vuit paraigües  i Sacs de Joan Miró, entre altres artistes de gran interès. Vaig poder captar la gran professionalitat i mirada internacional d’Aurèlia Muñoz.

Tota una aportació a l’art tèxtil internacional que Catalunya ha menystingut en les darreres tres dècades i que només Sant Cugat n’ha mantingut la flama, primer amb el Museu de Sant Cugat i ara ambla remodelació de Can Quitèria, on llueixen algunes obres d’Aurèlia Muñoz, gràcies a l’ interès de la seva filla, Sílvia Ventosa i a la generosa donació que la família va fer amb unes obres de gran interès, entre elles uns brodats magnífics, capes i ocells, un projecte que l’Ajuntament de Sant Cugat ha de desenvolupar i projectar al futur.

Obres de l’exposició Nuar l’espai. Donació Aurèlia Muñoz a les sales del MNAC. Foto: Jordi Play.

L’any1990 vaig publicar una monografia sobre l ‘artista a Àmbit Editorial del que m’agradaria destacar en síntesi algun comentari com: “La seva obra uneix el pensament racionalista bauhausià amb aspectes primitius de cultures no occidentals” i “Obra d’intenció conceptual i pensament abstracte, que ha obert noves vies de llenguatge en la història de l’art tèxtil i de l’art tridimensional, aconseguint proposar solucions plàstiques de gran riquesa expressiva en el domini de l’espai obert”.

Aquests conceptes, treballats amb Aurèlia Muñoz i que consten a la solapa de la monografia, és el que ens agradaria veure reflectit en l’espai del MNAC dedicat a Aurèlia Muñoz i en la seva col·lecció: els seus ocells-estel a l’espai oval o convivint amb el mural Miró, que a qualsevol racó del palau farien impacte i justícia al seu quefer.

Pilar Parcerisas
Crítica d'art i curadora d'exposicions independent. Doctora en Història de l'Art i llicenciada en Ciències de la Informació. Membre fundadora del diari Regió 7. Ha comissariat més de cinquanta exposicions, entre elles: Idees i Actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980 (1992), Dalí. Afinitats Electives (2004), Man Ray, llums i somnis (2008), Vienna Actionism (2008), Il·luminacions. Catalunya visionària (2009), Dalí, Duchamp,Man Ray. A Chess game (2014-2916), Joan Ponç. Diàbolo (2017-2018), Adolf Loos. Private spaces (2018). Ha publicat Art & Co. La màquina de l'art (2003), Barcelona Art-Zona (2007) Conceptualismo(s). Poético, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007) i Duchamp en España (2009). Crítica d'art del diari Avui i Elpuntavui (1982-2017). Ha escrit guions per al cinema, entre ells destaca el llarg L’última frontera (1992). Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close