Arts visuals / Exposicions

Avantguarda digital?

El Disseny Hub Barcelona presenta una exposició tan llampant com agosarada: Digital Impact, introduïda pels comissaris com un compendi de la darrera “avantguarda de l’art”. Creadors multimèdia, dissenyadors, estudis creatius i tecnològics, d’aquí i d’allà, presenten grans obres generades per algoritmes, escenaris immersius o intel·ligència artificial. Titllen l’art dels museus d’analògic i avorrit, i venen emparats pel gran capital de la nova economia digital, promotora d’un còctel irresistible per la política: cultura, tecnologia, economia i focs d’artifici.

En els darrers temps s’ha consolidat un moviment tecnoartístic que l’exposició Digital Impact al Dhub enarbora: la necessitat d’un grup talentós de dissenyadors, enginyers i creatius de transformar les darreres grans innovacions tecnològiques —dels codis generatius a la IA en matèria artística. Tots aquells fenòmens que havíem vist de manera dispersa en centres d’art (Moco, CaixaForum, Ideal), exposicions (Marítim) i grans esdeveniments (Sonar, Mira, offf) apareixen reunits ara, programàticament, al Dhub, i amb esperit de festival: convidant a estrelles internacionals, potenciant muntatges imponents i, també, fent caixa (la privatització del servei de tiquetatge, que ignora descomptes socials, és un cas greu a denunciar en el si d’una institució pública com el Dhub).

Tot a Digital Impact és en majúscules: els monitors, els displays, els píxels, els lúmens, els trucs. També la superficialitat i l’efectisme. L’impacte digital promou la forma emfàtica per sobre de la substància crítica. L’impacte per sobre de la reflexió. Estem en aquella fase de descoberta d’una tecnologia hipnòtica que ens desborda, i que alguns creatius miren, com és natural, de dotar-li de calidesa i sentit. Però d’aquesta posada en escena ens hi manca el que l’art de sempre ha tingut: la condició de transformar una gran idea en una gran forma revulsiva. Ens hi manca pensament. Compromís. Profunditat. Subversió. Incomoditat. Com deia Artur Danto, el gran art és una potència metafòrica: és forma sensible, esclar, però d’afilat contingut interpel·lador.

Quan només hi ha forma i tecnologia, l’impacte de l’obra és de curt recorregut cultural. La peça que ens acull a Digital Impact (Drift, de Josue Ibañez) —una catifa oceànica de píxels i lúmens que es transforma amb el moviment del visitant— hom té la sensació d’entrar a la sala immersiva del CaixaForum o del MoCo Museum. És un déjà vu tecnològic que per manca de profunditat conceptual ens arriba ja gastada. Els androides que “interaccionen” amb l’espectador xerrant sobre les bondats de l’art digital (Digital Humans, de Lowkemoves), no dialoguen, responen a uns qüestionaris pautats i dirigits (un escenari ja depassat, per cert, pel ChatGpt). I quantes vegades hem vist la recreació digital d’estats lumínics des de l’albada a la posta de sol (Oasi, Arxiu dels cels, d’Antoni Arola)? Quantes progressions sobre l’estat del planeta hem fitat (Deeptime, de Field.I0)? Que l’art es treballi en una escala hollywoodiana i hipertecnològica no li dona més valor a l’art.

L’impacte del digital a les nostres vides és un fet. Però d’aquí a convertir-ho en una avantguarda de l’art, queda molta metxa per cremar. I aquest camí no serà avantguardista: fa cinquanta anys que s’ha escombrat aquesta paraula del llenguatge contemporani. Serà hibridat, emergirà de manera natural, enmig dels diferents corrents i experiències de la cultura artística contemporània. Com en la fotografia, el vídeo, l’internet, o qualsevol de les descobertes tecnològiques d’ahir. En art no s’ha de tenir pressa. No s’ha de tenir ni angoixa ni messianisme avantguardista. Deixem que siguin els directors dels centres d’art d’aquest país i els seus comissaris que seleccionin, filtrin les diferents inventives dins de l’art digital, com ja van fent, per cert, des de fa lustres (a Hangar, o en festivals com Loop, amb la darrera exposició d’art digital esplèndida, a tall d’exemple, de Pedro Torres (Uxwell) al Centre d’Art Tecla Sala).

L’art digital entès com a corrent autònom i separada de la cultura artística corre el perill de cosificar-se, d’abstreure’s, de bunqueritzar-se, i d’estar al servei de l’economia de mercat. El fet que s’hagi creat una Direcció General d’Innovació i Cultura Digital a la Generalitat, el 2021 passat, està contribuint a engegantir aquesta disfunció en matèria artística de base. Per què separar l’art digital de les arts visuals? Què ho justifica? Els doblons? Per què no destinar aquests recursos públics segur que impactants a donar suport als centres d’art i de producció que ja estan promocionant com cal l’art nou des de la innovació, el talent i el rigor artístic?

El digital artístic agrada molt a la política davui. Promou entreteniment, és de fàcil consum, demostra rèdits econòmics. I es vesteix amb lhàbit dindústries culturals i creatives, posant al mateix sac el videojoc, el festivalisme digital, amb les arts visuals, la literatura, el teatre o la música. És molt temptador, perquè és dagradable digestió i acantona tot allò que ens altera de les arts de sempre. Ara bé: quins ciutadans estem formant? A través de què els volem formar? Leducació de la sensibilitat és un camí meravellós que implica, com en la lectura, com en el cinema dautor, com en la filosofia, un procés de capteniment, dintrospecció, dincomoditat. De tot això Digital Impact en diu avorriment. En el meu carrer en diuen cultura.

Albert Mercadé
Historiador, crític d'art i curador independent. President de l'ACCA (Associació Catalana Crítica d'Art). Llicenciat en història de l'art i Doctor en Humanitats. Ha sigut comissari d'exposicions en diferents museus de Catalunya i escriu amb regularitat en diversos mitjans. Actualment és director artístic de la fundació Arranz-Bravo i comissari del districte cultural de l'Hospitalet.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close