Arts visuals

Barcelona, capital de la creativitat tecnològica

Després d’acollir un dels esdeveniments nòmades més importants dedicat a l’art electrònic i digital, ISEA 2022, la capital catalana s’enfronta al repte de consolidar i capitalitzar el seu lideratge en aquest camp.

Després de 10 anys sense trepitjar Europa, ISEA, International Symposium on Electronic Art, un dels esdeveniments més prestigiosos i amb més repercussió internacional en el camp de la innovació tecnològica vinculada a la creació, ha desembarcat a Barcelona per celebrar la seva 27ava edició. Com totes les manifestacions nòmades, el programa d’ISEA depèn en gran mesura de la ciutat que l’organitza, així com en depèn la capacitat de capitalitzar el fet d’haver-se convertit durant una setmana en la capital mundial de l’art electrònic. “Volem que hi hagi un abans i un després, que ISEA deixi empremta. A Catalunya hi ha un ecosistema molt ric que cal potenciar, impulsar i interconnectar”, indica Pau Alsina, director d’ISEA 2022 Barcelona i docent de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), principal organitzador de l’esdeveniment, que ha involucrat nombroses institucions grans i petites, públiques i privades. Aquesta xarxa transversal, que reuneix universitats, museus, centres d’art, medialabs, empreses, galeries, col·leccions privades, artistes, docents i tecnòlegs, és sens dubte la principal peculiaritat de l’ambiciós programa d’ISEA Barcelona, que ha aconseguit fer el salt, depassant els límits de l’àmbit acadèmic, que sempre ha caracteritzat el simposi, per obrir-se a una dimensió molt més ciutadana i inclusiva.

Santa Mònica – Roderick Coover – It Will Happen Here
Santa Mònica – Joana Chicau, Jonathan Reus – Anatomies Of Intelligence_credit_Dragica

El resultat es plasma en tres exposicions a Barcelona (que es mantindran obertes fins a finals d’agost), mappings, instal·lacions immersives i un programa d’esdeveniments al territori (Reus, Lleida i Amposta). Per la seva banda el simposi compta amb la presència de més de 500 ponents internacionals que protagonitzen 140 presentacions d’experts, 45 presentacions institucionals, 40 xerrades, 23 screenings, 18 demos, 16 taules rodones, 13 tallers i 13 performances, tots seleccionats a través de la convocatòria oberta, llançada fa més d’un any, en la què es van presentar 1.100 propostes.

Santa Mònica -Laura Splan – Syndemic Sublime_catalogue

Com bé indica el seu títol Possibles, caldrà veure si ISEA deixarà pòsit i en el futur Barcelona aconseguirà consolidar el lideratge, que ja va tenir (i es va deixar escapar) a la segona meitat dels anys 90 gràcies a la confluència d’un gran nombre de creadors catalans i internacionals, atrets per la ciutat i les potencialitats de la irrupció massiva de la tecnologia a la vida quotidiana. La Irrupció també és el títol de l’exposició del centre d’art Santa Mònica, si bé en aquest cas no es tracta de la irrupció de la tecnologia, el fenomen que va activar la primera onada creativa vinculada a Internet i les noves tecnologies als anys 90 , sinó de les possibilitats de l’art d’irrompre diferent i responsablement en el col·lapse mediambiental i socioeconòmic, on està precipitant el planeta. Comissariada per Marta Gracia, Jara Rocha i Enric Puig, director del Santa Mònica, la mostra desplega 32 obres i ofereix set recorreguts conceptuals. És a dir que la exhibició no modifica el seu contingut ni la seva distribució a l’espai, però ofereix set itineraris narratius que proposen altres tantes claus de lectura de les peces. Dels primers tres recorreguts resulta especialment atractiu Una mirada contra catastròfica de Joan Yago i Enric Puig, que reflexiona sobre la capacitat de l’ésser humà de crear només allò que és capaç d’imaginar i es pregunta “si en un present, on l’esforç imaginatiu contra catastròfic resulta ser extenuant i poc comercial, és possible seguir creant coses noves, si té sentit intentar crear i si ho tindria deixar de fer-ho”. Preguntes a les què intenten respondre peces com Tools for Warming Planet de Sara Dean, Beth Ferguson i Marina Monsonis, una col·lecció participativa d’eines per enfrontar-nos al caos climàtic o Concert per a Piano i Pandèmia de Nikolas Gomes, que crea una composició a partir dels tuits enviats durant el confinament, creant un paisatge sonor immersiu que reflecteix el sentir col·lectiu. Especialment aconseguida des del punt de vista conceptual com a formal, How to make an ocean de Kasia Molga, desplega un conjunt de micro mons d’algues que viuen i es reprodueixen a les seves llàgrimes. Utilitzar un residu corporal per convertir-lo en una eina creativa es planteja com una mena de reparació de la destrucció del medi ambient i una catarsi per enfrontar-se a la pèrdua de tres éssers estimats. “Utilitzar les seves pròpies llàgrimes per acollir una vida marina en un microecosistema saludable, permet a l’artista superar la pèrdua personal com a ambiental”, explica Marta Gracia. L’espectacular espai del claustre acull una projecció gegantina de Jane Chang Mi, que agrupa les 29 pel·lícules protagonitzades per Godzilla, després d’eliminar tots els monstres i els humans, que deixen un escenari de destrucció total al seu pas.

Santa Mònica – Kasia Molga – How to Make an Ocean_©_Werkleitz_KasiaMolga_FotoFalk Wenzel

El recorregut d’ISEA continua a La Capella, amb la mostra El que és possible i el que no, oberta fins al 28 d’agost, on el director del centre d’art David Armengol estableix un diàleg entre els artistes seleccionats per Barcelona Producció, el programa que articula la programació habitual del centre, i un grup de produccions d’ISEA d’artistes locals de gran ressò internacional com Roc Parés amb un visor de gotes d’aigua realitzat tunejant una màquina de cosir centenària i una dinamo de bicicleta, Josep Manel Berenguer amb una instal·lació algorítmica que denuncia la violència de gènere, Mario Santamaría amb un sistema predictiu del comportament i Monika Rikic amb els seus organismes aliens a la visió homogènia de l’evolució tecnològica.

La Capella – Roc Parés – Visor de gota d’aigua. FOTO Pep Herrero

Finalment, el recinte modernista de Sant Pau acull, només fins al 30 de juny, una mostra que reuneix una quinzena d’obres de la col·lecció Beep d’art electrònic, una selecció de NFT de Niio.art i unes peces d’ISEA, entre les quals destaca Liquid view – The mirror of the media narcissus, una producció de 1992 dels pioners artistes alemanys Monika Fleischmann i Wolfgang Strauss. A Liquid Views, el públic es converteix en un Narcís darrere d’un mirall activat digitalment, una pantalla tàctil amb una mini càmera que simula la superfície de l’aigua i reflecteix la imatge de l’espectador sense aconseguir-ho mai. Un altre moment estel·lar del programa són els mappings: el d’Alba G. Corral a la Casa Navàs de Reus, el dels canadesos H2Emotion a Sant Pau i el de Refik Anadol, del qual es va parlar recentment per haver convertit la façana de la Casa Battló en un NFT que va ser subhastat per tres milions d’euros. En col·laboració amb un altre artista històric de la creació electrònica, el francès Maurice Benayoun, Anadol presenta DïaloG (a la plaça del CCCB, fins dissabte 18), una instal·lació que explora temes com l’alteritat, l’anomalia i la immigració, a través de dos peces enfrontades en un entorn que no és el seu i al qual s’hauran d’adaptar construint coneixements comuns… una metàfora que bé representa el moment de col·lapse energètic, emergència ecològica i grans pandèmies que es perfila al nostre horitzó.

Roberta Bosco
Periodista d'origen italià especialitzada en art contemporani i cultura digital, comissària d'exposicions i docent. https://arteedadsilicio.com

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close