El mercat de l’art està en un moment interessant, però hi ha moltes incògnites. La ruptura del model hegemònic pels importants canvis que s’estan produint: la globalització, la polarització social, el relleu generacional, l’aparició de nous mercats, el creixement exponencial del nombre de fires i la seva expansió geogràfica, el comerç electrònic, han portat a les galeries a repensar el seu model de negoci I a explorar altres vies per adequar-se a aquests nous temps.
Per intentar aclarir la situació actual i el futur del mercat de l’art, s’ha celebrat a Barcelona, els dies 20 i 21 de gener, al Museu d’Art Contemporani, el 8è Barcelona Symposium Talking Galleries, dirigit per Llucià Homs amb la col·laboració del Macba, Institut Català d’Empresas Culturals, Generalitat de Cayalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministerio de Cultura.
Talking Galleries es va crear el 2011, amb el temps ha esdevingut una referència internacional. Aquesta edició ha comptat amb una gran participació, durant la durada del Symposium han assistit due–centescuarante persones de vint-i-sis països diferents. El grup de ponents ha estat format per un conjunt d’importants personalitats de diverses nacionalitats que representava els diferents àmbits que configuren el mercat de l’art.
La sessió inaugural es va dedicar als nous col·leccionistes amb el títol “Diners joves: Entendre els col·leccionistes millennials“. El relleu generacional està cobrant una gran importància els millennials estan irrompent amb força i introduint canvis en les formes de vendre i comprar, estan creant un altre tipus d’estratègies per informar i seduir, en què la claredat i la transparència són importants, així com una major utilització dels recursos digitals, encara que, generalment, són descrits com un gran col·lectiu, òbviament, no formen una massa homogènia. Són una generació que ha crescut i s’ha format en un període en què l’art contemporani i emergent han tingut una gran visibilitat en el mercat, cosa que no era molt habitual per a la generació dels baby boomer, en què els períodes que tenien més visibilitat eren l’art modern, encara que, actualment, sembla que hi ha una certa desacceleració en els preus de l’art contemporani, i comencen a tenir visibilitat artistes d’altres períodes. A la taula rodona, moderada per Tim Schneider que escriu sobre el mercat de l’art a la revista Arts News, van participar Alexander Forbes, Director, Corporate Development & Market Intelligence, Artsy, Nova York; Joe Kennedy, Co-fundador, Unit London, una jove galeria creada a Londres el 2013 i que ha tingut un important creixement; Claudia Schachenmann, Fundadora de Bureaux Schachenmann, Zuric i Kamiar Maleki, Director, Volta NYC / Basel and Pulse Miami.
La següent taula rodona es va centrar en el mercat online, els canvis d’hàbits en el consum i la proliferació del comerç electrònic han afavorit la utilització de recursos digitals. L’augment de la venda online en el mercat artístic ha fet que les grans i mitjanes galeries explorin aquest canal com una forma d’arribar a nous clients i mercats o d’augmentar les vendes, a través de la utilització de plataformes com Artsy, Arnet o amb la creació de Viewing Room, espais de comunicació i venda online ubicats a les pàgines web de les mateixes galeries. Jane Morris, editora general de The Art Newspaper, va ser la moderadora de la conversa “Vendre art online: hi estan preparades les galeries?” A la qual van participar Olivia Mull, directora de Digital Marketing a Gagosian, Londres i Elena Soboleva, Directora de venda online a David Zwirner, Nova York. Amb dues van parlar de la seva experiència i del creixement que estan experimentant tant de vendes com de l’augment del valor de les obres que han comercialitzat online. Encara que la realitat del mercat actual és que en general s’està produint un creixement molt sostingut del comerç d’art online.
A la tarda, Kenny Schachter i la de Tim Schneider van impartir dues conferències. Kenny Schachter, periodista d’art, col·leccionista i comissari a Londres va fer una trepidant i il·lustradora conferència amb el títol” Déu és mort. I també ho són l’art, el Negoci de l’art i les galeries Mitjanes” en la qual va esmentar alguns dels projectes més alternatius i avantguardistes que van configurar el panorama als EUA del que actualment coneixem com a art contemporani, el va iniciar amb la galeria 291 creada el 1905 a Nova York pel fotògraf, galerista i editor Alfred Stieglitz, introductor de l’art modern als Estats Units del període d’entre guerres, també va citar a l’Edith Halpert, la primera dealer que va obrir a Nova York una galeria consagrada a l’art contemporani americà a Nova York el 1926, on va exposar a creadors de l’avantguarda novaiorquesa i va realitzar exposicions i projectes durant més de 40 anys, també va esmentar la Julie Levy Gallery un espai de referència a Nova York del surrealisme. A la part final, va comentar les respostes o absència de respostes d’algunes galeries a les quals havia enviat una sèrie de preguntes com Millor i pitjor exposició, si tenien llista d’espera?, si els crítics poden moure el mercat?, els col·leccionistes són els nous crítics? Col·lecciona als seus artistes?… Una crítica visió que va apostar més pels continguts de les galeries que per la seva mida. Tim Schneider va fer una divertida analogia entre el món de l’esport i el de l’art, oferint alguna solució interessant com la de la inclusió de clàusules de traspassos en els contractes per a artistes, per compensar la fugida d’artistes de les galeries petites i mitjanes.
Un altre dels temes que es van tractar aquell dia va estar relacionat amb el vídeo i la imatge en moviment en el mercat de l’art amb el títol “Comprant temps: el mercat del videoart i la imatge en moviment” Carolina Ciuti, Directora artística, LOOP Barcelona, va moderar la taula rodona en la qual van participar Haro Cumbusyan, Director, collectorspace, Istanbul i Miguel Ángel Sánchez, Director, ADN Galeria, Barcelona. Es va generar un interessant debat entorn de la comercialització del vídeo art, un mitjà que té una bona visibilitat en els programes expositius, però que, segons van comentar, té un mercat secundari molt petit. Una altra de les qüestions que es va tractar va estar relacionada amb els canals de difusió i comercialització actuals, ja que en l’entorn digital no hi ha diferència entre original i còpia.
L’última intervenció va ser la d’en Llucià Homs el director de Talking Galleries amb “Cap a un món més verd: les galeries poden contribuir al canvi climàtic” projecció de l’entrevista que va realitzar a la Laura Pando Martínez, Consellera delegada, Julie‘s Bicycle, Londres el 6 de gener de 2020.
Dimarts es va iniciar amb la conversa que Melanie Gerlis, periodista de Financial Times, Londres va tenir amb Allan Schwartzman, fundador d’Art Agency, Partners i President de Fine Art Division a Sotheby‘s, Nova York. Van traçar un il·lustrador recorregut de l’art emergent i de la configuració del mercat de l’art contemporani tal com el coneixem actualment. La seva intervenció va ser dividida en diferents fases. La primera es va iniciar a finals de la dècada de 1970 i principis de 1980 a Nova York amb el projecte de Marian Goodman que va donar pas un altre tipus d’artista, en un període en el qual els crítics tenies un gran pes, hi havia tants com galeristes, va citar que el crash del mercat de valors de 1987 va portar un gran creixement del mercat de l’art contemporani que va derivar, al seu torn, en un crash al mercat de l’art en la dècada de 1990. Amb el canvi de segle es va iniciar un període d’expansió geogràfica, el gran creixement de fires d’art, de transaccions, de preus i del nombre de galeries.
Dustyn Kim, Chief Revenue Officer, Artsy, Nova York va moderar la taula rodona “Noves tendències online que les galeries poden implementar el 2020″ en la qual Sofie Van de Velde, Directora de Gallery Sofie Van de Velde, Anvers i Jal Hamad, Director, Sabrina Amrani, Madrid van explicar les seves estratègies de difusió i comercialització en aquest cas de dues galeries allunyades de les grans metròpolis del món de l’art.
Andrew Goldstein, Editor en cap, Artnet News, Nova York va moderar la taula rodona “Repensant els models de gestió per les galeries” en què van participar Joost Bosland, Director, Stevenson Gallery, Ciutat de Cap / Johannesburg, Matt Carey-Williams, Director Sènior de vendes, Victoria Miro, Londres Greg Hilty, director curatorial, Lisson Gallery, Londres / Nova York / Xangai que van explicar les particularitats de les seves importants galeries que estan molt lluny dels estàndards locals. Lisson Gallery, oberta el 1967 a Londres i actualment té cinc espais expositius en diferents països en els quals treballen vuitanta persones; Victòria Miró, oberta a Londres el 1985, té dos espais expositius a Londres, un a Venècia i una oficina a Nova York, representen a quaranta artistes i tenen un treballador pràcticament per artistes; Stevenson Gallery fundada el 2003 està dirigida per un col·lectiu de tretze directors, té tres galeries a Ciutat del Cap, Johannesburg i Amsterdam i també te un bon nombre de treballadors.
Va ser molt interessant la conversa “El mercat de l’art a l’Orient Mitjà” moderada per Till Fellrath en què van participar: Sunny Rahbar, directora de The Third Line, Dubai; Mai ElDib, directora de vendes de Modern and Contemporary Arab Art, Sotheby‘s Middle East, el Caire i Vilma Jurkute, directora d’Alserkal, Dubai. El comerç de l’art amb el canvi de segle va iniciar un procés d’obertura a nous mercats, com el d’Orient Mitjà, que en dues dècades ha tingut un important increment de visibilitat, s’han creat fires com Art Dubai, fundat el 2007, han sorgit galeries locals d’art modern i contemporani com The Third Line, Dubai i s’han creat departaments especialitzats en cases de subhastes com 20th Century Middle East a Sotheby‘s el 2007. L’interès que ha despertat la zona ha permès que historiadors locals o internacionals hagin realitzat una relectura de la història de l’art modern i contemporani. Han citat l’excel·lent exposició que va co-comissariar Till Fellrath Art et Liberté, Ruptura, guerra i surrealisme a Egipte (1938- 1948) presentada en el Musée National d’Art Moderne-Centre Pompidou, París el 2016 i que va itinerar després al Museu Nacional Reina Sofia de Madrid, i per diverses ciutats europees el 2017, que amb altres actuacions han contribuït al canvi de paradigma, a la visualització de temes que havien quedat eclipsats, per la revolució de 1979, com els nus. Els ponents a partir de les seves intervencions van intentar trencar amb els estereotips sobre l’art modern a l’Orient Mitjà i van citar interessants artistes com Fahrelnissa Zey, que la seva obra Towards the Sky, 1953 va ser adjudicada el 2017 per 1,3 milions de dòlars en la subhasta. També ens van descriure els projectes que han creat o que dirigeixen.
L’acte es va clausurar amb un divertit repàs que van fer Georgina Adam i Jane Morris dels temes tractats en les diferents sessions. Durant dos dies el Simpòsium es va convertir en una interessant plataforma internacional per repensar i debatre sobre el futur de les galeries d’art.
