Arts visuals / Exposicions

Brossa 360º. Una mostra en el Centre de les Arts Lliures explora l’univers parateatral de Brossa

“Sigueu intel·ligents i abandoneu-vos a la il·lusió”. La frase de Joan Brossa acull els visitants de la mostra “Altres Brosses: Joan Brossa i la poesia d’acció, el parateatre”, des d’un d’aquells artefactes grocs que normalment avisen que el terra està mullat. No és l’única. Joan Maria Minguet Batllori, comissari de l’exposició, n’ha triat diverses perquè la veu de Brossa ressoni des de tots els racons de la seu de la seva Fundació, el Centre de les Arts Lliures de Barcelona. Les seves asseveracions semblen avisar que, si bé el terra està sec, hi ha possibilitat de relliscar, perquè la voluntat d’aquesta para-exposició, dedicada al parateatre de Brossa, és precisament la de revelar l’engany i l’artifici i mostrar el que és imprevist i inesperat, tal com ho feia Brossa, descol·locant el visitant i traient-lo del còmode espai de la narrativa lineal.

Altres Brosses: Joan Brossa i la poesia d’acció, el parateatre
Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures
Carrer dels Flassaders, 40. Barcelona
Fins al 16 de juliol de 2023

El que és innovador de la proposta curatorial de Minguet resideix a rebutjar l’habitual compartimentació de la producció de Brossa, que se sol dividir en poesia literària, poesia visual i poesia escènica, per oferir una visió de l’artista a 360º. “Volem reivindicar una lectura transversal de la seva producció, de la qual sorgeix un únic Brossa, poeta de la paraula en totes les formes”, assegura Minguet. Per això, seguint el plantejament del comissari, el jove arquitecte Javi Morilla ha configurat un recorregut expositiu en vuit àmbits, dedicats a altres tantes facetes de parateatre, que cadascú pot visitar en l’ordre que prefereix. Es tracta d’estructures de fusta que nobiliten els espais habitualment no visibles i revelen els dispositius tècnics que articulen una exposició. “Com Brossa en la seva obra, mostrem la maula” diu Morilla. El recurs expositiu a més li permet desplegar una gran quantitat de materials a l’espai relativament petit i laberíntic de la Fundació d’una forma poc ortodoxa que probablement el mateix Brossa hauria apreciat. “Finalment, una mostra també és un engany” afegeix Minguet, que barreja peces úniques objectuals amb materials pobres, cartells, programes teatrals i còpies de fotos de l’època, enganxades a les fustes com si anunciessin un espectacle. També hi ha diversos vídeos que revelen aspectes desconegut de Brossa, per exemple el Brossa divertit que protagonitza un striptease a la casa del psiquiatre Josep Obiols. I al costat de Brossa hi ha els seus referents, sobretot Melies i Fregoli, i els seus apadrinats: el mag Hausson, el faquir Kirman, l’Albert Vidal, el Joan Baixas i la Claca, el Tortell Poltrona i el Circ Cric…

Muntatge de l’exposició Altres Brosses © Aina Canyelles

Minguet demostra com les obres de Brossa transiten per tots els llenguatges, mantenint sempre una profunda càrrega política, així com un vincle amb l’imaginari surrealista. “Una reivindicació de l’art i de la vida sense lògica” apunta el comissari. L’exposició requereix el seu temps, perquè els elements són molts i tots tenen la seva importància al gran trencaclosques de la peculiar creativitat de Brossa. El visitant no té cartel·les que l’ajudin, però cada espai té el seu full de sala i al final es pot recollir un dispositiu que permet ajuntar-les i emportar-se-les com un petit catàleg heterodox com la resta de la proposta, que es completa amb un llibre que recull totes les investigacions que l’han precedida.

Altres Brosses © Aina Canyelles

Tota la història del teatre burgès i intel·lectual demostra la voluntat de submergir l’espectador en una ficció que se substitueix a la realitat, però Brossa busca tot el contrari. Per això estima sobre tota expressió escènica el circ, perquè “és la veritat”. “La vida és un circ, no una novel·la. Les coses no corren soles, i jo felicito els equilibristes” deia en una de les seves obres. “La cultura escènica occidental hegemònica s’ha construït amb fórmules que pretenen fer creïble un engany: l’actor o l’actriu puja dalt d’un escenari i fa veure que és algú altre, i col·loca l’espectador en una farsa creïble, versemblant, utilitzant un seguit de recursos antics, trucs o estratagemes que més que posar en alerta el públic, el sotmeten a l’engany. En canvi, hi ha formes escèniques com el mateix il·lusionisme o la prestidigitació, que proclamen l’engany, ho reivindiquen i fan partícip dels estratagemes al mateix espectador” explica Minguet, recordant com Brossa s’anticipa a molts artistes a buscar formes de narratives no lineals. De fet, totes aquestes formes d’expressió escènica que el mateix Brossa defineix parateatrals: el circ, la màgia, el music-hall, l’striptease i finalment la performance, es caracteritzen per a una antinarrativitat, busquen la sorpresa i la meravella del públic, conviden a gaudir del moment, de la sensació, de l’habilitat de trapezistes i il·lusionistes, així com de l’input de les poques línies d’una poesia, perquè és on batega la vida, on es genera la meravella del fet espectacular. “És una mostra que cal veure amb altres ulls. Els visitants han de venir disposats a posar a prova les seves idees i les seves reaccions, com deia Brossa: Desconfieu dels intel·lectuals que es passen la vida tancats al soterrani” conclou Minguet.

Roberta Bosco
Periodista d'origen italià especialitzada en art contemporani i cultura digital, comissària d'exposicions i docent. https://arteedadsilicio.com

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close