La zona de Montjuïc-Poble Sec, aglutina projectes de pràctiques artístiques contemporànies en noves galeries i espais.
La forma de concebre i de consumir art contemporani ha evolucionat molt al llarg dels darrers any i ha passat de valorar el cèntric espai físic a nivell local al projecte singular que obre la mirada a les possibilitats que ofereix la globalització. Les galeries i els espais d’art han hagut d’adaptar-se i innovar els seus plantejaments per fer front a la nova realitat o bé retirar-se de l’escena. Després d’uns anys d’un cert ralentí i esmorteïment, actualment Barcelona i la seva àrea d’influència va reprenent l’empenta gràcies a propostes innovadores i compromeses amb la creació experimental. A tot això hi ha contribuït l’aparició d’espais i de projectes independents i arriscats que han donat un nou impuls al panorama artístic contemporani i que han iniciat una nova manera de treballar amb els artistes. La seva destacada aportació juga un paper clau en la cadena de valor entre la creació de l’artista i la producció/gestió dels projectes que defensen per, finalment, donar-ne la màxima projecció. La ciutat i rodalies agafa també dinamisme gràcies a projectes paral·lels que ajuden a visibilitzar la creació més emergent, facilitant sinergies entre artistes, espais i públic. Són esdeveniments com ara l’Art Nou que enguany ha arribat a la 8ena edició (juny –setembre) amb la participació d’una seixantena d’artistes i 25 galeries i espais o el Barcelona Gallery Weekend que aquest any celebra la 5ª edició (10-13 octubre) amb la implicació de 27 galeries i més de 50 artistes, ambdues de la mà de l’Associació Art Barcelona, amb trenta anys de trajectòria en el sector.
Un dels nuclis més enèrgics és el de la muntanya de Montjuïc i dreta del Poble-Sec; una de les zones més emblemàtiques de Barcelona, que compta amb multitud d’equipaments museístics i culturals, a més de diversos palaus que han de ser redefinits, com el d’Alfons XIII i el de Victòria Eugènia, situats al costat de la Font Màgica. Potents equipaments com ara el Museu Nacional d’Art de Catalunya, ubicat al Palau Nacional, la Fundació Joan Miró, el CaixaForum, el Pavelló Mies van de Rohe, el Museu d’Arqueologia de Catalunya o Fira de Barcelona que acull fires com Swab (26-29 setembre) que enguany compleix 13 anys; una plataforma per descobrir les propostes artístiques més innovadores, tant locals com internacionals, presentades de la mà de galeries, agents i comissaris. En aquesta edició hi participen 300 artistes i unes 70 galeries de tot el món que aposten pel talent jove i l’emergència. En relació a les arts escèniques, Montjuïc es també un important planter de talent: l’Institut del Teatre al costat del Teatre Lliure i el Mercat de les Flors –la casa de la dansa contemporània-, també el Teatre Grec on cada estiu es presenta el Grec Festival o el mateix castell de Montjuïc on també s’hi desenvolupen activitats culturals. Quant a la música, el Palau Sant Jordi, acull concerts de gran format de grups i d’autors d’èxit internacional.
Una de les àrees amb més activitat d’aquest centre neuràlgic és el carrer Mèxic, concentrada en l’espai Serrahima, un conjunt industrial, amb esplèndides naus diàfanes, on s’hi allotgen projectes artístics i culturals, posant en diàleg la pràctica artística contemporània amb el patrimoni arquitectònic. En aquestes naus Ferran Adrià desenvolupa un dels projectes més innovadores, el Bullilab, que ofereix nous models d’investigació de futur entre gastronomia, tecnologia i creativitat.
Un dels primers en ubicar-se en aquest espai industrial va ser la Galeria Carles Taché, en el número 19 del carrer Mèxic, una històrica galeria de Consell de Cent –nascuda el 1986- que el 2015 va decidir reinventar-se i proposar-se noves alternatives. Va veure clar que el paper de les galeries passava per involucrar el públic en l’experiència de l’art i treballar per singularitzar una aposta propera i personal de dinamització del seu entorn més immediat. Calia transmetre la idea de l’art com un bé, no únicament econòmic, sinó com a iniciativa cultural amb una dimensió social i proporcionar un espai d’intercanvi i de coneixement per a l’educació visual. Inicialment va ocupar una amplia nau d’uns 1.000 m2, però recentment ha reduït l’espai de la galeria, tot i que segueix l’aposta pels artistes internacionals consagrats (Michel Joo, Bosco Sodi, Leo Copers, Tony Cragg, Javier Pérez o Keith Tyson) alhora que dóna suport a les generacions més joves (Guillermo Pfaff, Justin Randolph o Adrianna Wallis). Segueix participant en fites anuals com el Barcelona Gallery Weekend (10 octubre-finals desembre), enguany amb Vicky Uslé (Santander, 1981) que presenta l’exposició Borrowed Landscapes, comisariada per Brett Littman, Director de la Fundació Isamu Noguchi i del Garden Museum de Nova York. La mostra es basa en la recent visita de l’artista al Japó, experiència que l’ha portat a realitzar un jardí interior per transmetre l’intercanvi de cultures.
En el mateix complex ha nascut aquest 2019 la Galeria Alalimón (Carrer Mèxic 19) sota la idea que la unió fa la força. Les gestores d’aquest projecte són dues galeristes fundadores d’Art Deal project (Isabel Lázaro) i El Catascopio (Rebeca Méndez) que s’uneixen per iniciar un projecte d’intermediació i treballar de forma col·laborativa. La pròpia locució substantiva del nom al alimón significa ‘conjuntament’ i implica col·laboració entre dos. I és que el sector de les arts visuals està portant a terme replantejaments profunds quant a complicitats, sinergies i xarxes de col·laboració. Amb la voluntat d’esdevenir viver de galeries i accelerador de creativitat, és un espai de trobada i dinamització centrat en els gestors i creadors emergents de diferents disciplines. El gran espai d’exposicions de què disposen serà utilitzat per galeries i comissaris independents que vulguin fer estades a Barcelona o iniciar activitat. Igualment atorguen una important presència al llibre d’artista, així com disposen d’un actiu espai de formació per a autors i nous públics. En el marc del Barcelona Gallery Weekend (10-13 octubre) presenten l’obra fotogràfica de Rocío Verdejo que juga amb la simbologia de la memòria femenina connectada amb la naturalesa.
Al costat mateix, en el número 11 del carrer Mèxic, a l’octubre del 2018, es va inaugurar una nova seu de la Galerie K amb l’objectiu de proporcionar una audiència internacional més àmplia; una galeria d’art modern i contemporani, fundada el 1998 a Staufen, (Alemanya) pel galerista Manfred Kluckert. Des de llavors ha representat tant a artistes consolidats com a talents emergents de diferents països i generacions. Malgrat la seva joventut, Galerie K Barcelona compta amb un ampli ventall d’artistes que ja han exposat a Staufen, factor que li aporta valor afegit, però que no li impedeix donar cabuda a autors catalans i també entrar en els seus processos de producció. Un dels seus objectius és formar part del sistema de les arts visuals de Barcelona, participant en aquest format d’interactivitat i de promoció. En el context de l’Art Nou, fins a finals de setembre, presenten la mostra col·lectiva Distància curta amb obra de Júlia Garcia, Fabià Claramunt, Ana Pulido i Miquel Serratosa i l’exposició de l’artista alemany David Stegmann.
En ple Poble Sec, al carrer Ricart número 13, Projekteria [Art Gallery] és una jove galeria amb tres anys de recorregut especialitzada en fotografia contemporània. Meritxell Álvarez aixeca ponts entre el circuit local i la xarxa internacional i aposta per artistes –tant locals com de fora- que, independentment de la seva edat, utilitzen majoritàriament la fotografia com un mitjà d’expressió creativa. Lluita per posar en valor aquest llenguatge en una societat que ens fa consumidors compulsius d’imatges banals i efímeres. Va batejar l’espai amb el nom de Projekteria perquè creu sobretot en els projectes flexibles i oberts que es van adequant a les situacions de cada moment. Coincidint amb el Young Gallery Weekend ha programat l’exposició Trinus del fotògraf Cláudio Garrudo (fins al 24 de novembre), resultat d’una residència artística a bord d’un vaixell de càrrega que navegava cap a un destí incert.
Ben a prop, La Totemika (Margarit, 28), amb un any de vida, és un taller multisciplinari i galeria, dedicada a la pintura, poesia, performance i art urbà. El seus directors, Yuri Rosales i Karen Indesteege, aquest també artista, conceben el projecte en construcció i aventura constant, estenen xarxes internacionals per establir les màximes complicitats. Fins al 27 d’octubre presenten l’exposició Retro futuro de l’artista Pezhamino amb una obra vinculada al graffiti.
Al carrer Portugalete número 15, Córdova Gallery és un projecte curatorial fundat el 2016 per l’artista i comissari Cory Scozzari. Primer va estar treballant a Viena i actualment ho fa a Barcelona. Consisteix en un espai d’exhibició i en un programa de residència per a artistes internacionals per experimentar la proximitat i endinsar-se en els processos de producció. En general, els projectes estan pensats pel propi lloc que els acull i l’artista fa almenys una part del treball in situ. Els temes que l’interessen són de caire sociopolític i intenta abordar qüestions al voltant de la representació; la identitat i el feminisme; la geopolítica; els sistemes de control o el canvi climàtic i la seva successiva degradació ambiental i social.
En definitiva, un circuït que aplega llocs d’experimentació i espais oberts a la participació que estan teixint, amb risc i tenacitat, nous valors per assegurar el desenvolupament de projectes artístics, la difusió de les noves pràctiques creatives i la vivència de l’art a l’espectador.
