Arts visuals / Exposicions

Claret i Vilacasas s’abracen en una mostra conjunta a Can Framis

Tot va començar a una galeria d’art amb l’amistat de dos artistes i un matrimoni de col·leccionistes alemanys, nascut a Lüdenscheid, apassionat per l’art i amb un gust exquisit. La Sala Gaspar, fundada el 1909 per Joan Gaspar Xalabarder, va ser el punt de partida que va unir a tots quatre per acabar formant una estreta relació que va durar tota la seva vida. 

Ara, la Fundació Vila Casas reivindica la figura dels dos pintors, Joan Claret (Barcelona, 1929-2014) i Joan Vilacasas (Sabadell, 1920-2007), cabdals en la renovació artística que es va viure a Catalunya durant els anys seixanta. Des d’aquesta institució es vol fer un homenatge a aquests dos personatges que van establir una connexió molt especial i, al mateix temps, és una mostra d’agraïment a la família de Brigitte Hueck (1929-2009) i Hans Robert Thomas (1924-2019), que van realitzar la donació que el mateix matrimoni va col·leccionar durant molt de temps. “Els seus fills van tenir molt clar que l’exposició havia de tornar a Catalunya i va ser llavors quan van pensar en una institució que mantingués el llegat, com la nostra”, explicava durant la roda de premsa Bernat Puigdollers, co-comissari de la mostra, juntament amb Àlex Susanna, i director artístic de la FVC. 

Joan Claret i Joan Vilacasas. Donació de la Col·lecció Brigitte i Hans Robert Thomas
Fundació Vila Casas – Can Framis
Barcelona
Fins al 14 de gener de 2024

“De les dues-centes peces que hem rebut se n’han exposat una selecció que el que vol és il·lustrar aquesta amistat entre Claret i Vilacasas. Això fa que ensenyem peces que aparentment poden semblar menors, però que són importants, tant per poder entendre millor els processos creatius dels artistes i alhora explicar els seus punts forts”, afegia Puigdollers.

L’exposició s’inicia en un espai purament introductori i ens desvela diversos interrogants com ara qui era la família Thomas, on es va originar aquesta amistat i per què aquesta col·lecció va arribar a Barcelona. A més, suscita el diàleg entre l’obra dels dos artistes catalans que, malgrat tenir trajectòries independents i genuïnament personals, tenien un gran lligam de fons.

Obra de Joan Vilacasas "Planimetria (Felicitació de Nadal) 1974. Collage sobre cartró. Donació de la Col·lecció Brigitte i Hans Robert Thomas. Fotografia de Xavi Padrós
Obra de Joan Vilacasas “Planimetria (Felicitació de Nadal) 1974. Collage sobre cartró. Donació de la Col·lecció Brigitte i Hans Robert Thomas. Fotografia de Xavi Padrós

La Sala Gaspar i el grup 0 Figura

Joan Claret i Joan Vilacasas van ser membres del grup 0 Figura (1960-1963), un col·lectiu que van formar tots dos a la Sala Gaspar de Barcelona juntament amb Joan-Josep Tharrats, Joan Hernández Pijuan i l’escriptor i crític d’art Rafael Santos Torroella. Vinculada al moviment pictòric de l’informalisme, aquesta agrupació va jugar un rol important en el procés de consolidació dels corrents abstractes a Catalunya. De fet, Claret i Vilacasas van tenir-hi una aportació ben destacada. 

La Sala Gaspar va iniciar la seva trajectòria amb les exposicions dedicades a Picasso celebrades a principis de la dècada dels seixanta i cal recalcar que els Gaspar, propietaris de la galeria, van donar suport a moltes iniciatives individuals i col·lectives. El projecte, però, es va disoldre amb pocs anys de vida. L’aparició d’alternatives a l’informalisme i la difusió del pop art a escala internacional en van ser uns dels principals motius.

«0 figura: Grafismes». Sala Gaspar

«0 figura: Grafismes». Sala Gaspar

Claret i Vilacasas: dos recorreguts professionals amb analogia

Les primeres coincidències entre Joan Claret i Joan Vilacasas es donen aproximadament l’any 1957, quan es van trobar a París. Joan Claret, havent cursat els estudis d’arquitectura, va anar a la capital francesa per estudiar filosofia a la Sorbona, prèviament n’havia obtingut la llicenciatura per la Universitat de Barcelona. El 1959 es va deixar seduir pel corrent informalista, animat pel pintor i escriptor Vilacasas, qui uns anys abans ja havia començat a pintar les seves primeres obres abstractes; també van repercutir en Claret les diverses influències en plena eufòria informalista inspirades pels escrits de Michel Tapié i la descoberta de l’obra de Paul Klee

Claret, després de deixar de ser pintor figuratiu i d’experimentar amb l’art abstracte, en tornar de París, va fer la seva primera exposició a la Sala Gaspar, el 1962 va guanyar el 1r premi Joan Miró i els anys 1964-1965 formarà part de la mostra “Modern Spanish Paiting, Seven Catalonian Artists”, que va recórrer diversos museus nord-americans. Així doncs, aquest artista, juntament amb Joan Vilacasas, va tenir una projecció que va travessar fronteres donant-se a conèixer en l’àmbit internacional.

Obra de Joan Vilacasas "Planimetria 69/65" 1969. Donació de la Col·lecció Brigitte i Hans Robert Thomas. Fotografia de Xavi Padrós
Obra de Joan Vilacasas “Planimetria 69/65” 1969. Donació de la Col·lecció Brigitte i Hans Robert Thomas. Fotografia de Xavi Padrós

Per altra banda, Joan Vilacasas es va trobar en un camí similar. Va ser a París on va conèixer altres joves artistes que, com ell, buscaven una nova veu: Chillida, Ràfols Casamada… Tots ells cercaven referents que el context polític i cultural del seu país els havia vetat. Buscaven defugir el preciosisme per cultivar una pintura en llibertat.

Tots dos artistes van trobar el seu llenguatge, que a poc a poc es va anar adobant fins a formalitzar-se, cadascú “en una pintura independent, però en sintonia”, tal com afirma el co-comissari Puigdollers. 

Cal posar en relleu que Joan Vilacasas també va despuntar com a escriptor, així es pot observar en la darrera sala de l’exposició, sent l’artífex d’un gruix de novel·les, contes i comèdies. Aquest punt de la mostra té un clima sonor des d’on resonen fragments de les seves novel·les recitats per l’actor de doblatge Luis Posada. A més, també s’ha d’assenyalar que va ser gravador i ceramista.

Obra de Joan Vilacasas, "Marcià" 1963. Terra cuita i esmalt brillant. Donació de la Col·lecció Brigitte i Hans Robert Thomas. Fotografia de Xavi Padrós
Obra de Joan Vilacasas, “Marcià” 1963. Terra cuita i esmalt brillant. Donació de la Col·lecció Brigitte i Hans Robert Thomas. Fotografia de Xavi Padrós

Així doncs, l’exhibició dedica un espai singular per a cada personatge: “Volíem respectar la veu pròpia dels artistes i per no forçar el diàleg, cadascú té el seu espai”, assegurava el co-comissari Puigdollers d’aquesta mostra que ensenya el patrimoni de dos dels artistes més destacats de l’abstracció catalana de postguerra.

Laia Marín
Desenvolupa la seva tasca professional entre Barcelona i Tarragona, la seva ciutat natal. Especialitzada en l'àmbit de la comunicació cultural i patrimonial, ha gestionat l'estratègia de comunicació global de diversos projectes culturals institucionals d'organitzacions com el Patronat de Turisme de Tarragona, Ajuntament de Tarragona o el castell de Tamarit. També ha treballat al programa radiofònic "El Celobert" de Lluís Gavaldà, el Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona o Tarraco Viva, entre altres. A més, ha exercit com a docent. Actualment, forma part del planter d'El Temps de les Arts.
És llicenciada en Dret, Postgrau en comunicació online i gestió de xarxes socials (UAB) i màster en Transformació Digital (USAL).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close