Arts visuals / Exposicions

Claudia Pagès. La globalització de l’art

Una nova manera de representar el coneixement cultural.
Claudia Pagès  (Barcelona, 1990) és una jove artista que viu i treballa entre Amsterdam i la seva ciutat natal, sent la seva principal font d’investigació la “construcció de formes d’organització i de com aquestes afecten les interaccions socials i les relacions humanes”. Ho fa des de diverses maneres de manifestació artística com són les instal·lacions, les performances, així com les lectures que l’inspiren la publicació de llibres, a més d’explorar el llenguatge que l’hi és inherent.

Claudia Pagès. Dis-des-duress. Tris-tras, giro, fallo (Art Nou 2021)
Galeria Àngels Barcelona
Pintor Fortuny, 27. Barcelona
Fins al 10 de setembre de 2021

Ara, a la galeria Àngels Barcelona, en el marc d’ Art Nou, noves propostes de l’art emergent, es presenta la instal·lació Dis-des-duress. Tris-tras, giro, fallo, que consisteix en un projecte multimèdia on representa els efectes de la globalització mitjançant diverses maneres de circulació de les mercaderies que habitualment veiem als ports europeus.

A l’artista sempre li ha preocupat tot allò que fa referència a les relacions humanes respecte de l’entorn social i polític, però no només allò que concerneix a aspectes socials i comercials, sinó també culturals, des de les xarxes socials, on la participació del públic és essencial, mitjançant la seva faceta de performer.

Claudia Pagès. Vista general exposició

Claudia Pagès es va formar a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en Belles Arts. Té un MFA per al SendbergInstituut d’Amsterdam. Actualment és resident a la Rijksakademie van beeldendekunsten de la capital holandesa. Va estar un any a l’Aalto University Schools of Arts d’Helsinki, com alumne d’intercanvi per estudiar DesignandArchitecture, tenint com a professora Nora Stenferld. També ha realitzat altres residencies a Londres, Bilbao, Trento, Londres i Madrid. Ha exposat a diferents llocs de la capital finesa, així com a altres països europeus, a més de Yaby, Centro de Arte Dos de Mayo i la Casa Encendida, de Madrid, i també a La Capella de  Barcelona i a la Capella Sant Roc de Valls. L’any 2016 va rebre el premi holandès MondrianfondsWerkbijdrageJong Talent.

Exposició dis-des-duress, tris-tras, giro, fallo

Segons explica Claudia Pagès, aquesta exposició “busca a banda i banda, sota la tovallola, dins de l’aigua, no hi ha petxines. La sorra és granets gruixuts que encara diuen el que eren…”. El que tracta de dir-nos l’artista és que darrere del paisatge urbà encara que també podria ser rural, hi ha un procés d’extracció i distribució de mercaderies que afecten a l’economia, però també l’entorn social, representant-lo mitjançant  diverses instal·lacions en les dues sales de la galeria.

Al primer espai hi ha tres ventiladors que estan units mitjançant uns cables. Cadascun d’ells tenen adossades unes petxines que ens evoquen el món de la mar,  ja que transmeten la seva olor a través del moviment de l’aire, que serveix perquè el públic s’integri en la proposta que fa l’artista. Aquests ventiladors desprenen també essències de terra humida i buguenvíl·lia, en canvi les petxines no són mediterrànies, sinó que pertanyen al port de Rotterdam. A la següent sala hi ha penjats del sostre tres mòbils de diferents materials, tots ells de cartró i paper fet a mà,  on veiem des de cartografies del barri de la Barceloneta a unes mans que indiquen diverses maneres d’expressar-se, passant per unes imatges que representen el port de Rotterdam, considerat com un dels ports més importants del continent europeu.

A diferència d’un altre projecte titulat Espigadoras/Gleaners, que va fer mentre estava fent la residència a Bulegoa (Bilbao), on investigava sobre la parla i les formes d’ “extra activisme” i “espigació” contemporànies, aquí cerca  l’activitat comercial marítima d’unes primeres matèries que es mouen pel planeta, a través del port de Rotterdam.  Per això Pagès s’endinsa en tres aspectes essencials com són el mateix port, el tribunal de justícia marítima, així com el llenguatge tant singular del dret internacional.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close