Arts visuals

Cosmogonia de Carme Riera

Fins al 19 de maig de 2024, a la Fundació Palau. Centre d’Art, de Caldes d’Estrac, es pot visitar l’exposició “Carme Riera, una cosmogonia”, comissariada per Anna Maluquer.

Carme Riera Domènech, nascuda a Barcelona l’any 1940, i amb una llarga trajectòria artística, des de la gènesi de la seva obra plàstica que ha anat explorant, amb gosadia creativa, els límits del dibuix i la pintura per elaborar unes peces que en la seva configuració esdevenen el que en llenguatge recent s’anomena ‘escultura expandida’. O, també en podríem dir, pintura volumètrica o en tres dimensions i en la qual des de fa un temps hi predomina l’ús de materials metàl·lics com l’estany que, treballat, brunyit, donen a les seves peces una textura que en algun moment poden recordar l’art noble dels retaules gòtics.

Mitjançant l’estany brunyit, Carme Riera crea una atmosfera de misteri que reverbera, serena, en les obres d’aquesta etapa de plena maduresa en un camí artístic que, segons ha dit la crítica fins ara, ha tingut quatre etapes: formació, experimentació, reafirmació i maduresa. En el començament del camí, Carme Riera va deixar enrere les tècniques tradicionals vinculades al disseny tèxtil, que havia estat la seva professió, per llançar-se a la creació amb total llibertat expressiva entre la figuració i l’abstracció emprant un seguit de procediments artístics que li han permès elaborar una obra plàstica en la qual l’artista ‘fa parlar’ aquests procediments que han donat textura física: és a dir, sensual i sensible, a la manifestació del seu món interior. Procediments que en aquesta mostra s’expressen en una iconografia d’inspiració en el cosmos que entronca amb la simbòlica universal.

Carme Riera. ‘Petjades a la lluna’, 1969. Foto: Dani Rovira

La pregunta sobre el naixement i formació del cosmos és universal, tots els relats de la creació s’hi refereixen. Des de l’inici dels temps que els éssers humans hem contemplat el cel, ens hem sentit colpits per la seva immensitat que dona la mesura de la nostra petitesa, si bé l’ànima no en té, de mesura. I és aquesta ‘desmesura’, que no és altra que la nostra dimensió espiritual, la que ens connecta amb el desig d’infinit. És així com tendim a alçar-nos per damunt dels peus de fang. La creació artística és una expressió estètica d’aquest anhel d’expansió dels moviments de l’ànima des del moment en què a través del conreu de l’art es crea la possibilitat d’anar més enllà dels nostres límits corporals, d’atènyer allò que ens depassa, tal com ara s’aprecia en les obres cosmogòniques de Carme Riera, que reflecteixen una particular visió de la creació i els seus fenòmens.

Imatge de sala de l’exposició Carme Riera. Una cosmogonia a la Fundació Palau

En la cosmogonia de Carme Riera la dimensió sideral s’expressa en manifestacions plàstiques que alhora poden llegir-se com estats d’ànim en un procés de transfiguració interna: una alquímia de metalls físics i metafísics en què es destil·la l’admiració i meravella pels cels, pels planetes, les nebuloses, la pluja, les fases de la lluna. Les peces que integren aquest conjunt d’obres de Carme Riera inviten l’espectador a contemplar la fulgurant bellesa de l’univers, però també, també, de doldre’s de les ferides pròpies i del món. La cosmogonia de Carme Riera es pot visualitzar i entendre com un camí de doble recorregut: el que és a dalt és també a dins, a l’interior, i el que és a dins és també a dalt. O el que és el mateix: el microcosmos reflectint-se en el macrocosmos, i el macrocosmos reflectint-se en el microcosmos en el silenci eloqüent dels signes gràfics.

Teresa Costa-Gramunt
Escriptora. De formació humanista: belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles literaris i d'opinió en diversos mitjans. Premiada en el camp de la narrativa, la poesia i el periodisme, la seva obra poètica forma part de diverses antologies. Comissària de l’Any Riquer.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close