El DHUB acull una visió de l’art digital contemporani de la mà de 16 destacats artistes internacionals.
“Benvinguts al vostre nou i trencador pati de joc”, com no podia ser d’una altra manera, és una meta humana la que acull el públic a l’entrada de Digital Impact, una exposició d’art i disseny digital que s’acaba d’inaugurar al Disseny Hub Barcelona (DHUB). Al recorregut hi ha quatre avatars més, semblen humans, parlen com humans i les seves interaccions poden enganyar el visitant menys entrenat. De fet, l’estudi Lowkeymoves els ha creat precisament per provocar, a través de la interacció, una reflexió sobre la nostra relació amb la tecnologia i sobretot amb la intel·ligència artificial, que ja es planteja com el nou gran canvi no només a escala econòmica sinó també social i interpersonal.
Digital Impact
Disseny Hub Barcelona
Plaça de les Glòries Catalanes, 37-38
Fins al 27 d’agost de 2023
Concebuda per Pep Salazar i Hèctor Ayuso, ja artífexs del ben conegut festival OFFF, l’exposició Digital Impact reuneix 16 dels creadors internacionals d’art digital més destacats de l’actualitat. De fet, totes les obres són molt recents, la més antiga és del 2019 i onze han estat encarregades i realitzades especialment per a aquest projecte que ha costat dos milions d’euros. És el cas d’Oasis, un arxiu de cels, creat per Antoni Arola que es planteja com un espai meditatiu que ens submergeix en el color del cel al llarg de les 24 hores i, alhora, com una àgora que acollirà diverses activitats, trobades i tallers. Arola signa també el disseny de l’exposició, un paisatge entre fantàstic i urbà, format per uns iglús que contenen les peces evitant contaminació sonora i lumínica entre elles. Les cúpules creen una mena de ciutat orgànica i evoquen els gels que malauradament ja no són eterns, introduint el tema de l’emergència ecològica que de manera molt subtil i gens didascàlica travessa tota la mostra. “Hem escollit les obres per a l’impacte i les emocions que provoquen, no hi ha una línia narrativa, però si diverses capes de lectura que poden interessar diversos públics. Tot i això, el tema ecològic ha aflorat de forma espontània perquè evidentment és una cosa que preocupa molt els artistes” explica Pep Salazar.
El poder de la natura es posa de manifest a les tempestes de Quayola, artista italià establert a Londres, mestre en plantejar un diàleg entre elements oposats: art antic i contemporani, figuratiu i abstracte, real i artificial. Storms és una sèrie de vídeos que fan servir imatges de definició ultra alta de tempestes als mars de Cornualla, com a conjunt de dades per generar noves pintures computacionals. Els píxels s’ajunten creant formes pictòriques que des de la realitat es desfan a l’abstracció. També és molt pictòrica l’obra que per a la mostra ha creat Alba G. Corral, artista coneguda per les seves peces generatives i accions en directe. Mercuri, un homenatge al déu romà, al planeta i a l’element químic que es fa servir a les lluminàries dels projectors UHP, a punt de desaparèixer, ofereix una hipnòtica experimentació de textures, moviments i volums, que va d’allò orgànic a allò còsmic amb el segell característic dels visuals de Corral.
Tot el recorregut alterna moments contemplatius que busquen l’estupor i la meravella, amb experiències interactives, que demanen la complicitat activa del visitant. Drift del mexicà Josue Ibáñez ofereix l’experiència de caminar a través d’un camp de milions de partícules de llum, la calma del qual és interrompuda per l’arribada de l’ésser humà. En canvi, les formes algorítmiques de Future You (Un tu futur) d’Universal Everything, autors també de l’espectacular processó d’Infinity, es creen segons els moviments que realitza la persona que interactua amb la peça.
També hi ha obres antinteractives com el jardí distòpic de FuturedeLuxe que demana paciència en contra de la urgència que ens envolta, ja que la nostra quietud ajuda que el jardí floreixi, mentre que el nostre moviment el bloqueja. Entre altres obres, la selecció inclou les cartografies de les interaccions a través de les xarxes socials en temps real de Domestic Data Streamers, unes escultures 3D de Brendan Dawes que plasmen l’efecte de la pandèmia a través del flux de passatgers per l’aeroport de Barcelona entre el 2019 i el 2021 i una visualització del cosmos amb dades provinents d’arxius de la NASA i intel·ligència artificial, de Refik Anadol, que signa també el mapping Living Architecture a la façana de la Casa Batlló el 5 de maig. “Per finalitzar hem encarregat a l’estudi State una història de la web en forma de pel·lícula d’animació que recorre el més destacat del nostre passat digital i presenta una visió original del que encara ha de venir. L’obra ens permet submergir-nos en el record nostàlgic del nostre viatge per la xarxa, observant els artefactes d’Internet en una línia del temps, des de la seva estela fins al demà” conclou Salazar.
