Arts visuals

Dakar, ciutat d’art: tercer aniversari del MCN, antològica de Ndiaye

El museu més important del Senegal, en plena celebració del seu tercer aniversari, que inicia amb la inauguració d’una exposició d’un dels artistes canònics africans d’origen senegalés i ja difunt, Ibi Ndiaye (1928-2008), el passat desembre, continuarà durant tot aquest any els festejos de l’efemèride, que es completa amb la celebració del 50è aniversari de la mostra de Picasso a Dakar, realitzada al desaparegut Musée Dynamique, del qual el MCN es considera continuador, i que fou creat i va existir durant els primers anys de la independència del país (1966-1976). 

Ibi Ndiaye: Dellu ci nataal. Retour sur image, antològica de Ndiaye (1928-2008)
Musée des Civilisations Noirs (MCN), Dakar (Senegal)
Fins al 15 de febrer 2022

<<Dona nua, dona negra,
Vestida del color que és la teva vida, de la teva manera que és
bellesa!>>*, 
“Dona Negra”, Léopold Sédar Shengor.

Aquests versos, del poeta i polític fundador del Senegal, de denúncia social i de gènere, varen alterar la meva sensibilitat a molta tendra edat. Vaig triar el volum en francés a la llibreria que hi havia a l’inici del carrer Amigó de Barcelona, on m’aturava sovint després de visitar a un dels més il·luminats crítics d’art d’aleshores, finals del segle passat, i que després es va descobrir també com un gran poeta, Carles Hac Mor. I arribats a principis de desembre a Dakar, qui primer et saluda és el vent suau i amarinat. I una sorra fina i ataronjada com el marc dels llibres de Seuil, on vaig trobar els versos del president. Me’ls recorda una visita al Musée des Civilisations Noirs (MCN), el més important d’aquest jove país (1960), que formava part del patrimoni colonial francés i actualment de la Francofonia, i líder en bones pràctiques polítiques al continent africà.

Iniciatives paral·leles a l’exposició. Itinerari artístic en tretze espais de Dakar aquest any, anomenat Partcours i que compleix 10 anys d’aniversari. Programa Artist Playground by Pullman. Hotel Pullman Teranga, Dakar.

L’acte principal, fins ara, i inicial del tercer aniversari, ha consistit en una exposició antològica i una sòlida conferència (Ibi Ndaye: Entre deux rives) sobre l’artista per part d’El hadji Malick Ndiaye, director de l’altre museu fonamental del país (Musée Théodore Monod d’Art Africain de IFAN-Institut Fundamental d’Art Negre, vinculat a la Universitat Cheikh Anta Diop, líder en excel·lència també en el continent, renovat totalment el 2010 per la Fondation Sococim), que conjuntament amb el que porta el nom del poeta-president L.S. Senghor, formen la tríada principal dels establiments oficials dedicats a l’art a la capital de la jove república africana (com dit, 62 anys d’independència de la metròpoli). La conferència al matí era el pròleg d’una acuradíssima exposició dedicada al mestre Ndiaye, inaugurada a la tarda, en presència d’autoritats i públic, en una cerimònia laica i festiva, però no exempta d’activitat protocolària, amb parlaments emocionats dels protagonistes de la creació d’aquest museu que no té res a envejar als de la propera Europa (a cinc hores de vol directe): Habib Léon Ndiaye (secretari del Ministeri de Cultura), Abdoulaye Racine Senghor (President del MCN), i Hamady Bocoum (Director del MCN).

Ibi Ndiaye: Dellu ci nataal. Retour sur image, antològica de l’il·lustre pintor Ndiaye (1928-2008), un dels pioners de l’art contemporani a Àfrica, és una exposició inaugurada el passat 6 de desembre i que durarà fins al 15 de febrer 2022. Un dels factors discutits en la conferència i evidenciats a la mostra, és l’apropiacionisme creatiu i elaborat de l’artista, a partir d’obres d’altres cultures. Es va parlar d’Antoni Tàpies també.

Exposició: Maintenant l’Afrique. Instal·lació de Soly Cisse, Champ de cotton, ferro i cotó, dimensions variables, 2018. Musée des Civilisations Noirs (MCN), Dakar (Senegal).

L’artista va donar tot el seu patrimoni artístic a l’Estat del Senegal abans de la seva desaparició anunciada. Aquesta és una oportunitat per a descobrir un testimoni de la història de l’art contemporani africà al MCN, i el museu aprofita l’avinentesa per a celebrar el seu tercer aniversari, ja consolidat com a contenidor de múltiples discursos: des de l’arqueologia, pot semblar estrany però el director Bocoum és professor d’aquesta materia a la universitat (en definitiva i fins que no es demostri el contrari, l’origen de l’humanitat és africà), discursos de gènere (impagable la galeria de dones políticament importants del continent: Femmes Africanes et leadership politique) i art contemporani africà (el propi fons i la temporal: Maintenent l’Afrique), on la pinzellada naïf no deixa de ser un factor constituent de l’expressió més contemporània. En territori català només tenim una galeria que es dedica a traficar amb art africà estrictament contemporani, i per molt que viatgis a Sitges a paladejar les ofertes de la OOA gallery, sempre en voldries més, per això submergir-se en el fons contemporani i les oportunes propostes temporals del MCN és per l’amant d’aquest sector, un deure imprescindible.

El Musée des Civilisations Noirs (MCN) celebra satisfet el tercer aniversari després de la seva inauguració el 6 de desembre de 2018. Hem dit que la República del Sénégal forma part de la Francofonia, una Commonwealth més etèria i cultural, allunyada de la pompositat anglesa. Per tant, els museus sovint són creacions de tradició presidencial a la francesa, útils tant per a deixar petjada pòstuma com per a consolidar l’identitat cultural republicana pròpia, sense anar més lluny cal recordar l’exemple de Georges Pompidou (amic personal de Senghor) amb el trencador museu, conegut amb el seu propi nom, a Les Halles de París. El Musée des Civilisations Noirs (MCN) fou volgut pel primer president de la República del Senegal independent, SE Sr. Léopold Sédar Senghor, desenvolupat pel president Maître Abdoulaye Wade, tercer cap d’estat del país, i un dels participants al Congrés d’escriptors i artistes negres de 1956 a París. I, finalment, executat i inaugurat, per l’actual president SE Sr. Macky Sall.

Efemèride que preveu una sèrie d’activitats, que s’afegeixen a les que ja habitualment es realitzen, com l’itinerari artístic en tretze espais de Dakar aquest any, anomenat Partcours i que compleix 10 anys d’aniversari. Del 26 de novembre al 12 de desembre, varem poder assistir encara a alguna inauguració, a la de la Galeria Kemboury, pionera en la difusió de l’art dirigida per Thérèse Turpin Diata, una de les sostenidores històriques de la Biennale, i cada matí gaudiem, café en mà, al ben situat i front del mar, Hotel Pullman Teranga, de les propostes del programa Artist Playground by Pullman. L’institut de cultura francès, l’italià i l’alemany hi participen, l’Instituto Cervantes fou inaugurat dos dies abans de la nostra partença, per la Reina Leticia, esperem que hi participi també en el futur. I, sense oblidar, la Biennale de l’Art Africain Contemporaine de Dakar, la decana del continent, enguany en sumarà 14 edicions, del 19 de maig al 21 de juny 2022. Un mes després, als inicis d’abril, el MCN conjuntament amb els Musée quai Branly – Jacques Chirac (dedicat a les cultures indígenes del món), i el Musée Nationale Picasso-Paris, que aportaran les obres, celebraran el 50è aniversari de la primera i única exposició de Pablo Picasso a Dakar, al Musée Dynamique el 1972 antecedent de l’actual MCN. Cal no oblidar la gran amistat que unia l’artista, que va esdevenir adult a Barcelona, amb el president-poeta Shengor, que li dedica poemes colpidors, com Màscara negra. I el desembre 2022, es preveu l’inici dels Diàlegs Picasso-Senghor, activitat organitzada per Fodé Sylla, ambaixador itinerant del Senegal, i Yasmina Yahiaoui, gestora cultural. El nostre viatge al MCN és per a iniciar el projecte d’una mostra d’una tria del fons fotogràfic, dedicat als darrers anys de Picasso, i custodiat pel Reial Cercle Artístic de Barcelona, que ja s’ha exposat a Europa i Àsia, i ara toca a Àfrica.

Iniciatives de la societat civil catalana, no confondre amb la desnortada associació homònima, d’entitats com el Reial Cercle Artístic de Barcelona, present el seu president Fèlix Bentz en la comitiva (associació que també està d’aniversari: 140 anys) i l’Institut Catalunya Àfrica, amb el seu director, qui signa. A l’espera de la solidaritat institucional.

*En procés el projecte de traducció al català de poemes de L.S. Senghor.

Joan Abelló Juanpere
Doctor Europeu en Humanitats per la UPF-Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Diplomat en Gestió Cultural i Fund Raising (ESADE Business School, Barcelona). Historiador, comissari independent d'exposicions i crític d'art i de design. Ha col·laborat amb diverses escoles superiors d'art i disseny i universitats a Itàlia, Estats Units i Estat espanyol. Directiu del Reial Cercle Artístic de Barcelona, i Director de l'Institut Catalunya Àfrica. Ha editat estudis d'art i literatura en publicacions d'Amèrica, Àsia i Europa. Col·labora amb el setmanari El Temps des de 2003. Ha comissariat i col·laborat en diverses exposicions i activitats relacionades amb el disseny, l'art i les literatures contemporànies, en museus i institucions d'Amèrica, Àsia i Europa i investigacions artístiques a Àfrica: Palazzo Grassi, Venècia 1986; Centro de Desarrollo de las Artes Visuales. Convento de Santa Clara, l'Havana, 1998; Casa Àsia, Barcelona 2003; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid 2004; Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí, Barcelona 2006; Museu Internazionale delle Arti Applicate Oggi, Torí 2007; La Pedrera de CatalunyaCaixa, Barcelona 2009; Fundació Palau, Caldes d'Estrac 2010; Fundación Antonio Pérez, Conca 2010; Museu de Reus, 2011; Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid 2012; Galleria Nazionale d'Arte Moderna e Contemporanea di Roma, 2013; Riverside Art Museum, Pequín 2016; Palazzo Merulana, Roma 2019; i projectes oberts a Sofia (Bulgària) i Dakar (Senegal).
Del període de les avantguardes històriques destaquen, des de la seva participació a Futurisme & Futurismi, dirigida per Pontus Hulten (Palazzo Grassi, Venècia 1986) i Picasso, l'home de les mil màscares (Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí, comissariada per Jean Paul Barbier-Mueller (Barcelona 2006) a la seva col·laboració com a cocomissari a Picasso e la Fotografia: gli Anni della Maturità. Le fotografie di Edward Quinn e André Villers, 1951-1973, Palazzo Merulana, Roma. 27 juny-26 agost, 2019.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close