Arts visuals

Descentralitzades: iniciatives tentaculars

La ciutat de Barcelona cada cop disposa de més projectes artístics que s’ubiquen en zones perifèriques o frontereres que acullen una realitat social allunyada a la del centre de la capital catalana. Un exemple de referència actual és Foc, un espai autogestionat i compartit entre tres associacions culturals sense ànim de lucre que s’ubica al quart pis d’una nau industrial a la Zona Franca, a prop de la parada Foc de la Línia 10 del metro de Barcelona.

Abans de la pandèmia, l’artista Victor Ruiz Colomer i el curador Cory John Scozzari, membres dels col·lectius Choro i Cordova respectivament, van trobar aquest espai abandonat i van enviar una carta al propietari per poder llogar-lo. Tot i una primera resposta negativa, amb paciència i motivació van acabar aconseguint-ho a un preu força raonable que els permetia construir un nou projecte comunitari. “Teníem molta gent al nostre voltant que necessitava un espai on produir o presentar la seva feina en altres condicions que no fossin les de Barcelona en aquell moment”, expliquen.

Exposició Bruno Zhu_I am not afraid 2022. Cordova. Imatge per Roberto Ruiz.jpg

Més de tres anys després, Foc existeix com un cos col·lectiu; un projecte tentacular que beu de la col·laboració de tres iniciatives: Choro, Cordova i Jokkoo. En primer lloc, Choro, format per les artistes Noela Covelo Velasco, Roger Serret i Ricou, Victor Ruiz Colomer i Mikel Iniesta, es defineix com un entorn d’experimentació pedagògica que s’articula a partir de pràctiques, perspectives i uns seminaris oberts que s’ubiquen als límits del context de les arts i de l’educació. Cordova, d’altra banda, és un espai artístic multidisciplinari, fundat per Cory John Scozzari, que dedica la seva programació curatorial a desenvolupar presentacions expositives individuals que fomentin l’experimentació artística i orbitin les complexitats de la nostra contemporaneïtat. Finalment, Jokkoo és un col·lectiu artístic musical que investiga i difon sons electrònics contemporanis i l’escena experimental i alternativa del continent africà i la seva diàspora. Tot i que les tres iniciatives tenen el seu propi espai a Foc i ritmes de treball diferenciats també comparteixen un programa públic en el qual “desenvolupem propostes educatives-culturals alternatives i crítiques amb les quals contribuir al context de Barcelona” remarquen. 

Acció de Ligia Lewis, al marc de l’exposició deader than dead, 2022. Cordova. Imatge per Roberto Ruiz.jpg

L’autogestió, la col·laboració i la creació de comunitat han sigut processos essencials per la constitució i evolució del projecte, com a un tot i per a cada iniciativa individualment. “Foc és com un espai on es combinen beats diferents. Hi ha espais de convivència compartida —com podrien ser els dinars a la cuina o els esdeveniments públics— on els projectes s’interrelacionen. Aquests moments d’interrelació i comunitat són Foc”, comenten. Fora dels espais compartits, cada iniciativa defineix i desenvolupa els seus propis programes, formats de treball i accions, tot i que d’una manera o altra s’acaben afectant i travessant pels processos i metodologies compartides al mateix projecte de Foc. “Autogestionar-se no és fàcil i sentim que no ens ensenyen les eines per fer-ho, però continuarem aprenent i compartint la nostra manera de fer”, afegeixen.

Acció de Jokko a Foc, juliol 2022. Foto de Pol Masip

La proposta arquitectònica de l’espai ha sigut una part fonamental del desenvolupament del projecte. “Aquest espai diàfan ens permetia imaginar en un moment on la imaginació estava molt reprimida” subratllen. De fet, tant el continuat procés de remodelació com la llibertat de decisions que han tingut a l’hora d’executar la distribució espacial els ha permès definir un programa públic que abraça nocions com l’experimentació, les cures i el flux de persones en un format d’espai obert sense barreres. “La gent, en entrar a l’espai, entén que no existeix una agressivitat sinó una llibertat que promou aquestes nocions. No volem ser un club que aporti restriccions, aquí explorem la fluïdesa i la no-violència. Si hi ha un amor i unes cures que s’estan executant a un lloc, s’acaben traduint quan hi ha coses públiques, perquè, al cap i a la fi, habiten a cada cm2 de l’espai. De fet, aquí passa quelcom bastant excepcional i és que quan finalitza algun dels nostres esdeveniments públics, la gent es queda a ajudar-nos a recollir” recalquen.

Pràctiques creuades entre Semolina Tomic i Noela Covelo Velasco. Cascades, Choro, 2022.

Tot el treball col·lectiu compartit durant aquests anys es va veure reconegut l’any passat amb el premi Ciutat de Barcelona 2022, sent la primera vegada que un projecte emergent i col·lectiu obtenia el guardó. “Normalment, aquests premis fan tributar de forma individual i aquest és un projecte que es nodreix de les tensions entre el que és col·lectiu i els col·lectius que el conformen. De fet, depenem de la comunitat, no som un projecte independent. És un imaginari que no volem perpetuar.” Aquest reconeixement els ha permès tenir, per primera vegada des de la creació de l’espai, una interlocució directa amb l’Ajuntament de Barcelona. Tot i que és positiu a l’hora de difondre el projecte, donar-hi visibilitat i recursos, les tres iniciatives són conscients del que pot suposar tenir un control institucional. Per aquest motiu, Foc manifesta, com a projecte, que es continuarà reforçant la llibertat de creació i els discursos divergents que habiten a l’espai i que fan que funcioni de manera orgànica i humana, desdibuixant-se de protocols institucionals excloents i discriminatoris.

Carla Gimeno Jaria
curadora, investigadora i gestora cultural. És llicenciada en el Grau de Comunicació i Indústries Culturals per la Universitat de Barcelona, postgrau en Anàlisis d'Art Contemporani de la mateixa universitat i el màster Curating & Collections de la University of the Arts London. Ha comissariat projectes a South London Gallery, The Koppel Project, Flat Time House, CC Can Felipa, àngels barcelona, CC La Farinera del Clot o el festival LOOP, entre d'altres. També ha escrit articles per OnCurating, ISIT Magazine, METAL Magazine, El Punt Avui o Häsel i Gretel. Actualment dirigeix la galeria Nogueras Blanchard, a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close