Si hi ha un espai clau en el qual mostrar la identitat i el sentiment de pertinença a un lloc, a una comunitat, aquest és l’espai públic. En la seva faceta de representació social, l’espai públic i el patrimoni ajuden a modelar i definir la personalitat dels barris de la ciutat. Les persones establim vincles amb l’entorn; construïm i creem espais, i aquest lligam és un factor essencial en el desenvolupament del nostre benestar emocional i social.
Com deia Jordi Borja al pròleg d’Identidad y espacio público (2014), el ciutadà no neix, es fa; i es fa exercint els seus drets a l’espai públic, conquerint la ciutat, construint identitats. Des de l’arrencada del projecte estratègic del Districte Cultural L’H, la voluntat municipal ha estat la d’impulsar l’impacte social i el desenvolupament cultural del territori tot aprofitant el talent i la creativitat dels artistes instal·lats a la ciutat. Així, des del 2014 es comença a consolidar la promoció i l’ús de l’art urbà, amb una mirada àmplia, com a element d’integració i cohesió social, una eina per dignificar espais, fer ciutat i intensificar el sentiment de pertinença als barris.
Amb aquesta perspectiva, l’art urbà s’ha situat en els límits entre l’expressió estètica, social i política. Les intervencions, molt sovint efímeres, clandestines i fins i tot anònimes, s’han anat convertint en la representació de la voluntat de fer de les arts un motor de transformació social i urbana. Tant és així que algunes de les intervencions realitzades en els darrers anys s’estan convertint en espais privilegiats que mostren com la col·laboració i la cocreació entre artistes i col·lectius ciutadans es poden convertir en potents eines de creació artística de qualitat, cohesió social i construcció de nous pols d’atracció de visitants.
En els darrers anys han estat moltes les accions d’art urbà que han permès a la ciutat picar l’ullet a les arts i construir nous escenaris de consens, que creen comunitat i converteixen la ciutat en un llenç per a la creativitat. El programa d’art mural 12+1, coordinat per Contorno Urbano a la Torrassa (2015-2018); la intervenció en persianes de comerços als barris per col·lectius locals com els Monkey Fingers (2015-2019); la intervenció de mosaic contemporani La Santa Estació de la Nevenka Pavic i La Glòria Factoria de les Arts (2018); La Pell de L’Hospitalet, que ha convertit els murs del pont de la Vanguard en paper fotogràfic i suport de pintura mural, amb la participació de la Mina Hamada, el fotògraf Manu Brabo, l’IES Jaume Botey i la coordinació d’Addocumenta i Addretouch (2018-2019); o la creació de vuit tòtems construïts amb materials reciclats, fusta, ferro, pintura i diferents textures i llenguatges artístics realitzats pel col·lectiu Tonal’h (2019); entre moltes altres accions sobre edificis i murs de la ciutat, han permès que L’Hospitalet s’hagi posicionat com un referent cultural dins l’entorn metropolità, projectant alhora el teixit d’artistes i creadors que treballen a la ciutat.
Amb la crisi sanitària esdevinguda aquests darrers mesos L’Hospitalet ha alentit -que no aturat-, aquest impuls creador, cada cop més acompanyat i potenciat des del govern municipal. Així, l’art urbà s’ha convertit en una estratègia de dinamització comunitària en grans projectes urbans municipals, com el Pla de regeneració integral de les Planes – Blocs Florida, per l’enfortiment comunitari i social, i la regeneració d’un sector del barri de La Florida, el més densament poblat d’Europa, amb la participació d’artistes i col·lectius de la ciutat. També cal destacar el mural de la plaça de la Llibertat Un barri, un món, resultat del projecte Reclam impulsat per l’Ajuntament de L’Hospitalet i realitzat per l’Associació Coneix l’Art i EINA – Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, amb l’objectiu de millorar el passatge i la seva òptima integració al barri.
Molts d’aquests projectes, i moltes de les iniciatives projectades per creadors i muralistes de la ciutat, han vist suspeses les seves activitats artístiques durant el confinament. Fa poc, l’escultor Miquel Aparici expressava, metafòricament, un sentiment que ben segur és compartit per molts altres artistes. Deia: “A poc a poc es va recuperant una certa normalitat; en el meu cas em vaig quedar paralitzat, com un cérvol que al creuar la carretera queda enlluernat per les llums d’un cotxe; i a poc a poc he anat recuperant l’energia necessària per anar arrencant i trobar de nou el camí creatiu” (@humansoflh a Facebook).
Tots els sectors culturals han rebut, de valent, durant la pandèmia. Per a tots, la crisi provocada pel Covid-19 ha suposat un cop dur del que caldrà esperar uns quants anys per poder-ne valorar les conseqüències reals. I dins de l’àmbit de la cultura, els artistes que treballen en art urbà han estat grans damnificats, atès que la seva activitat es desenvolupa, principalment, en espais públics, a l’aire lliure. Amb aquest context imposat, potser un dels reptes de la ciutat és obrir nous espais per a la creació i producció d’art urbà, com els murs lliures o les noves plataformes digitals, que poden oferir noves vies per diversificar i donar a sortida a la creativitat.
En els propers mesos, i sempre que la crisi ens doni un respir, a L’Hospitalet es podrà gaudir de noves intervencions d’art urbà, com un nou mural de l’artista visual Rasmus Nilausen en el marc de l’exposició Our garden needs its flowers. Fluxes i narratives artístiques al districte cultural de l’Hospitalet que s’inaugurarà al novembre al Centre d’Art Tecla Sala, i que vol mostrar i celebrar el talent creatiu del Districte Cultural L’H.
*Aquest article ha estat redactat amb la col·laboració de Ricardo Castro Navío, Director del Centre Cultural La Bòbila i responsable d’art urbà a l’Ajuntament de L’Hospitalet.
Amb àmplia experiència en l'elaboració i coordinació de projectes en l'àmbit de les industries culturals i basades en l'experiència: projectes museològics i museogràfics, plans estratègics i d'actuacions, plans d'usos i de gestió, així com també en la coordinació tècnica de produccions expositives. Ha desenvolupat més de 30 projectes, tant en l'àmbit nacional com internacional.