La Covid-19 i el corresponent confinament ens van segrestar a l’inici d’un profund procés de recerca sobre els agents culturals del districte, en l’àmbit del disseny. L’Albert Mercadé i el David Armengol ens van encarregar el comissariat d’aquesta “àrea” per a l’exposició que preparen al Centre d’Art Tecla Sala, que durà per nom “Our Garden Needs Its Flowers”.
No és el primer cop que intentem “mapejar” la xarxa de dissenyadors i dissenyadores que circulen pel Districte Cultural. L’any 2019, amb Understanding Design, associació que comparteixo amb el Diego Ramos i la Tai Sans, vam portar una selecció de professionals del Districte Cultural a la setmana del Disseny de Milà. Una exposició col·lectiva que duia per títol Understanding L’Hospitalet.
Llavors ja portava un parell d’anys instal·lat al Districte Cultural. Com he descobert amb el temps, els dissenyadors i dissenyadores no vam ser ni de lluny els primers creatius en arribar al districte. De fet, crec que hem sigut els últims. I encara seguim arribant.
Alguns hi han estat tota la vida, com Josep Novell. El Josep ha anat observant, amb certa curiositat, com molts dels seus exalumnes de l’escola Elisava hem anat aterrant a la ciutat. El vam convidar a participar en l’exposició que vam fer a Milà i va presentar un penja-robes. Quan el vaig interpel·lar per tal de conèi-xer la seva valoració respecte a l’exposició, després de veure les fotografies de la mateixa i les obres presentades pels altres dissenyadors, em va dir: “No sé què hi faig aquí”. En realitat, la línia entre el disseny més enfocat a la producció en sèrie i “aportar solucions”, i la vessant més conceptual o experimental de la disciplina, fa anys que genera discrepàncies i certes contradiccions. A L’Hospitalet, en tenim una mica de tot.
El que segur que compartim és la indústria. L’Hospitalet és un paradís. Petita i mitjana indústria, especialitzada. Com diria el meu avi, “de la que ja no queda”. Barcelona no té cap empresa que es dediqui al corbat de tubs. Al carrer Cobalt, en tenim tres. El senyor Roig, de “Curvado de Tubos y Perfiles Roig”, no ho veia massa clar quant entràvem a la seva nau per primera vegada. Amb el temps, crec que ens hem entès. Li agrada que vinguem, tot i que sempre està molt ocupat “para que le molestemos para producir una sola unidad”. Potser, que a diferència d’altres disciplines com les arts plàstiques o la música, amb les quals cohabitem al Districte Cultural, la indústria sigui un dels principals motius de l’arribada de dissenyadors i dissenyadores. Sempre diem que tenim la responsabilitat de treballar amb ella i ajudar a fer que es quedi a L’Hospitalet. Tant de bo sigui veritat.
Altres facilitats: grans espais, preu per metre quadrat, accessibilitat…etc. Aquestes, les compartim tots els agents culturals del districte. Això ho hem parlat bastant amb la Mireia i l’Alejandro, de l’estudi d’arquitectura Takk. Ells estan dissenyant l’escenari on tocarà la selecció de músics proposada per David Lafuente, director de la Sala Salamandra, per a l’exposició del Tecla Sala. En el pis de sobre (potser és el de sota) que ocupa Takk, tenen l’estudi Guillermo Lucena i l’Oriol Cabarrocas, dissenyadors gràfics. A l’Oriol, li hem encarregat el disseny gràfic de l’exposició i del catàleg. Fa menys de dos mesos que està a L’Hospitalet i encara no ha acabat de construir les parets de l’estudi. Crec que quasi tots i totes hem acabat construint els nostres propis espais.
L’espai de l’exposició que tindrà lloc al Centre d’Art Tecla Sala, el dissenya Sociedad 0. Es tracta d’un col·lectiu de joves dissenyadors i dissenyadores que habiten i treballen a una nau de més de 1.000m2. És un grup gran. Ignacio i Juan Ezcurra, Claire Romain, Mateo Palazzi, Èlia Bagó, Sara Torres… A vegades més gent i a vegades menys. Des de que es van instal·lar a L’Hospitalet, han estat un vincle d’unió entre moltes de les disciplines i col·lectius culturals que habiten el districte, com per exemple “El Pumarejo”. També han obert la porta a altres col·lectius de dissenyadors i dissenyadores (i enginyers i enginyeres) que han arribat al districte, com “Polígono 69”. Hi ha col·lectius que habiten edificis i neixen, i altres col·lectius que ja existeixen i reben dissenyadors, artistes i investigadors. En aquesta direcció, “La Infinita” és un referent a L’Hospitalet des del 2018. No tot són grups o col·lectius. També hi ha persones que treballen a soles als seus estudis, com el Cristian Herrera o la María Pratts. La María és artista però a vegades construeix espais, instal·lacions o fa mobles. Hi ha molts perfils al Districte Cultural difícils d’etiquetar.
La intensitat d’aquesta multidisciplinaritat i organicitat ha anat agafant força durant el procés de comissariat i disseny de l’exposició Our Garden Needs Its Flowers. El confinament ha fet caure projectes, iniciatives i ànims. Hem treballat més sols, ens hem trobat menys i no hem produït amb la indústria. La indústria tampoc ha produït.
Irònicament, quan no passava res, ens hem dedicat a dissenyar un espai on explicarem què està passant al Districte Cultural.
