Arts visuals / Exposicions

Donald Sultan, la tergiversació de la natura morta

El reconegut artista nord-americà investiga aquest gènere tradicional des d’un punt de vista experimental per mitjà d’un procés que inclou l’ús d’estris aliens a les eines pictòriques convencionals, així com la utilització de materials industrials. El resultat són composicions a cavall entre la figuració i l’abstracció a través d’equilibrades composicions orgàniques amb múltiples textures i colors. Per a l’exposició que presenta a la Galeria Senda ha creat una nova sèrie sota el tema de la flor de mimosa.

Donald Sultan. Day and Night: new paintings and drawings
Galeria Senda
Trafalgar 32. Barcelona
Fins al 16 de juliol de 2021

Conegut per les seves obres de gran format en les que utilitza materials industrials per representar elements naturals, el treball de Donald Sultan (Asheville (Carolina del Nord, Estats Units, 1951) és extens i variat. Des de la seva primera exposició individual el 1977, ha estat reconegut per la seva capacitat de fusionar la tradició artística amb l’avantguarda contemporània. A principis dels anys 80 va cridar l’atenció la seva sèrie “Desastres”; paisatges industrials que advertien de catàstrofes provocades per l’acció de l’home. Incendis, accidents, fugues tòxiques… reproduïen el món de finals del mil·lenni en una destrucció en la que les possibilitats del quitrà atorgava una atmosfera d’assolament i devastació. En un gir rotund, més endavant va començar a estudiar el tema de les natures mortes i inicià la reducció de les representacions de tulipes, llimones, peres i ous. Les siluetes de llimones van formar part d’una exposició en el Museu d’Art Modern de Nova York el 1988. Aquestes indagacions de la forma el van inspirar en els següents temes, ja que els ovals de les llimones es van convertir en tulipes de flor ovalada i més tard en roselles.

Vista de l’exposició de Donald Sultan amb diverses obres sobre el tema de les mimoses.

Els motius recurrents de la natura morta com ara fruites i flors, materialitzats amb materials industrials, creen un diàleg de contraris on l’estructura de l’obra d’art és pesada, però contràriament les imatges esdevenen lleugeres. Crea un nou model de representació que redimensiona un tema tan clàssic i tradicional, els orígens del qual es remunten a l’antiga Grècia. Encara que les seves pintures s’ajusten als criteris de natura morta, Sultan les descriu com a abstractes: incorpora formes geomètriques i orgàniques bàsiques amb una puresa formal que és alhora subtil i monumental. Inspirat en el seu treball inicial de disseny d’escenaris teatrals i d’obres de construcció, substitueix el pigment per quitrà, brea i esmalt, mentre que el llenç el reemplaça per planxes de fusta de contraxapat, alumini, linòleum o guix. Sultan assenyala el seu treball com a “estructura pesada que té un significat fràgil”.

L’artista explora la frontera entre abstracció i figuració, natural i artificial i entre bellesa i lletjor dels materials. Els elements industrials generen una superposició de capes i registres que ofereixen una referència tangible de la fisicitat de l’obra. La característica de Sultan és la seva capacitat per donar resposta al repertori tradicional de flors i natures mortes sota la semàntica que trenca els patrons clàssics, sense perdre la poètica de la temàtica. L’artista assigna una gran llibertat compositiva al concepte de construcció floral: distorsiona les escales, desordena els cànons, multiplica els detalls i fa esclatar el color, tot afegint l’enèrgica presència del negre en les seves obres. Es així com Donald Sultan experimenta, substitueix i contraposa per crear la seva pròpia iconografia amb la que contrasta la delicadesa i elegància de les representacions amb els materials constructius que utilitza.

Smoke Rings April 21, 1998 i Winter Mimosa Feb 19, 2020. Esmalt, vinil, pintura a l’oli i quitrà sobre Masonita. Cortesia Galeria Senda.

En això rau la seva mirada, en la transformació i deconstrucció d’elements orgànics ordinaris en una expressió abstracta que genera una paradoxa matèrica alhora que sensual. Utilitza les fonts clàssiques per connectar-les amb el Pop Art, però afegint-li materials i elements derivats de l’expressionisme abstracte i el minimalisme. Són obres que tenen múltiples lectures, que transmeten una estranya combinació de sensualitat i fredor, sense perdre la força expressiva.

L’exposició de Donald Sultan titulada Day and Night: new paintings and drawings que presenta  la Galeria Senda aplega una nova sèrie d’obres de gran format que tenen com a denominador comú el tema de les mimoses. Van ser realitzades el 2019 i es van inspirar en un ram de flors que li va regalar un amic al sud de França. L’arbre de la mimosa té fulles amb forma de falguera i flors que acoblen les dents de lleó amb les seves llavors. L’artista va començar fent dibuixos de la flor de la mimosa i després va explorar aquest motiu orgànic de forma més abstracta. Aquest treball actual ofereix una continuïtat històrica a partir de la línia del moviment New Image Painting de la dècada dels 70 i de la seva obra posterior. Els elements representats, els botons de la flor de mimosa es comprimeixen en la seva forma més bàsica en una recerca de síntesi formal. En la present exposició també es mostra l’obra més gran realitzada en els anys 90 que forma part de la sèrie expressionista Smoke Rings a partir de la representació d’anells de fum de tabac.

Red Poppies Sept 28 2014, 2014. Dibuix color sobre paper. Cortesia Galeria Senda.

Donald Sultan viu i treballa a Nova York. Va estudiar un màster en Belles Arts a l’Institut d’Art de Chicago el 1975 i des de llavors ha estat exhibint extensament en importants museus i galeries internacionals. Fou membre del moviment New Image juntament amb altres pintors como Susan Rothenberg i Julian Schnabel. Les seves obres estan representades en prestigioses col·leccions públiques que inclouen la Tate Gallery de Londres, el Museum of Contemporary Art de Tòquio, el Centre Pompidou de París, el Museu de Belles Arts de Boston, el MOMA, Museu d’Art Modern de Nova York o el Guggenheim Museum de Nova York, entre d’altres.

Conxita Oliver

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close