Arts visuals / Patrimoni

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, l’hospital general de l’art català

L’any 1981, sota l’administració de Max Cahner a la conselleria de Cultura, s’iniciava la creació d’un pretèrit Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Un equipament que començava els seus passos instal·lat al Monestir de Sant Cugat del Vallès. Una iniciativa, innovadora a l’estat, que volia ser el pal de paller del sistema de salvaguarda del patrimoni nacional i al servei dels museus, administracions i privats -com és el cas de l’església, associacions, fundacions i béns declarats BCIN en mans privades-.

En aquesta idíl·lica i històrica localització del Vallès Occidental, un incipient equip de professionals, hereus d’una llarga tradició, començava la ingent tasca de restaurar i conservar l’inabastable patrimoni cultural de Catalunya. Una feinada, encara incompleta, però que ja ha arribat -amb dades de l’any 2019- a més de vint mil béns culturals.

El gran salt qualitatiu, i quantitatiu, del centre arribà l’any 2003. Moment en què s’inaugurava una nova seu, aquesta vegada en uns terrenys de Valldoreix. Unes noves instal·lacions, amb unes especificacions úniques al país, de nova planta que compten amb una superfície propera als 4000 m².

Els arquitectes Daniela Hartmann, Shuichi Kobari, Jordi Hidalgo i Rob Dubois foren els encarregats del disseny de l’edifici. Unes obres on també es vincularen els professionals del centre des del primer. Una sinergia que beneficià les funcionalitats, diversitats, especificitats i serveis relatius a la conservació i restauració del patrimoni. Esdevenint, la construcció, un espai lineal amb grans blocs i nivells comunicats per passadissos i elevadors diàfans que permeten una comunicació continua d’obres i persones al llarg de les intervencions.

Quan un element patrimonial arriba al centre, diferents són les possibilitats d’ingrés -com si talment fos un malalt accedint a l’hospital- els primers esforços són per estabilitzar l’estat del material  en una estada al magatzem d’entrada. En altres casos el primer pas és l’entrada a la cambra d’anòxia. Un espai estanc on s’aplica un tractament que consisteix a mantenir durant un temps elements de fusta insectada -corcs, xilòfags o les larves i els seus ous- en una atmosfera modificada que substitueix l’oxigen per un gas, com el nitrogen, per aconseguir la mort dels insectes.

Sala de radiologia del CRBMC. El Temps de les Arts.

Una vegada estabilitzada la peça, obra o conjunt -al centre treballen amb tota mena de material, tècnica, tipologia i format- les proves tècniques són necessàries per confirmar les diferents intervencions. El plató de fotografia, el laboratori i la sala de radiologia –un equip destinat a la diagnosi per la imatge- són les eines tècniques on els restauradors i conservadors basen les seves intervencions.

El paral·lelisme entre un hospital i el centre és palmari, també quan les peces accedeixen als tallers -el que serien els quiròfans del centre sanitari- dividits per formats grans, mitjans o petits  o per materials com pintura, escultura i documents.

Taller del CRBMC. El Temps de les Arts

Malgrat aquestes divisions tècniques o per dimensions, el centre tracta materials arqueològics i paleontològics, pintura mural, escultura i pintura sobre pedra o fusta, pintura sobre tela, paper, obra gràfica, fotografia, pergamí, papir, ceràmica, vidre, metall, material etnològic i moble, tèxtil, orfebreria, patrimoni industrial, béns científics i art contemporani -que tot que pot semblar un contrasentit, sovint, també necessita restauració i conservació-. 

Tot i que la pandèmia també ha aturat alguns projectes de restauració, l’activitat no s’ha aturat. En el taller d’escultura trobem, el que és tota una icona de la ciutat de Lleida, l’estàtua d’Indíbil i Mandoni de l’escultor barceloní Medard Santmartí o el Sant Jordi del pati dels tarongers del Palau de la Generalitat.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

El més gran, de gran format o pintura, destaquen algunes de les portes i sarges de l’orgue de la catedral de Tarragona. Fragments d’un conjunt molt més gran, dels millors exemples renaixentistes conservats a Catalunya i obra de l’italià Pietro Paolo de Montalbergo. Crida l’atenció, al mateix taller, la Majestat de Caldes de Montbui. Una gran escultura, que medeix 308 x 203 cm. amb la creu, que fou destruïda als inicis de la Guerra Civil, conservant solament la testa de la talla original. 

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Els últims tallers, un dedicat a document i paper i l’altre a materials tèxtils, crida poderosament l’atenció un gran cantoral, procedent del Pallars, un conjunt de documentació relacionada amb la figura de l’arquitecte Antoni Gaudí i algunes edicions de gravats Giovanni Battista Piranesi propietat del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Un cop l’element ha estat restaurat, com en el moment que el pacient rep l’alta, retorna al seu emplaçament, unes operacions que poden complicar-se en els casos de grans conjunts -bons exemples són el conjunt de retaules de l’església del cenobi de Santes Creus-. Unes operacions a l’exterior del centre que són complementàries amb la conservació preventiva i, en algunes ocasions, amb restauracions fora del quarter general.

Una de les restauradores del CRBMC treballant en una obra tèxtil. Temps de les Arts

Des de l’entrada a la sortida dels elements patrimonials intervinguts, els diferents processos a que són sotmesos produeixen una quantitat extraordinària de documentació molt preuada. L’encarregada de la gestió, registre i conservació del fons generat és l’àrea de Documentació, Difusió i Arxiu Fotogràfic. Els que esdevenen perpetuadors de la tasca del centre i gestors del material necessari per a les futures intervencions en obres i elements que resulten vells coneguts.

Detall del laboratori del CRBMC. Temps de les Arts.

Complementàriament a la restauració i conservació dels béns culturals de Catalunya, el centre també du a terme una important tasca de formació i formació continuada dels professionals del sector. L’organització de cursos, seminaris o congressos i la col·laboració amb altres centres nacionals i internacionals complementa la tasca que realitza la institució.

Per tal d’explicar la tasca del centre, i els seus professionals, a la societat, existeix un programa de visites a les instal·lacions -actualment suspesa per les restriccions derivades de la pandèmia-, contingut digital i publicacions periòdiques i puntuals sobre intervencions realitzades al llarg dels més de trenta-vuit anys d’història. 

D’es d’Amposta fins Arties i des de Lleida a Barcelona -i amb algunes intervencions fora de Catalunya- l’empremta invisible del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya segueix i, esperem segueixi, marcada a gran part del patrimoni del país.

Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close