Exposicions

El ciment com a material escultòric

A cor fantasma és una proposta de l’artista Mònica Planes i de la curadora Margot E. Cuevas que presenten de la mà d’àngels barcelona per explorar la matèria a partir del ciment i de la seva relació amb el cos humà.

Mònica Planes. A cor fantasma
Comissària Margot E. Cuevas
Galeria àngels barcelona
Pintor Fortuny, 27. Barcelona
Fins al 26 de juny de 2021

La investigació escultòrica de Mònica Planes (Barcelona, 1992) rau en la relació que s’estableix entre el nostre cos i els llocs que habitem. Concep l’art com una experiència que té lloc en un espai determinat: els objectes i els espais que ens envolten obliguen el nostre cos a moure’s i a interactuar-hi d’una determinada manera. En repetir els mateixos moviments quotidians, les estructures externes queden enregistrades en forma d’hàbits en el nostre comportament que són els que ens van definint. L’artista gesta l’escultura com un ens en continua evolució i la treballa en diàleg amb l’estructura arquitectònica i amb els gestos del cos per adaptar-s’hi. Planes s’acosta als materials sense artificis ni pantalles interposades i defensa que l’obra d’art ha d’interpel·lar l’espectador sense intermediació. 

Mònica Planes en el procés de treball de la creació de les peces de l’exposició A cor fantasma. Cortesia galeria àngels barcelona

Ja a la seva primera exposició al Nivell Zero de la Fundació Suñol (2017), va mostrar el seu interès per vincular arquitectura i escultura en descomposar l’espai per anar-lo repetint i integrant-lo en diferents formes, com en un joc de construcció. Igualment, a la galeria àngels barcelona (2017) l’objectualització del paisatge, orientat en un sentit lúdic, va aplegar objectes de referència infantil. La seva evolució va recalar no només en l’entorn, sinó també en la manera de percebre’l i van néixer els jardins; una manera d’entendre i de relacionar-se amb la natura que es va reflectir en una col·lecció de jardins mòbils -a manera de testos- que sintetitzaven el seu paisatge urbà. A Construccionssfilials. La formigonera i el ciment a Can Felipa (2020) va decidir treballar d’una forma despullada amb la matèria constructiva bàsica com és el ciment fins a dotar-lo de sensualitat i d’un cert simbolisme emocional. Un material que pot assolir qualsevol aspecte, qualsevol forma, que es troba a l’origen dels primers assentaments i que des d’aleshores s’ha adaptat als desitjos i necessitats de cada època.

Seguint en aquest mateix recorregut experimental, continua actualment en la indagació d’aquest material industrial que és la base de bona part de les construccions; un material opac, tancat en sí mateix, amb el qual ha volgut establir un procés de treball per visibilitzar la transformació interna que queda oculta, així com per donar ritme a un material inert. Les peces que es presenten a l’exposició A cor fantasma han estat produïdes a l’espai2 de la galeria àngels barcelona; un emplaçament on els artistes convidats poden fer-hi una residència creativa. El procés de treball va consistir en abocar una muntanya de sorra damunt la qual es va vessar una fina capa de morter de ciment per esfondrar-hi el propis cos de l’artista i endegar així una experiència física amb el material. D’aquesta manera, es van crear unes formes que són el resultat del contacte del cos amb el ciment que, a manera de motllos, adopten diferents configuracions en deixar caure el pes. Per incidir en els límits entre escultura i escultora, l’artista busca els punts de contacte amb la dansa en una performance que treballa el fregament entre l’acció del cos i el material que l’acull i l’absorbeix dins seu fins deixar-ne una petjada inesborrable. Un comportament de fusió que dona com a resultat “una crosta a la pell després de la caiguda” com diu Margot E. Cuevas en el text de sala.

S’intueixen les formes del cos com a fantasmes que apareixen en configuracions corporals perquè en paraules de l’artista: ”Una de les capacitats del ciment és la de guardar l’ànima de les coses”. Quan el ciment assoleix l’estat sòlid, atresora al seu interior la memòria de tots els seus estats anteriors.

Escultura que forma part de l’exposició A cor fantasma de Mònica Planes. Cortesia galeria àngels barcelona

Malgrat la seva duresa per enfortir-se necessita d’altres materials i tot i percebre’l dens, dur, pesant i petrificat, el ciment transita per una infinitud d’estadis: des de partícules de pols diminutes, suaus com la farina, fins a blocs robustos, durs com una pedra. És un conglomerat format a partir de la barreja calcinada i posteriorment molta de roca calcària i argila que en contacte amb l’aigua es converteix en una substància fàcilment mal·leable. En la pasta de ciment es produeixen transformacions químiques entre els components del ciment i l’aigua de pastament, a conseqüència de les quals el material adquireix rigidesa i resistència mecànica creixents. Aquestes modificacions són produïdes durant la presa del ciment (pèrdua de la plasticitat de la massa i augment lent de la seva rigidesa) i l’enduriment posterior (augment gradual de resistència mecànica del material rígid). L’aigua és la que dota i aporta al ciment un moviment físic, el que li dona força i fa que pugui canviar completament la seva estructura tant interna com externa, fins arribar a modificar-ne l’aparença a mesura que l’absorbeix i l’expulsa. El ciment és també un material dòcil i amable com ho demostra Mònica Planes que aconsegueix canviar el seu estat i aspecte en formes orgàniques bellugadisses.

Mònica Planes (Barcelona, 1992) cursà el Màster de Producció i Investigació Artística i es var graduar en Belles Artes per la Universitat de Barcelona. Durant els darrers anys, ha rebut la beca de la Fundació Felícia Fuster 2016, la beca Han Nefkens–Potsgraduats UB 2016 i la beca per a la creació artística de la Fundació Guasch Coranty 2017. Va rebre el premi Art Jove 2018 al projecte d’investigació de la Sala d’Art Jove, va participar a la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta 2018 i va ser seleccionada al III Premi Cervezas Alhambra presentat a ARCO 2019. Va rebre Ayudas Injuve para la Creación Joven 2018-2019 i va participar en la 10a edició de Creadors En Residència a l’Institut Juan Manuel Zafra.

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close