L’ACVic (Centre d’Arts Contemporànies de Vic) obre el curs amb una exposició que recorre els llibres d’artista de Frederic Amat. Vicenç Altaió, amb qui comparteix una llarga amistat i fins i tot un llibre conjunt, Incendis, n’ha estat el curador. La mostra repassa pràctica totalitat de publicacions en format llibre que ha editat l’artista i, amb aquest repàs, descobrim com Amat ha anat bevent de les tendències artístiques de cada moment fins a consolidar un llenguatge propi ric i divers.
Espai Llibres. Frederic Amat
Comissari: Vicenç Altaió
ACVIC Centre d’Arts Contemporànies
Sant Francesc, 1 Vic
Fins al 30 de desembre de 2020
L’ampli ventall d’estils que trobem en l’obra d’Amat ens mostra un artista que creix influït per les primeres avantguardes, i que desenvolupa el seu treball a cavall entre les segones avantguardes i el postmodernisme. Malgrat pertànyer a la generació del conceptualisme minimalista, podem entendre la seva obra com una síntesi entre el concepte i el treball amb la matèria.
En bona part dels llibres exposats, Amat estableix un diàleg amb altres poetes i escriptors. Justament una de les peces més antigues que es mostren és el Llibre de la pluja-caixa, que nesqut fruit de la correspondència amb Joan Brossa i que s’acaba formalitzant en una caixa plena d’objectes escenogràfics per fer màgia o generar representacions. Conjuntament amb Brossa també publicà Tal i tant, una peça sorgida del repte d’il·lustrar poesia i que implicaria un primer pas en el treball entre el contingut (el text) i el continent (el dispositiu-llibre).

Altres peces s’endinsen en la relectura contemporània de clàssics de la literatura universal com l’Odissea d’Homer o Les mil i una nits. Aquesta darrera obra és, segurament, el llibre d’artista més conegut d’Amat i on potser millor desplega tot el ventall de possibilitats gràfiques compreses en la seva obra, amb il·lustracions que combinen la fotografia, el collage, el dibuix o la freqüent taca negra feta amb brotxa grossa.

L’exposició presenta, doncs, una riquesa tècnica que conté formalitzacions que passen per la pintura, el dibuix, la creació d’objectes, la serigrafia, la fotografia, el collage o, fins i tot, el cinema. Ho podem veure en la publicació Viaje a la luna, la qual és la translació a paper de la pel·lícula dirigida per Amat l’any 1998 basada en un guió escrit per Garcia Lorca d’una pel·lícula mai no filmada.

A Suite Varansi ens presenta una col·lecció de pals elèctrics plens de cables desordenats fotografiats a contrallum a la ciutat de Benarés a l’Índia i revelades amb la tècnica de la cianotípia. El resultat es mostra amb caràcter propi del pas de la fotografia analògica a la qualitat encara no òptima de la fotografia digital de principis dels 2000.

L’edició d’aquests llibres, recorra un camí que, Frederic Amat, poques vegades fa sol, sinó que comparteix, gairebé sempre, amb altres escriptors, editors, impressors o dissenyadors gràfics. El resultat esdevé un diàleg entre les parts. Molts dels dissenys gràfics vindran de la mà d’Estela Robles – parella de l’artista – a partir del treball conjunt de tots dos i suposa un salt conceptual. Un exemple n’és el llibre Chance Operations de John Cage, en el qual Robles convenç a Amat de descartar els dibuixos finals i quedar-se amb un dels primers esbossos que desprenien l’aleatorietat intrínseca de l’obra de John Cage.

Si una cosa tenen en comú totes les publicacions d’Amat és el qüestionament de la relació entre continent i contingut. Amat no il·lustra –si més no en termes de representar el que diu el text- sinó que dissenya un dispositiu-llibre en què contingut i continent es troben col·locats al mateix nivell i conversen de forma que la separació entre un i altre esdevé difusa. També posa especial èmfasi en el disseny gràfic de l’objecte final, el qual ajuda a consolidar la relació que s’estableix entre el text, el dibuix i l’objecte.
El fet de no poder separar el text de l’objecte-llibre obliga el possible lector a llegir més enllà del text i a haver de dialogar amb les pàgines, les cobertes, el llom o la textura del paper. El text s’expandeix a l’objecte i provoca que cada peça sigui un món. L’exposició sols ens deixa degustar la portada o algunes pàgines de l’objecte-llibre i per tant no és capaç de resoldre l’inquietud d’un espectador qualsevol a saber-ne més. En aquest sentit, la mostra fa pesar més el continent que el contingut i sols en el cas de l’obra Seven Days se’ns permet una lectura global de la peça.
Conjuntament amb les Mil i una nits, Seven Days és un dels llibres dels quals l’exposició destina major espai. La publicació, creada a dues mans amb Robert Wilson, és un homenatge al poeta Mark Strand a partir d’un poema que porta el mateix nom que la publicació. El poema de Strand s’acompanya de taques de colors que semblen pinzellades però de fet són serigrafies que ens enganyen a la vista. Percebem una visió abstracta difuminada com si els sentits no fossin capaços de definir la forma però la imatge que en captem és reconfortant i agradable. També cal recalcar la tipografia emprada per redactar el poema, una font clarament irregular que no segueix la línia base i va fent salts, i obliga al lector a seguir un ritme de lectura sincopat.

No voldria acabar l’article sense mencionar l’exposició de Sama Genís, l’obra de la qual també podem veure a ACVic i és un bon complement a l’exposició de Frederic Amat. Si en l’exposició Espai llibres d’Amat no podem veure el seu reconegut treball escultòric, les ganes d’escultura queden pal·liades amb els bodegons de Natures mortes de Sama Genís.
Genís ens presenta tres peces on experimenta amb diversos tipus de plantes recollides als marges i les emmotlla amb fang blanc. El resultat són peces molt fràgils i fins i tot precàries, tal i com ho és la dura vida dels marges. El seu treball ens transporta a la història del bodegó, però en aquest cas un bodegó que s’esmicola, que en qualsevol moment es pot trencar, i que la seva representació no li permet la permanència en el temps.