Arts visuals / Exposicions

El cos com a mesura

Bombon inaugura la seva nova seu amb la primera exposició individual de l’artista italiana Ludovica Carbotta a Barcelona. Per a aquesta ocasió, l’espai de la galeria es transforma en una instal·lació temporal, on les obres formen part d’un mateix procés de creixement, exploració i construcció d’elles mateixes. El dibuix, l’escultura i la instal·lació, donen vida a formes que s’allunyen de la peça d’art  per convertir-se en documentació elaborada fruit d’una processualitat que sovint no és del tot predictible.

Ludovica Carbotta. Paphos
Bombon Projects. Art Gallery
Trafalgar, 53. Local B. Barcelona
Fins al 17 de juny de 2021

La pràctica de Ludovica Carbotta, (Torí, 1982) se centra en l’exploració física de l’espai urbà i en com els individus estableixen connexions amb l’entorn que habiten. En la frontera dels límits entre tangibilitat i invenció, les seves obres recents combinen instal·lacions i representacions que reflecteixen la noció de lloc, identitat i participació. Concretament explora el que anomena “especificitat de lloc fictici”, una forma de pràctica orientada a l’emplaçament, considerat com a territori imaginari o lloc amb contextos ficticis, per tal de recuperar el paper de la imaginació per edificar el nostre coneixement. Per qüestionar l’espai més proper, l’artista empra el seu cos com a mesura, la seva presència física es converteix en mecanisme a través del qual s’enfronta a l’assumpte de la investigació, tothora amb l’objectiu de generar la formalització i les proporcions finals de l’obra en sí.

Peça pertanyent a la instal·lació Paphos de L. Carbotta. Fotografia: Roberto Ruiz.

Situant-se com a individu en constant relació amb el cos col·lectiu, la recerca de Carbotta es basa en aquesta premissa. L’observació de la comunitat, en el seu físic i en la seva essència i entesa com a localització de vida, engendra un espai generador en constant evolució; es converteix en el camp d’acció de l’artista per reflexionar sobre les estructures socials que han donat forma a les zones urbanes actuals.

A l’exposició que presenta Bombon Projects titulada Paphos, l’artista compara el concepte de naixement i desenvolupament humà amb el procés escultòric, de manera que, com un fetus que creix i del que neix un ésser, les seves peces germinen i s’expandeixen per l’espai d’una manera natural mentre s’adapten a l’entorn. Així, va donant forma a un organisme viu, una argila en constant evolució que ha d’anar mantenint en vida per seguir reproduint-se en el propi espai. Així, brollen escultures inseparables del seu entorn, fins i tot de les pròpies eines de l’estudi que queden incrustades en el magma que va quallant i dispersant-se; no sense tenir en compte la caixa d’embalatge que està a l’espera de l’itinerari cap a una altra aventura. Igualment, les peces que van prenent cos es relacionen amb algunes escultures de la ciutat de Barcelona, com ara la peça de Chillida Elogi a l’aigua (1987), situada al Parc de la Creueta del Coll que juga amb la matèria i l’espai gràcies al pes d’un bloc de formigó armat de 54 tones que contrasta amb el dinamisme de l’obra, sostinguda sobre l’aigua mitjançant uns cables d’acer. D’aquesta manera, ficció i realitat coexisteixen en una relació dialèctica, conduint l’espectador a la reflexió sobre els objectes i el món que els envolta. 

Vista general de la instal·lació Paphos de L. Carbotta. Fotografia: Roberto Ruiz

En aquesta ocasió, Carbotta parteix d’un relat mitològic; narracions que segueixen vigents en l’expressió i representació artística contemporània com a intèrprets de la condició humana. El símbol de donar vida a matèria inert recau en el mite de Pigmalió: rei xipriota i també escultor que buscava una dona amb qui casar-se amb la condició que fos perfecte. En no trobar-la, va començar a crear estàtues per omplir l’absència, i va produir una de tan bella que no va poder evitar enamorar-se’n. Amb l’ajuda d’Afrodita, la va transformar en una dona de veritat, anomenada Galatea, i d’aquesta parella va néixer la seva filla Paphos que fundaria amb el seu fill Cínires la ciutat xipriota amb el mateix nom, on hi van construir un temple a la deessa de l’Amor. Galatea és també Eva, representació de la dona creada, modelada i cosificada per desig de l’home i com a regal dels deus perquè projecti en ella la virtut i mèrit que requereix per viure al seu costat.  Un text elaborat per la neurocientífica Isabel Valli ens explica la gènesis formal del procés de treball d’aquesta instal·lació sense principi ni fi.

Ludovica Carbotta actualment viu i treballa a Barcelona. La seva obra ha estat presentada a la 58th International Art Exhibition, May You Live in Interesting Times, Biennal de Venècia (2019), comissariada per Ralph Rugoff. Hi va mostrar Monowe (The Terminal Outpost), una torre de vigilància capgirada, situada fora de l’Arsenale, que simbolitzava l’obsessió que tenen els humans pel control. Una estructura que no podia exercir la seva funció de custòdia ja que la seva inversió la feia inaccessible per desafiar el seu propòsit aparent. Ha obtingut premis diversos que han reconegut la seva trajectòria i és una de les fundadores del Progetto Diogene, un programa internacional de residències a l’espai públic, i de The Institute of Things to Come (L’Institut de les Coses que Vindran) que defineix com “un centre d’investigació sobre escenaris futurològics”. 

Tot i que la situació encara continua sent adversa, aquest nou repte del canvi d’espai que acaba de fer Bombon Projects -s’ha traslladat del número 45 del carrer Trafalgar al 53- ofereix moltes més possibilitats als objectius que Joana Roda i Bernat Daviu s’han marcat com a laboratori/galeria. Un espai molt mes generós que els permetrà seguir treballant mostres de creació contemporània en aquest nou hub cultural de Barcelona que ha arraconat obsolets models de negoci per establir noves maneres de relacionar-se amb els artistes i el públic.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’art per la UB. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual formà part de la Junta Directiva entre els anys 1987 i 1995. Ha desenvolupat la crítica d’art a: revista Batik (1980-1982) -on fou cap de redacció-; revista Arte Omega (1992-1996); diari Avui, suplement Cultura (1982-1997) i a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999–2002) i Ona Catalana (2000–2004). Col·labora actualment en mitjans especialitzats (Bonart i El Temps de les Arts). Ha publicat el llibre “Discurs crític. 25 anys d’escrits” (novembre 2009), Ed. Mediterrània. Ha estat conservadora del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya (1987-2002); membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Bens del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya (1993-1996); responsable de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura (2012- 2016); Directora de l’Arts Santa Mònica (2012-2014) i Coordinadora del Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (2014-2021). Ha comissariat una cinquantena d’exposicions i ha coordinat més d’un centenar de mostres. És autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani. Forma part de jurats de premis d’art, assessora programacions i col·leccions i ha catalogat diferents col·leccions públiques i privades.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close