L’artista blanenca Mayte Vieta (1971) s’estrena al Centre Cultural de La Mercè amb “Désir”. L’exposició itinerant de la Fundació Vila Casas, a cura de Natàlia Chocarro, podrà ser gaudida fins al dia 30 de juny.
Désir
Comissariat: Natàlia Chocarro
Centre Cultural de La Mercè
Girona
Fins al 30 de juny de 2023
La ciutat de Girona acull, de nou, l’obra de Mayte Vieta (Blanes, 1971). Aquest cop ho fa al fantàstic espai que ofereix el Centre Cultural de La Mercè amb l’exposició “Désir”. Després de Cosmos, Natàlia Chocarro retorna al comissariat de les obres de Vieta demostrant, una vegada més, que la seva conjunció és digne de ser contemplada.
Mayte Vieta és reconeguda com una artista capaç d’emmirallar-se amb la llum, el silenci, la metàfora i, sobretot, el desig; elements sobre els quals crea el seu propi cosmos, sent l’art la seva representació. Amb la fotografia i l’escultura com a pilars fonamentals de la seva creació, Mayte Vieta és capaç de contemplar la naturalesa a la manera romàntica, des del désir i la introspecció. És per això que l’exposició recull algunes de les obres més importants i íntimes de la carrera de l’artista, totes al voltant del desig i de la “fragilitat entre la vida i la mort”.
Vieta parla de la feblesa des de l’absència d’allò fugisser, de la frenesia dels temps presents i de l’insomni amb la voluntat de fer preservar la memòria i la presència, “com quan mires al cel i t’adones de l’espurna que som davant la natura”, manifestava Vieta. L’exposició, per tant, parla des de la profunditat de l’artista, des d’una creació efectuada a partir del desig: “L’home és una creació del desig, no una creació de necessitat” (Gaston Bachelard).
El fet d’haver creat aquesta exposició a La Mercè no és fortuït. L’artista es va enamorar dels espais d’aquest polivalent centre cultural gironí, els quals “semblaven fets per a la creació de Désir“. Es tracta d’un edifici de planta quadrada que permet l’entrada de la llum natural en cada una de les seves zones, i per tant que Vieta pugui jugar amb les ombres i el color de les seves peces, emfatitzant la melangia a partir del desdoblament. L’artista i la comissària, a més, treballen amb aquests dos elements per fer un recorregut que permet al públic endinsar-se en el món de l’artista, des d’un fúlgid inici (Preludi, 1999) fins al nucli més obscur (Espai íntim. Metamorfosis, 1991).
L’exposició “Désir”, d’escreix, demostra que el públic és una peça imprescindible per a l’artista. Vieta pretén que tot aquell que s’hi endinsi també pugui apropiar-se de les seves creacions, doncs, al darrere del diàleg que s’hi conjuga entre elles hi ha una voluntat de reflectir i apropar l’obra a l’individu. Tot i els suggeridors títols, l’obra de Vieta està confeccionada per formular i generar reflexions singulars protagonitzades pel mateix passejant. Són obres properes que permeten contemplar el quotidià i fer-lo etern en aquell precís instant.
Un cop l’espectador entra dins aquest món de desigs ha de “deixar-se emportar pel recorregut”, només així és com s’arriba a la verdadera contemplació de les obres de Vieta i, per tant, de la vida mateixa.
Mayte Vieta, amb aquest recorregut, mostra el camí de l’observació configurant-se com una mena d’espill que acompanya a l’espectador, sempre amb aquesta voluntat de vetllar i alliberar els desitjos i anhels. Désir ofereix un espai transformador on els sentiments romanen en harmonia amb l’art per demostrar que “la imaginació és la força de l’ànima humana”.
