Arts visuals

El llegat Giralt-Miracle cedit a Catalunya

Daniel Giralt-Miracle és un dels noms cabdals de la historiografia i la crítica d’art i una referència obligada que vincula el present amb els més reconeguts predecessors de l’escriptura artística del nostre país. Té una trajectòria de seixanta anys com a professor, crític d’art i gestor cultural i tota una vida dedicada a l’estudi i la divulgació de l’art, l’arquitectura i el disseny. Va ser el primer cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat, més tard fou nomenat primer director del MACBA i el 2002 Comissari de l’Any Internacional Gaudí. Al llarg dels anys ha recopilat un destacat fons documental i una col·lecció d’art vinculada a la relació personal que ha mantingut amb els artistes. Amb una generosa visió de país, des dels anys vuitanta ha anat fent donacions del seu llegat a una vintena de museus i institucions de Catalunya. El proppassat 1 de febrer va formalitzar l’última part que encara custodiava davant de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, per entrar a formar part de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Són 30.000 llibres i 5.000 arxius amb documentació especialitzada en el coneixement dels corrents artístics, les activitats artesanals, el disseny gràfic i industrial i la crítica arquitectònica del segle XX. L’acte, a més, va constituir un reconeixement públic del Govern envers la seva figura i la seva excepcional aportació.

Tothora inquiet, dialogant i de voluntat conciliadora, Daniel Giralt-Miracle (Barcelona, 1944) ha estat i és un entusiasta infatigable, un optimista pragmàtic, un canalitzador d’energia, un brillant orador… però també un savi, un profund coneixedor de la nostra cultura i del nostre art, un gran admirador de les fonts del passat, un impulsor de les propostes artístiques del present, un gran mediador i, sobretot, un positivista nat. El seu currículum és la memòria de l’art, del disseny i de l’arquitectura i va ser qui va posicionar Gaudí en la modernitat. Des de fa anys s’ha preocupat de resoldre el destí del seu immens llegat. Ara, l’art i l’arxiu personal de tota una vida ha quedat distribuït en una vintena d’institucions d’arreu del país, testimoni del seu ferm compromís amb Catalunya. Aquest gest desinteressat permetrà, d’ara en endavant, que un fons privat de tant alt nivell tingui diferents plataformes públiques de preservació i de visualització per a tota la ciutadania.

Nascut al si d’una família barcelonina arrelada al món de l’art i l’edició, el seu pare, Ricard Giralt Miracle (Barcelona, 1911-1994) (una part del fons del qual va ingressar al Museu de Disseny durant els anys 2018 i 2019) és el gran creador gràfic del nostre país de la segona meitat del segle XX. Va ser un reconegut il·lustrador, dissenyador gràfic i tipògraf, que al seu torn havia aprés l’ofici de l’avi, gravador i litògraf. Entroncat amb la modernitat europea, aconseguí investir aquelles iniciatives innovadores d’un aspecte diferenciador que contrastava amb la imatge conservadora del grafisme del moment. L’any 1947 va fundar el taller d’arts gràfiques Filograf -un centre capdavanter en disseny gràfic a Catalunya-, i va crear tipografies i alfabets innovadors lligats a la tradició moderna, a més de novedosos logotips. Va treballar amb artistes com Joan Miró o Antoni Tàpies amb els que mantenia un enriquidor intercanvi plàstic.

En aquest ambient artístic es va formar Daniel Giralt-Miracle que va rebre del seu pare un ric aprenentatge sobre l’avantguarda històrica que va saber dirigir cap a la renovació de les arts plàstiques. Va estudiar Filosofia i Lletres (UB) i després Ciències de la Informació (UAB), completant la seva formació a Alemanya, a la Hochschule für Gestaltung de la ciutat d’Ulm, on es va diplomar en disseny i comunicació. Especialitzat en l’estudi del disseny, l’arquitectura i la història de l’art, la seva dedicació docent s’ha desenvolupat a l’Escola ELISAVA (1966-1973), la Facultat de Ciències de la Informació (UAB) (1978-1987) i la Facultat de Belles Arts (UB) (1979-1980).

Daniel Giralt-Miracle amb el Consell del FAD a l’Arxiu Giralt-Miracle.1996

A principis dels anys vuitanta la Generalitat de Catalunya inicia un nou camí després de la foscor del franquisme. Malgrat que es va tractar d’uns anys complicats, es van fer esforços importants per recuperar institucions sorgides durant la Mancomunitat i la República, donant-los una nova embranzida. El desplegament de les competències autonòmiques dota de recursos inicials per portar a terme una relativa descentralització de la política cultural.  El Conseller Max Cahner s’envolta dels millors professionals de cada àmbit. En el camp de les Arts Plàstiques no hi ha dubte: Daniel Giralt-Miracle fou nomenat Cap del Servei d’Arts Plàstiques; un càrrec que exercirà entre el 1982 i el 1987. En el panorama de l’art, i gràcies a les seves directrius, del no res comencen i es desenvolupen moltes propostes. Promou una llarga sèrie d’exposicions com “Barcelona-París-New York” (Barcelona, 1985) amb la que recupera la generació d’artistes dels anys 60 i 70 que marxaren a París i Nova York;  un seguit d’itinerants com la dedicada a Joan Brossa o la reivindicació d’artistes a nivell territorial (Reus, Granollers, Vic, Girona) que es van presentar per tot el territori català amb obres tant d’artistes reconeguts com de joves promeses. Igualment, va projectar internacionalment  l’art català per donar a conèixer el paper cabdal del fet artístic i cultural de Catalunya i per demostrar que allò local esdevé universal. Podem citar algunes fites com ara “Homage to Barcelona” (Londres, 1986), “Homage to Catalonia” (Kôbe, 1987), “Dalí and his books” (Tel-Aviv, 1987), “Contemporary Artists of Catalonia” (Jerusalem, 1987) o “The Catalan Spirit, Gaudí and His Contemporaries” (Nova York, 1987) i també, va organitzar a Barcelona una gran antològica de Salvador Dalí (Madrid i Barcelona, 1983). Així mateix, inicia molts altres projectes que tindran un llarg recorregut en la història cultural del nostre país, des de la Primavera fotogràfica, passant pel Centre de Documentació d’Art Alexandre Cirici, fins arribar a la posada en marxa del projecte del Centre d’Art Santa Mònica.

Daniel Giralt-Miracle amb Joan Brossa. Homenatge a Paco Casamajor. c.1976

Un exercici professional que ha sabut reflectir no només en la pràctica com a gestor i impulsor de polítiques públiques: director gerent de la Fundació Caixa de Catalunya (1987-1989), director del MACBA (1989-1994) i impulsor de l’edifici Meier, director de la reforma de l’Espai Gaudí de la Fundació Caixa Catalunya (1995-2000), sinó també a nivell  curatorial. Ha comissariat més d’un centenar d’exposicions d’art, disseny i arquitectura, entre les quals destaquem Avantguardes a Catalunya 1906-1939 (1992) per la qual el 1992 va rebre el premi a la millor exposició de l’any de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, i el 1993 el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya; Diseño industrial en España (1998-1999); una exposició que  va oferir una visió de conjunt de l’evolució del disseny industrial en el panorama nacional al llarg del segle XX o Visualkultur.cat (2007-2008) -conjuntament amb Vicenç Altaió- que presentava un recorregut inèdit per la cultura visual catalana des de dels anys seixanta fins als 2000; mostra  premiada per l’Associació Catalana de Crítics d’Art per la promoció de l’art català a l’estranger (2008).

Daniel Giralt-Miracle amb Antoni Tàpies. 2008

Daniel Giralt-Miracle és, sens dubte, una de les figures de referència als àmbits de la crítica i la història de l’art, el disseny i l’arquitectura a l’Estat espanyol i a nivell europeu. La seva és una trajectòria marcada per Gaudí i pel FAD. Gaudí, perquè és un dels màxims estudiosos i divulgadors de la seva obra i en especial de la morfologia dels edificis i de les aportacions tècniques del geni català. Per la seva entrega a la divulgació del disseny i pel comissariat de l’exposició «Gaudí. Art i disseny» i de l’Any Internacional Gaudí 2002, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li atorgà, el 2003, el Premi Nacional de Cultura, en la modalitat de Disseny, i el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports de l’Estat espanyol, la Encomienda con Placa de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio. El FAD, perquè, com ell mateix afirma, ha estat el centre de la seva vida; una relació que l’ha portat a participar de manera ininterrompuda durant més de trenta anys a diferents juntes directives i en tota mena d’activitats i propostes. El 2012, en el marc del cicle “Mestres. La cadena del FAD”, l’entitat li va retre un càlid acte d’homenatge.

Daniel Giralt-Miracle amb Eduardo Chillida.1998

Pel que fa a la crítica d’art, als anys 60 i 70 es produeix un relleu generacional dels crítics que ocupen les pàgines dels principals diaris del país durant el franquisme. Una crítica obsoleta en els criteris estètics i en el llenguatge dona pas a una nova generació d’historiadors i crítics, entre ells Daniel Giralt-Miracle, que exemplifica el retorn de la crítica cap una mirada oberta a l’univers de la comunicació, la recuperació de les premisses de l’avantguarda històrica i la projecció dels nous llenguatges expressius. La revista Destino obre les portes a Giralt-Miracle que s’allunya de la retòrica per exercir el didactisme. Com a crític d’art des dels anys seixanta ha col·laborat en nombrosos mitjans de comunicació d’àmbit català i espanyol tothora com una veu rigorosa i sempre respectada. Fou fundador i director de la primera etapa de la revista Batik, col·laborador d’ABC Cultural i del suplement cultural d’El Mundo, així com de La VanguardiaEl PaísEl Punt Avui i El Periódico. L’editorial Eumo va publicar una selecció de les seves crítiques amb el títol Crítica i crítiques. Escrits d’art (2005). És autor d’una cinquantena de llibres i monografies sobre temes d’art, bells oficis, disseny i arquitectura.

Els reconeixements a Giralt-Miracle han estat extensos: és vicepresident emèrit de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA); president emèrit de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA); membre de les acadèmies de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona), San Fernando (Madrid) i Sant Carles (València) i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El 2013 la Generalitat de Catalunya el va distingir amb la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria i el 2019 l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Or al Mèrit Cultural per haver projectat al món el nom de la ciutat. El 2021, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya li va lliurar l’escaire de plata com a gratitud a la seva dedicació a l’arquitectura durant més de 60 anys.

Daniel Giralt-Miracle amb el crític José Corredor-Matheos. 2002

L’arxiu personal de Daniel Giralt-Miracle que s’incorpora ara a l’Arxiu Nacional de Catalunya constitueix, no només un testimoni interessantíssim de la seva activitat, sinó també un espectacular dipòsit de documentació sobre l’art i el disseny català al segle XX. Cronològicament abasta el període 1960-2019 i una vegada duts a terme els treballs de descripció arxivística necessaris i posat a la xarxa a través del portal Arxius en Línia, restarà consultable per al públic. Cal remarcar que es tracta d’un fons documental que ja és conegut, valorat i utilitzat pels agents culturals i que consolida l’Arxiu Nacional com un centre de referència també en aquest àmbit. Per exemple, destaca la documentació del Congrés International Council of Societies of Industrial Design (ICSID), organitzat per l’Agrupació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives (ADI/FAD) i del qual el Daniel era membre de l’equip organitzador. El congrés de l’ICSID a Eivissa va ser una experiència que va eixamplar el relat de les pràctiques experimentals dels anys setanta a Catalunya cap a l’arquitectura. També cal remarcar els arxius de l’Any Gaudí i els dossiers biogràfics d’artistes, dissenyadors, arquitectes i fotògrafs. 

Daniel Giralt-Miracle amb Oriol Bohigas. 2006

Aquesta destacada contribució es complementa amb les anteriors donacions com la realitzada a l’Escola d’Art de Vic on el 2006 es va inaugurar l’espai de la biblioteca “Daniel Giralt-Miracle d’Art, Disseny i Arquitectura” gràcies a un conveni de col·laboració que es va materialitzar el 16 de novembre del 2005 entre el crític d’art, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Vic. A través d’aquest conveni, Giralt-Miracle va fer donació d’una part de la seva biblioteca, d’uns 18.000 llibres d’art, disseny, arquitectura i fotografia. De la mateixa manera, el 2017 el Museu de Valls va rebre una col·lecció de 308 obres de 210 artistes de renom, que es van afegir a la donació que ja va fer l’any 1999 d’una col·lecció de cent gravats; un dipòsit que va completar el 2012 afegint-hi cent gravats més. Abraça obres d’artistes de reconegut prestigi, de projecció nacional i internacional, realitzades durant les últimes quatre dècades del segle XX, tot reflectint les tendències dominants en aquells anys: l’abstracció, els corrents geomètrics, el pop art, l’art conceptual, la recuperació de la figuració, els nous expressionismes, etc. Es tracta d’un extens i significatiu ventall de creadors, majoritàriament catalans que s’inicia amb els més històrics com ara Picasso, Miró, Tàpies, Clavé, Brossa, Chillida o Saura, passant pels artistes de la denominada “segona avantguarda” com ara Guinovart, Ràfols-Casamada o Hernández Pijuan, detenint-se en les generacions posteriors que han recollit i renovat l’herència de l’art català com Frederic Amat, Plensa, Viladecans o Zush, fins arribar a la darrera onada més experimental. També compta amb artistes internacionals de reconegut prestigi com Christo, Hans Hartung, Wifredo Lam, J.L. Cuevas o Jean-Michel Folon.

Daniel Giralt-Miracle amb Vicenç Altaió. Exposició Visualkultur.cat. 2008

La seva generositat s’afegeix també a altres cessions precedents: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (col·lecció de cartells de Ricard Giralt-Miracle); Col·legi d’Arquitectes Arxiu Històric (material gràfic del grup R, fotografies originals de Català-Roca i llibre de Català-Roca sobre el mural de Picasso del COAC); Museu de Montserrat (llibres i catàlegs d’història de l’art, art contemporani, museologia, museus i gravats); Museu de Joguet (joguines, llibres i plaquetes); Escola Superior de Disseny i Arts d’Hospitalet Josep Serra i Abella (premsa i lletres de plom); Museu de les Arts Decoratives (objectes diversos d’André Ricard i Miquel Milà); Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona (llibres infantils i juvenils); Central de Préstec del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic (llibres d’història i història de l’art); Biblioteca Museu Victor Balaguer (col·lecció de plaquetes, cartells i material gràfic de RGM) i Biblioteca Ateneu Sant Pacià (llibres de filosofia, teologia, teoria de l’art i idees estètiques).

Gràcies, Daniel, per la donació del teu extens llegat, per la teva amistat i, per damunt de tot, pel teu esplèndid mestratge.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’art per la UB. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual formà part de la Junta Directiva entre els anys 1987 i 1995. Premi GAC 2022 a la Crítica d’Art (Galeries d’Art de Catalunya). Ha desenvolupat la crítica d’art a: revista Batik (1980-1982) -on fou cap de redacció-; revista Arte Omega (1992-1996); diari Avui, suplement Cultura (1982-1997) i a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999–2002) i Ona Catalana (2000–2004). Col·labora actualment en mitjans especialitzats (Bonart i El Temps de les Arts). Ha publicat el llibre “Discurs crític. 25 anys d’escrits” (novembre 2009), Ed. Mediterrània. Ha estat conservadora del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya (1987-2002); membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Bens del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya (1993-1996); responsable de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura (2012- 2016); Directora de l’Arts Santa Mònica (2012-2014) i Coordinadora del Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (2014-2021). Ha comissariat una cinquantena d’exposicions i ha coordinat més d’un centenar de mostres. És autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani. Forma part de jurats de premis d’art, assessora programacions i col·leccions i ha catalogat diferents col·leccions públiques i privades.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close