Arts visuals / Patrimoni

El paisatge dalinià del Paratge de Tudela

El Paratge de Tudela s’ubica dins el terme de Cadaqués, forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és una de les dues zones de Reserva Natural Integral, juntament amb el cap Norfeu. Les roques són la principal característica d’aquest paisatge espectacular, d’una gran bellesa, sec per naturalesa i a mercè dels vents.

L’Àguila, presidint l’espai sagrat dalinià, 2006. Fotografia de Càndid Miró.

Precisament aquí hi trobem les roques més antigues de Catalunya, i són especialmente interessants els esquistos i les pegmatites. Entre la poca vegetació que hi trobem, hi podem observar, entre d’altres, els coixinets de monja, la pastanaga marina, el fonoll marí, la sempreviva, el llentiscle i el càdec, nom que es relaciona amb el topònim Cadaqués.

Les forces de la natura, l’aigua i el vent, han anat treballant i amb el pas del temps han anat esculpint unes formes molt especials que ens recorden gran varietat d’animals: el camell ajagut, l’àguila, el conill, el cavall, el cranc, la parella de goril·les, la tortuga o el lleó marí. La majoria d’aquestes formes són de pegmatita despresa de l’esquist erosionat.

A l’entrada del Paratge de Tudela hi ha tres columnes de ferro, a manera de tótem de benvinguda, en una de les quals s’hi reprodueix un fragment de la carta que Salvador Dalí va escriure l’any 1961 a l’arquitecte Pelai Martínez, quan es va projectar el Club Mediterranée o Club Med. El pintor es declara enamorat d’aquest lloc, que per ell era gairebé sagrat: “Aquesta part compresa entre el Camell i l’Àguila que tu coneixes i estimes tant com jo mateix és i ha de continuar per sempre essent mitologia pura, sense res que pugui mixtificar-ho, en faig qüestió de principi. És un paratge mitològic que és fet per a Déus més que per als homes i cal que continuï com està”.

L’any 1962 es va inaugurar el complex turístic, el Club Mediterranée. El seu objectiu era el gaudi de la vida a l’aire lliure i la pràctica de l’esport i l’educació física. Els arquitectes Pelai Martínez i Jean Weiler, van dissenyar uns nuclis de petites cases que s’adaptessin a l’entorn. Es va començar a construir el 1961 i va finalitzar el 1965. El club Med va ser, durant tota la seva existencia, un centre important de la pràctica i aprenentatge del submarinisme.

El 1965, com a inauguració de la temporada d’estiu, Salvador Dalí va organitzar una festa surrealista marciana a l’indret anomenat Culleró, un punt que és cabdal en la seva obra pictòrica.

A partir de 1992, en què es declara el Cap de Creus Espai d’Interès Natural, hi ha tot un procés de protecció, recuperació i ordenació del paratge. El 2004 el Club Med tanca definitivament les portes. Més tard, es va decidir ensorrar totes les construccions, fer un meticulós trasllat de les runes i recuperar els hàbitats tal com eren abans. S’havien de curar totes les ferides d’aquell paisatge.

La direcció del projecte la va portar L’Estudi Martí Franch Arquitectura del Paisatge, amb la col·laboració d’altres empreses i professionals. El resultat dels treballs es va convertir en un referent mundial i s’ha vist guardonat amb diversos premis a nivell català i internacional.

Salvador Dalí, tot i que d’adolescent vivia a Figueres, passava els estius a Cadaqués i acampava sovint en llocs que coneixia i s’estimava. El 1925 va convidar Federico García Lorca, que havia conegut a la Residencia de Estudiantes de Madrid, a passar la Setmana Santa a Cadaqués. Els dos nois i Anna Maria Dalí, la germana, van anar en barca fins a la platja de Tudela, on hi van fer un àpat. Durant el trajecte, alguna cosa no els devia anar prou bé. Ho sabem per una carta de 1927 adreçada a Anna Maria Dalí. Lorca escriu:”¡Cuántas veces me he acordado de aquel verdadero naufragio que tuvimos en el Cap de Creus! ¡Y qué rico aquel conejillo que nos comimos con sal y arena, al pié del águila naranja! (…)¡Aquel mar sí es mar, Anna Maria!” El 1927 Dalí i Lorca es van trobar per segona vegada.  

El 1929, conjuntament amb Luis Buñuel, Dalí escriu el guió del film Un chien andalou. Sembla que aquest títol va desplaure a Lorca i va refredar la relació amb Dalí. Un any més tard, Buñuel filma L’Age d’or al pla de Tudela i a l’interior d’una barraca de cala Culip.

L’any 1971 el far del Cap de Creus va acollir el rodatge del film The light at the edge of the world, El far de la fi del món, del director Kevin Dilington, amb els actors Kirk Douglas, Samantha Eggar, Yul Brinner i Fernando Rey. Es conserven fotografies d’alguns d’aquests actors entaulats amb Dalí al restaurant del Club Med.

El fotògraf Robert Descharnes també va ser al paratge de Tudela per immortalitzar Dalí en comunió amb les formes rocoses. Fins i tot el poeta J.V. Foix, que estiuejava al Port de la Selva, va convertir petites roques de Tudela en escultures molt personals.

L’impacte del paisatge de Cadaqués i de les formes rocoses en l’obra pictòrica de Dalí és absolut i recurrent. Diversos quadres mostren roques i penya-segats que es poden identificar fàcilment. El Gran Masturbador i L’Enigma del Desig, els dos de 1929, i L’Espectre del Sex-appeal, de 1934, ens situen a les roques de Culleró. Les mateixes roques van ser també l’escenari de l’habitació surrealista, una performance de Dalí i Gala que van fer el 1965. El Somni, de 1937, on apareix un rostre sostingut per crosses, s’inspira en la roca de Culip.

En el llibre La vida secreta de Salvador Dalí, del 1942, el pintor figuerenc confessa: “Puc dir sense por d’incórrer en la més mínima exageració que em sé de cor tots els contorns de les roques i les platges de Cadaqués, totes les anomalies geològiques del seu paisatge únic i la seva llum.” I en un altre paràgraf del mateix llibre, Dalí, asegura:”M’he fet en aquestes pedres, aquí he forjat la meva personalitat, he descobert el meu amor, he pintat la meva obra, he construït la meva casa. No em puc separar d’aquest cel, d’aquest mar, d’aquestes roques, estic lligat per sempre més a Portlligat, on he definit totes les meves veritats més sinceres i les meves arrels.”  

Per assegurar-vos una visita completa al Paratge de Tudela, explicada amb tota mena de detalls, és molt recomanable que contracteu una visita guiada. Els del nostre grup vam tenir el plaer de fer-la, acompanyats per l’amabilitat i la professionalitat de l’Anna Garcia Casals, Tramuntanna, www.tramuntanna.com , guia oficial de turisme i guia acreditada del Parc Natural del Cap de Creus.

I si en voleu saber més, us resultarà imprescindible el llibre Guia de descoberta del paisatge de Tudela – Cadaqués, de Marta Puiguriguer, editat per Axial Natura el 2015.

Quirze Grifell
Quirze Grifell, natural de Berga, és filòleg i col·laborador en diversos mitjans. Ha escrit una biografia d'Anna Murià, poesia satírica, entrevistes, perfils de personatges i articles d'opinió. Li agrada relacionar art, literatura i gent dels Països Catalans i cercar lligams amb altres cultures del món. La llibertat, sempre una fita.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close