El crític d’art i editor Joan Merli (Barcelona, 1901-1995) va publicar, l’any 1942, des del seu exili a Buenos Aires, la primera monografia sobre Pablo Picasso en llengua castellana, titulada ‘Picasso. El artista y la obra de nuestro tiempo’. Merli va ser el primer a parlar d’un Picasso català en una època en què molts autors veien en ell la influència de l’art francès. La seva tesi sosté que la seva formació catalana el defineix i el converteix en un gran artista universal. El seu llibre, malgrat la censura que no va permetre que arribés al nostre país, va ser el primer a reunir la vida i l’obra de Picasso, esdevenint un estudi de referència internacional.
Joan Merli, durant la seva etapa catalana, va tenir un paper primordial en el descobriment i estudi de l’obra de Picasso, ja fos a través de la seva activitat com a editor de revistes d’art i lletres o dels articles que, com a crític d’art, va escriure a la premsa. Tant és així que va dedicar un monogràfic, signat pel crític Josep Llorens i Artigas, a les composicions clàssiques de Picasso al sisè i darrer número de la revista “La Mà Trencada” que dirigia, publicat el 31 de gener de 1925.
Per la seva banda, el mes de juliol de 1932, Merli escrivia al diari “La Humanitat” un revelador article titulat “Una exposició de Picasso a Barcelona?”on manifestava la conveniència d’organitzar una mostra de l’artista a la capital catalana, tal com al llarg d’aquell any s’havien celebrat a altres ciutats com Berlín, París i Zuric. D’acord amb l’autor, el vincle que va unir Picasso i Barcelona va tenir un paper clau en la formació del pintor i en el desenvolupament de la seva carrera. Tot i els esforços dels amics, intel·lectuals, artistes i del mateix Joan Merli, hauríem d’esperar fins a principis de l’any 1936 perquè Picasso pogués presentar la primera exposició a la Sala Esteve de Barcelona, organitzada pel grup dels Amics de l’Art Nou (ADLAN) pocs mesos abans de l’esclat de la Guerra Civil. Posteriorment, el 1933, com a director de la prestigiosa revista “Art”, va encarregar a Rafael Benet un llarg article sobre el pintor que l’autor va titular “Picasso i Barcelona” on es feia referència als fonaments de la formació barcelonina del jove Picasso.

Amb la caiguda de Barcelona, va emprendre el llarg camí de l’exili que el portaria fins a Buenos Aires, on va continuar amb la tasca de difusió de l’obra picassiana. Merli, tal com ell mateix explicava, va escriure un article titulat “Picasso, escandaloso, discutido y genial” al diari “El Sol” el 21 de gener de 1940. Seguidament, va publicar un text anomenat “Picasso, la inquietud pictórica de la época” a la revista Aquí Está el 9 de juny de 1941. Aquest darrer tractava sobre els artistes argentins que volien oferir hospitalitat a Picasso després de la seva estada a la zona ocupada de França. Com a col·laborador habitual de la revista Catalunya, l’òrgan del Casal de Catalunya de Buenos Aires, el novembre de 1941 va publicar l’article “Nonell i Picasso”, destacant la important influència que aquest pintor va tenir en l’artista malagueny.
El 1942 va fundar a la capital argentina la famosa Editorial Poseidón, una de les editores més importants del continent americà en llengua castellana especialitzada en llibres d’art, amb la qual va desenvolupar una tasca cultural que s’estenia més enllà de l’esfera de l’exili català i va esdevenir universal sobretot amb la publicació d’obres transcendentals de la història de l’art.
Paral·lelament, també fou l’autor de la primera monografia sobre Picasso en llengua castellana, titulada Picasso.El artista y la obra de nuestro tiempo publicada per la Librería y Editorial “El Ateneo” de Buenos Aires el 1942. Aquesta obra es va exhaurir en tan sols dos mesos. Merli va assumir el repte d’escriure sobre Picasso, durant els primers anys del seu exili a l’Argentina i en plena Segona Guerra Mundial, en unes circumstàncies personals molt difícils per l’editor.

El llibre recull la producció artística picassiana, pintures, dibuixos, gravats i escultures, que s’estén des de 1895 fins a 1938. Merli passa revista a les diferents etapes del pintor, Barcelona, París, Gósol, Horta de Sant Joan, Juan-les-Pins, Boisgeloup i finalitza amb l’eclosió del Guernica. L’obra està àmpliament il·lustrada, amb obres procedents de col·leccionistes americans, galeries de París, Nova York i museus d’arreu del món. També conté una extensa bibliografia de referència on s’inclouen els llibres il·lustrats per Picasso i un llistat de les seves exposicions fins a l’any 1940.
Joan Merli fou el primer a abordar la relació entre l’art català i el jove Picasso, en una època en què els autors només veien en ell l’empremta de l’art francès, destacant que la seva formació catalana havia estat essencial per a definir-lo com el gran pintor del món. Al llarg del llibre, l’autor subratlla les influències de Ramon Casas i Isidre Nonell, fa referència al seu coneixement de l’art romànic català i assenyala que va ser a Horta de Sant Joan on Picasso va iniciar el cubisme, marcant la transició cap a la universalitat de la seva obra.
El Picasso de Joan Merli es va convertir en un referent per a altres autors, com ara Alfred H. Barr Jr., qui va fer menció d’aquesta obra en el seu llibre Picasso. Fifty Years of his Art publicat amb motiu de la mostra celebrada al Museum of Modern Art de Nova York l’any 1946, que ell dirigia. Va ser molt aplaudit per la crítica de Buenos Aires i va tenir una gran repercussió entre les revistes catalanes de l’exili, com “Catalunya” i “Ressorgiment”. Amb el seu llibre, Joan Merli va contribuir a donar a conèixer Picasso per Sud-amèrica i dins del panorama internacional.

La segona edició de l’obra, revisada i ampliada, va ser publicada a l’Editorial Poseidón l’any 1948. L’estudi inclou la producció picassiana entre les dues guerres, amb les sèries realitzades durant l’estiu de 1938 a Mougins, i finalitza l’any 1947 amb els Picassos d’Antibes. El seu llibre, tot i ser el primer a reunir vida i obra de Picasso, va ser desconegut a Catalunya i a Espanya. Dissortadament, la segona edició fou prohibida per la censura espanyola perquè incloïa el Guernica (1937) amb els corresponents estudis previs i també els dos aiguaforts i aiguatinta al sucre Somni i mentida de Franco (I) (II) com a denúncia contra la Guerra Civil Espanyola i contra el dictador.

En el marc del cinquantenari de la mort de l’artista, volem rescatar el treball de Joan Merli com a primer biògraf de Picasso en llengua castellana, així com el seu paper com a recopilador gràfic de la seva producció artística i defensor de la seva catalanitat. Tot i el pas dels anys, cal destacar la vigència actual de la seva obra.