Arts visuals

El rigor de la taca abstracta

L’Institut Valencia d’Art Modern dedica una retrospectiva a l’artista Jordi Teixidor (València, 1941=. Una contundent “Final de partida”. Un poètic ‘Fine du partie‘. O un pràctic ‘Endgame‘ d’un dels màxims exponents de l’abstracció de l’Estat espanyol.

Final de partida
Comissari: Juan Ramón Escrivà
Institut Valencià Art Modern
Guillem de Castro 118, València
Fins al 5 de juny de 2022


Com si es tractés d’una crònica final, l’any 2020 Teixidor va acabar de pintar l’obra que dona nom a la mostra, un oli sobre llenç de dos per quatre metres que parteix de l’obra feta univers d’Henri Matisse. I és que la tornada recurrent a altres artistes, a conceptes formals, així com a obres seues del passat, està a la base de la pràctica artística del valencià qui ha fet de la insistència i el rigor la seua màxima. En paraules del comissari, Juan Ramón Escrivà, “Final de partida pretén establir suggeridors diàlegs que donen compte de la coherència del llenguatge plàstic de Teixidor, així com de la seua actitud personal davant el repte de la creació: dedicar-se a l’art significa triar una realitat on instal·lar-se”, sentencia l’artista.

Jordi Teixidor és Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran des de l’any 2000, i distingit en 2014 amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Aquesta és la segona vegada que l’Institut Valencià d’Art Modern acull una exposició monogràfica de l’artista valencià, ja ho va fer el 1997, i com d’aleshores ençà “la intenció és recopilar uns moments determinats del seu itinerari artístic i establir nous diàlegs que donen compte de la coherència del seu llenguatge plàstic, argumenta Nuria Enguita, directora de l’IVAM.

Final de partida, Jordi Teixidor

Final de partida abasta 70 obres entre pintures, llibres d’artista, dibuixos, esbossos i d’altres objectes dels més de cinquanta anys de pràctica artística. D’entre els temes que transita l’artista, Escrivà nomena l’ús de la línia per a construir l’espai i els límits del quadre o la inexistència del gest o petjada per a constatar la idea del buit i la seua sublimació. I és que “després de cinquanta anys segueix insistint en la depuració formal, l’ús del color, la idea de corporeïtat, l’ús de la fusta o la idea del marc i el llinda”, explica el comissari.

El primer dels trajectes de tornada de Teixidor té a veure amb la investigació al voltant de la depuració formal i en la materialitat física de les mateixes pintures a través de l’ús de la fusta. Així ho prova l’obra Sense títol, 1972. I de l’afany d’invocar altres autors i així traspassar als dominis de la poesia, la literatura o la filosofia en parlen Siete maneres de ver una mañana de Domingo, 1991, i El mar (entre Debussy y Mondrian), 1992. Un preludi del perfil reflexiu de l’artista valencià com es constata al segon espai. Donat que “les lectures literàries i filosòfiques formen part inseparable del complex esquema conceptual que guia la realització de les seues pintures”, ací es reuneixen els llenços Albertine retrouvée, 2003, i La muerte de Virgilio 2, 2021, i “convocar així, una subtil conversació a obscures entre Marcel Proust i Hermann Broch”, suggereix el comissari.

L’afany de dialogar de l’artista amb els seus referents del passat es fa més evident si cal amb la presència de Bodegó, ca. 1622, de Juan van der Hamen. Teixidor entén aquest gènere des de la idea del buit i el despullament de qualsevol element no essencial com mostra a Bodegón vacío, 2007. Completen la constel·lació referencial de l’artista, Ad Reinhardt amb Abstract Painting, 1953 i Barnet Newman amb The moment II, 1969, ambdues incloses a la mostra.

Final de partida, Jordi Teixidor

Un tercer espai de la sala es dedica als llibres d’artista de Teixidor qui aprofita per homenatjar a Pedro Salinas i la seua poema El contemplado, 1946. Allí es troben les sèries Correspondencia, 1978, i 18 Poemas, 1979-1980. I, finalment, es troba l’espai que simula una capella amb sis pintures negres. Un color al qual Teixidor ha recorregut de manera obsessiva, això sí, allunyat de les connotacions tràgiques associades al Barroc o l’Informalisme espanyol. Explica Escrivà com aquest es va fixar, ja des dels inicis, en el conjunt de pintures negres d’Ad Reinhardt on “la sobrietat de les formes i el silenci que propicia la seua factura despullada de qualsevol referència, el seu reclam de la transcendència a través del buit, de la no representació”. Amb tot, les de Teixidor són “exploracions conceptuals sobre el despullament, el buit o l’absència. En definitiva, la millor expressió de la sacralitat pagana del seu art”, sentencia el comissari.

‘Final de partida’ és per definició la culminació d’un recorregut, d’un joc o, com és aquest cas, d’una trajectòria vital entregada a l’art. Satisfacció davant la plenitud. Abisme davant un nou horitzó. “He intentat ser honest amb mi mateix. Sempre he sigut un pintor abstracte, he estat fidel a la meua manera d’expressar i d’arribar a entendre que és això que anomenem art”. Només Teixidor dirà si es tracta del punt i final o d’un punt i a part.

Aïda Antonino-Queralt
És doctora en Història i Estudis Contemporanis per la Universitat Jaume I. Compagina la recerca amb la crítica cinematogràfica a Industrias del Cine i la gestió cultural. És programadora del projecte 'ReViu' per a l'Espai Cultural Obert Les Aules de la Diputació de Castelló i coordinadora de la sala d'exposicions temporals del museu El Molí d'Arròs d'Almenara, Castelló. Ha comissariat les mostres 'Disjuntives poètiques d'un paisatge a la deriva' i 'Disjuntives poètiques per pensar el present' de la 'Col·lecció d'Art Contemporani de la Generalitat Valenciana/ Primers Moments'. I de la col·lectiva 'L'any del desconcert' a l'ECO Les Aules. A hores d'ara desenvolupa el projecte 'EncapsulArt, Art contemporani de la província de Castelló' seleccionat en la convocatòria pública #CMCVaCasa. Cultura online del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close