Arts visuals

El soroll de la masculinitat

Una exposició al Bolit de Girona posa paraules, imatges i sons al concepte de petromasculinitat a través d’obres inèdites, creades ‘ex professo’ per al projecte.

Petromasculinitats
Cabosanroque, Andrés Hispano, Fèlix Pérez-Hita i Cara Daggett
Comissariat: Arnau Horta
Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona
Fins al 9 de gener de 2022

“Perquè les motos que fan un soroll ensordidor les condueixen sempre homes?” La pregunta se la va formular Arnau Horta, expert en art sonor, en sortir després del primer confinament. “El retorn del soroll va ser el primer que vaig notar i començar a investigar sobre la necessitat dels homes de parlar o, més aviat, cridar a través del tub d’escapament”, continua Horta que va reunir el resultat de les seves indagacions i reflexions a l’assaig El soroll acceleracionista de la petromasculinitat, en el qual analitza l’exaltació autoritària del motor d’explosió per part de determinats sectors masculins. Aquest assaig va caure en mans d’Ingrid Guardiola, que mentrestant havia guanyat el concurs per dirigir el Bolit, el centre d’art contemporani de Girona, que li va demanar organitzar una exposició sobre el tema. Així va néixer Petromasculinitats, que reuneix a la seu del Bolit de Sant Nicolau, fins al 9 de gener, tres obres concebudes i realitzades expressament per a aquest projecte. “La cultura del motor sempre ha girat al voltant d’un imaginari eminentment masculí, però el que a mi m’interessava era abordar la dimensió sonora de la petromasculinitat, aquesta hipermasculinitat hegemònica que sembla que necessita demostrar la seva potència, domar el seu entorn i, finalment, cridar a través del tub de fuga”, indica Horta, que després de l’èxit de la mostra Art sonor?” a la Fundació Miró, tenia ganes de dur a terme un projecte en què s’abordessin els vessants politicosocials de les obres sonores.

Imatge de la sala de l’exposició. © Pere de Prada.

El concepte petromasculinitat, encunyat i desenvolupat per la professora de ciències polítiques Cara Daggett al seu article Petromasculinity: Fossil Fuels and Authoritarian Desire“, es plasma a la mostra en un gran diagrama mural, creat especialment per la mateixa Dagget, que acull el visitant entrant a l’espai expositiu com si es tractés del rastre d’una de les seves classes que va quedar a la pissarra. Tal com posa de manifest el diagrama, el conjunt de qüestions que giren al voltant d’aquest concepte és molt ampli i s’estén a través d’un complex entramat de connexions i correspondències. “El petroli no només representa la base de l’anomenat capitalisme fòssil, sinó que també ha contribuït històricament a crear una sèrie d’identitats i imaginaris masculins que molt sovint es tradueixen en manifestacions i pràctiques de caràcter autoritari. Des del moment de l’extracció del subsol terrestre fins a la combustió́, passant per la distribució i comercialització, el petroli està directament relacionat amb diverses formes de violència”, explica Horta. Després de posar paraules a la noció de petromasculinitat, l’exposició vol posar-hi també imatges i sons per oferir una mirada crítica que resulta molt útil i oportuna en el context de l’actual crisi ecosocial. Les imatges les posen Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita amb Petrofanàtics, un assaig visual que reuneix una infinitat d’imatges relacionades amb l’imaginari de la petromasculinitat a través del vídeo, el cinema, l’animació, el documental, el videoclip i materials trobats a Internet. L’obra no conté subtítols, ni veu en off, només tres cites del filòsof alemany Theodor Adorno, el novel·lista espanyol Rafael Sánchez Ferlosio i l’artista italià Filippo Tommaso Marinetti, creador del futurisme. “El videoassaig Petrofanàtics examina la dimensió psicoafectiva de la petromasculinitat i presenta l’automòbil com una pròtesi identitària al servei d’una inflamada i prepotent performativitat masculina”, assegura el comissari.

Imatge de la sala de l’exposició. © Pere de Prada.

El fermall d’or el posa CaboSanRoque amb una espectacular instal·lació, que introdueix l’aspecte fortament pagà a l’espai espiritual de la Capella de Sant Nicolau. Petrotuning consisteix en un sextet de tubs d’escapament, que interpreten una inquietant simfonia al voltant d’un estany on, des d’uns dipòsits de motos penjats del sostre, degota un fil de petroli com si fos la sang d’aquesta societat consumista. El so fa vibrar el petroli de l’estany i sembla afectar també els dipòsits daurats que pengen com ous d’or recordant les formes dels òrgans sexuals i alhora icones d’una estranya religió de petrodependents. “El tub d’escapament funciona sovint com un dispositiu de territorialització sonora i una tecnologia ventríloqua a través de la qual el conductor pot executar una inflamada afirmació de la seva masculinitat sense haver de recórrer a la paraula”, indica Horta. En aquesta ocasió CaboSanRoque, conegut per crear els seus propis artefactes musicals en instal·lacions de tall mecanicotecnològic, treballen amb l’Auto-Tune, un efecte digital que s’utilitza per modificar la tonalitat de la veu i que s’ha convertit en una de les principals senyes sonores del trap i altres subgèneres de la música urbana contemporània. Inventat a finals dels anys 90 per Andy Hildebrand, l’Auto-Tune es basa en els coneixements que aquest havia adquirit com a especialista en tècniques de prospecció geofísica per a la indústria petroquímica. Partint d’aquesta curiosa relació genealògica entre l’Auto-Tune i el petroli, la instal·lació Petrotuning examina la dimensió sonora i eroticosensual de la petromasculinitat, tancant el cercle d’aquesta anàlisi. “Més enllà dels imaginaris testosterònics de determinades subcultures de l’automobilisme i el motor, la petjada de la petromasculinitat s’identifica amb l’àmbit de la geopolítica, l’economia, la indústria, el treball, la cultura, el clima o el gènere”, conclou el comissari. Amb aquesta mostra, que parteix d’una tesi per desenvolupar-la mitjançant obres inèdites creades per a l’ocasió, Ingrid Guardiola marca una línia curatorial potent i estrena una programació que promet ser molt interessant i intensa.

Roberta Bosco
Periodista d'origen italià especialitzada en art contemporani i cultura digital, comissària d'exposicions i docent. https://arteedadsilicio.com

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close