Lluny del que pot semblar el títol, els Huns que centren aquest escrit no són pas cap poble del mar, tribu del nord o poble bàrbar. Tampoc, també lluny del que pot semblar, no són cap conjunt d’agents secrets o malvats d’una pel·lícula de sèrie B o de cap sèrie de moda en alguna plataforma.
Els Huns, un total de 221, no són més que el format que el notari Marius Rey (Besiers, 1909 – Perpinyà, 1992) escollí per formar la seva col·lecció d’art contemporani. Un format, anomenat “Un” –22 x 16 cm-, que més tard fou batejat, amb to d’humor i rememorant una tribu, com els huns.
Exposats en una de les sales del Museu Jacint Rigau, instal·lat als palaus Mailly i Lazerme, del barri de Sant Mateu, de la capital del Rosselló, les 211 obres de la col·lecció s’exposen en forma de gabinet –així s’indica que els tenia el notari a la seva llar de Canet- formen una constel·lació que uneix els primers museus, les “wunderkammer”, amb l’art del segle XX. Una forma d’exposar llunyana als nostres temps però que a la vegada ens provoca curiositat per saber quines estrelles formen part de la constel·lació i ens animen a saber més sobre l’astre rei de la col·lecció, en aquest cas el notari, senyor Rey.
Col·leccionista, mecenes, escriptor i notari, Marius Rey fou una de les personalitats intel·lectuals més actives de la segona meitat del segle XX a la Catalunya Nord. Una activitat cultural que fou recompensada amb el nomenament com a cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres de França.
Des de la seva joventut, Rey, ja mantenia amistat amb artistes com Pierre Fournel, Camille Descossy o François Desnoyer –tots ells nascuts o residents a Occitania-.
Més tard, gràcies a la seva etapa de formació i les constants anades i vingudes de París, el notari contactà amb artistes com Paul Éluard, André Breton, Henri Michaux, Marcelle Chan, Camille Bryen o Auvélie Nemours i els editors Guy Lévis Mano i Imre Pan. Amistats, totes elles ajudaren a configurar el gust de Rey i iniciaren el camí de la seva col·lecció.
Assessorat pels seus amics, artistes i editors, Marius Rey amplià la seva col·lecció, no només a la cerca d’una firma o d’una estampa per les parets del seu despatx, amb adquisicions d’artistes de les dues ribes dels Pirineus, amb noms com Miró, Tharrats o Clavé, que tenien una forta presència a la cultura francòfona, aconseguí aplegar una de les col·leccions més singulars i importants del seu temps.
Lluny de quedar-se en un àmbit privat, la col·lecció ingressà al museu de Perpinyà l’any 1994. On l’any següent ja s’exposava i comptava amb el seu propi catàleg dins la col·lecció edicions del museu. Una acció de generositat que recorda a d’altres que podem trobar a casa nostra, com la donació de la col·lecció del notari Déu per la creació del museu homònim del Vendrell.
Tot i esdevenir el nucli més important de la col·lecció d’art modern del museu de Perpinyà, s’ha mantingut la voluntat del donador, sortosament pel museu i pel visitant, de mantenir reunida la col·lecció en un sol espai, com ja dèiem, en format de gabinet. Una presentació que també juga amb la modernitat i les necessitats tècniques de l’espai. Resulta curiós la col·locació, premeditada o no, del cartell, verd, de la sortida d’emergència, extremadament proper a la composició d’una de les parets.
Un conjunt d’obres, una intencionada presentació trencadora però a la vegada extremadament clàssica, una història darrera cada adquisició i un enriquiment del patrimoni artístic de la ciutat que converteixen la col·lecció, el mecenes i els seus artistes en aquesta constel·lació, dins de quatre parets, al voltant del Rey instal·lada al centre de Perpinyà –on per alguns hi havia el centre del món-.
