Arts visuals / Exposicions

Els jocs d’espai i temps de Roman Ondak

Criat en la Txecoslovàquia comunista, en les seves obres l’artista Roman Ondak (1966) utilitza elements de la realitat quotidiana de diverses èpoques i zones geogràfiques, que s’entrellacen en una mena de corrent continu. L’exposició que Ondak presenta aquests dies a la Fundació Tàpies s’insereix subtilment a les sales de la institució amb 14 obres de disciplines diverses: instal·lació, objecte, fotografia, escultura i vídeo.

Roman Ondak. Infinitum
Comissariat: Núria Homs i Roman Ondak
Fundació Tàpies
Barcelona
Fins al 22/11

Si entreu a la Fundació Tàpies, us sorprendrà el gran guarda-roba que us donarà la benvinguda, que no es correspon en cap cas a un museu de petites dimensions sinó més aviat a un certamen massiu o a un festival de música. I sí, estic fent un spoiler de l’exposició de l’artista eslovac Roman Ondak, Infinitum, perquè el guarda-roba és una de les instal·lacions incloses a la mostra, una peça destinada a plantejar més preguntes que respostes. És un guarda-roba tancat, com ho són la majoria per poder controlar les pertinences que s’hi guarden a dins, amb la diferència que aquí no hi ha peces de roba ni bosses penjades. L’espectador contempla des de la barrera una mena de relíquia gegant. Ondak va realitzar aquesta obra, Zona, per a la 6ena Biennal d’Art de Berlín del 2010. Molts espectadors ni se n’adonaven que es tractava d’una obra d’art.

n gran guarda-roba dona la benvinguda al visitant a l’exposició CORTESIA FUNDACIÓ TÀPIES

De la mateixa manera, és possible que el públic de la Fundació Tàpies pugui no adonar-se de la presència a les parets de la institució d’antics suports de porcellana per aguantar cables elèctrics, que el mateix Ondak va desmuntar de les parets de cases del seu barri a Bratislava. Són elements d’una altra època, dissenyats per estar a l’exterior, que l’artista ha traslladat a l’interior de l’espai museístic, cosa que provoca una alteració de la percepció dels espais i que en certa manera connecta l’obra d’Andok amb certs jocs de percepció de la pintura renaixentista i barroca però amb també amb la poesia visual.

I és que Roman Ondak contínuament juga amb l’intercanvi i moviment d’elements pertanyents a d’altres temps i altres zones geogràfiques. Una tergiversació que pot ser més o menys subtil. Així, pot passar també desapercebuda la columna feta de gotes de plom que travessa verticalment els nivells 1 i -1 de la Fundació, com una escultura infinita que al·ludeix a la coneguda escultura de Constantin Brancusi, Columna sense fi.

Gotes de plom de l’obra ‘Infinit’ (2021) AURÉLIEN MOLE

O en la placa també situada subtilment en una paret a la mateixa entrada de la Fundació on es llegeix: “Ahir l’aigua del riu va arribar a aquest nivell”. Evidentment, si la riuada es va produir el dia anterior al dia que llegim la placa, és evident que aquest element fora de context és absolutament fictici. Per qui recordi, en canvi, que la Fundació Tàpies va haver de tancar durant dos mesos per les inundacions que va patir la tardor del 2018, la placa pot arribar a desconcertar per un moment.

Escena del vídeo ‘Dia de sort’ (2006) CORTESIA DE L’ARTISTA

Roman Ondak també juga amb el desconcert en el vídeo Dia de sort (2006), segurament un dels cims d’aquesta singular exposició, que inclou 14 peces de l’artista. En ell veiem un home que es desplaça pels carrers del centre històric de Santiago de Compostel·la amb una capsa de cartró. Quan arriba a una font, deixa anar les monedes que conté la capsa i torna al punt d’inici, per tornar a començar, en el loop del vídeo, el mateix periple una i altra vegada. I en aquest itinerari infinit, sorgeix la sensació d’absurdidat i evidentment, el somriure.

Amb una ferma carrera internacional, Roman Ondak pertany a la generació d’artistes de l’Est de l’Europa que van viure la infància i la adolescència en el règim comunista. El pes d’aquesta història recent és fonamental en tota la seva obra i ell insta a no oblidar-la encara que l’aproximació a aquells moments es facin amb sentit de l’humor i fins i tot amb tendresa. En el díptic fotogràfic Les males notícies ara pertanyen al passat (2003), Ondak s’autoretrata assegut en un banc llegint un diari del 22 d’agost del 1968, data de de la invasió soviètica a Txecoslovàquia, i en una imatge pràcticament idèntica fotografia el seu pare el que llegeix la mateixa publicació, assegut en el mateix lloc i vestit igual que ell entre presa i presa de les fotografies, van passar només uns minuts de l’any 2003, però la referència de la portada del diari al·ludeix a un fet del passat que va condicionar dos homes de la mateixa família de generacions diferents.

Roman Ondak ha utilitzat una pintura del realisme socialista per a l’obra ‘Bug’ (2017/2022) CORTESIA FUNDACIÓ TÀPIES

Una altra obra que remet directament als anys del comunisme és Bug (2017-2022), en la qual l’artista utilitza una pintura que representa Moscou, pintada el 1970 per un artista eslovac afí al règim comunista. El paisatge s’havia d’exposar a la ciutat russa però va ser descartat i finalment, anys després, també rebutjat per part de la Galeria Nacional Eslovaca. Abans que anés a les escombraries, Ondak va poder comprar el quadre i el va enganxar a una típica tauleta de cafè. Però, atenció, perquè si observeu bé la taula-pintura, que penja del sostre de la Fundació, veureu que és també la portadora d’un micròfon espia, reminiscències d’altres èpoques, només aparentment.

El caràcter permanent de la memòria i la història, més enllà de les vicissituds polítiques i socials, s’exemplifica en un tronc de roure modificat en el qual l’artista ha marcat cada desena d’any del darrer segle. Els cercles de la fusta exerceixen de testimonis del pas del temps i són inalterables, mentre que, en canvi, el temps i l’espai en l’obra de Roman Ondak s’enrosca i desenrosca en una línia infinita.

 

Montse Frisach
Periodista i crítica especialitzada en arts visuals. Actualment escriu sobre temes artístics i musicals en diversos mitjans de comunicació culturals. Durant gairebé tres dècades, va ser redactora de la secció Cultura del diari Avui i després d’El Punt Avui. Realitza feines d’storyteller i redactora per a institucions museístiques i galeries d’art. Ha comissariat l’exposició en línia Una rapsòdia visual per a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya; i les exposicions Convidats & Amfitrions al Museu Frederic Marès, i Visites inesperades, simultàniament al Museu d’Art de Cerdanyola i al Museu de l’Empordà de Figueres. Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, ha guanyat els premis GAC i ACCA a la crítica d’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close