Arts visuals / Exposicions

Els llibres d’artista, l’illa a la que tornar

L’avanç tecnològic regeix el desenvolupament del temps. Lluny queden les primeres revolucions industrials que han donat pas a la revolució digital. Vivim en un present en que cada cop més es redueixen distàncies, es democratitza la informació i l’espai virtual instaura la immediatesa en el nostre entorn social. En un moment on els dispositius mòbils s’adhereixen com una mena de pròtesi al cos humà, allò analògic s’erigeix en illa de nostàlgics i el llibre és el seu major tresor. 

Text [no text]. Llibres i Publicacions d’Artista. Col·lecció Universitat Politècnica de València
Comissari: Antonio Alcaraz
Centre Cultural La Nau de la Universitat de València
Fins al 12 de gener de 2020

La Universitat de València i la Universitat Politècnica de València presenten l’exposició ‘Text [no text]. Llibres i Publicacions d’Artista. Col·lecció UPV’ al Centre Cultural La Nau. Sala Estudi General. La unió d’aquestes dues institucions en l’homenatge al llibre d’artista subratlla el valor del llibre no sols com a contenidor de coneixement sinó també com a obra d’art. 

Interior del llibre de Sol LeWitt, Carl André, Robert Bary, Douglas Hebler, Joseph Kosuth, Robert Morris, Laurence Winer, Xerox Book, Seth Seiegelaub & John W. Wendler. New York. 1968.

En el marc conceptual que dibuixaren els moviments Fluxus i Pop Art es va produir també una ruptura en el mode de concebre, realitzar i distribuir els llibres d’artista. La mostra es centra en aquest moment, la dècada dels anys seixanta, on Edward Ruscha fou pioner en prendre consciència del llibre com a entitat artística pròpia. De Ruscha s’exposen Some Los Angeles Apartments, 1965, i Every Building on the Sunset Strip, 1966, una sort de pàgina infinita en que el Sunset Boulevard és una gran façana. Veiem com la imatge fotogràfica en blanc i negre substitueix el text, una reformulació que marcarà la transició de l’art pop al conceptualisme. 

Tot plegat, la sala Estudi General acull obres dels principals artífex del moviment Fluxus, si més no fou en el si d’aquest moviment en que proliferà el suport llibre com a forma d’expressió amb que documentar les trobades d’aquesta comunitat internacional, i per això heterogènia, en actiu fins als anys 90. Pel renom del seu artífex resulta fascinant trobar un exemplar de Warhol’s Index, 1967. Compendi de fotografies que ens transporten als moments d’apogeu de The Factory. El cas d’Andy Warhol,  involucrat en la producció de llibres en la faceta d’autor, il·lustrador i d’editor, demostra l’atenció d’artistes multidisciplinaris al format llibre. Un fet que a hores d’ara ha propiciat que els museus incloguin col·leccions dedicades a aquestes obres amb l’objectiu de completar la visió d’un artista. Si més no, així ocorre a la col·lecció de més de 1.000 exemplars custodiats a la Universitat Politècnica de València.

Coberta i interior del llibre d’Antoni Muntadas: HImne dels HImnes. Edicions originals. Barcelona. 2008

‘Text [no text]. Llibres i Publicacions d’Artista’ és una immersió a pulmó en aquest instant de ruptura conceptual del món llibresc. En el trajecte laberíntic que estructura la sala d’Estudi General les seues set seccions atenen no sols  al marc creatiu de Fluxus, sinó també de l’àmbit editorial on destacà la llavor de Felipe Ehrenberg a través de Beau Geste Press. S’aborda el llibre d’artista des de la vesant de producte de masses; exemples de les diferents innovacions formals desenvolupades; l’estratègia de l’arxiu o la relació entre paraula i imatge, i en concret l’experimentació poètica com la d’Isidoro Valcárcel a Diccionario personal de la lengua española, 2016, de Bartolomé Ferrando i David Pérez a ‘Jocs de lletra’ o de Jiri Kolar i Eduardo Scala, entre molts.

També s’exhibeix l’obra de Bruno Munari qui plasmà la seua idea de il·legibilitat a Xerox book. Totalment fora de la lògica editorial estandarditzada, Munari apostà per la reproductibilitat il·limitada amb l’objectiu d’economitzar l’obra d’art. Aquesta fou una de les premisses fonamentals de la reformulació dels llibres d’artista, la democratització de l’accés i, per extensió, de la possessió d’art. Per la seua banda Sol LeWitt intervingué sobre el llibre a l’entendre’l com un espai on investigar la multiplicitat de variacions estètiques sorgides de la línia, la forma i el color. Les seues pràctiques queden constatades a 5 Cubes on 25 Squares, 1978 o Geometric Figures & Colors, 1979.

Coberta i interior del llibre de Joan Brossa i Frederic Amat: Tal i tant. Polígrafa edicions. Barcelona 1983.

Annette Messager -una de les poques artistes femenines presents a la mostra- ofereix la seua versió del llibre d’artista des de postulats privats. Messager documenta la seua vida diària posant de manifest la cultura femenina a Les Pièges à chimères, 1984. I John Baldessari construeix significats a partir de la interacció de les paraules i les imatges apropiades dels mitjans de comunicació. Finalment, la primacia de la imatge fotogràfica sobre el text fonamenta l’obra de Bernd & Hilla Becher o de Hans-Peter Feldmann. Completa l’elenc d’artistes que alliberaren les possibilitats del suport llibre per a la creació artística: Dieter Roth, Christian Boltanksi, Barbara Krugar, Lawrence Weiner o Sophie Calle. Un desplegament que sens dubte testimonia aquest episodi de la història de l’art en que el llibre va assolir l’ estatus d’obra a la vegada que es consolidava com a vehicle per a l’accés i la difusió de l’art.

Aïda Antonino-Queralt
És doctora en Història i Estudis Contemporanis per la Universitat Jaume I. Compagina la recerca amb la crítica cinematogràfica a Industrias del Cine i la gestió cultural. És programadora del projecte 'ReViu' per a l'Espai Cultural Obert Les Aules de la Diputació de Castelló i coordinadora de la sala d'exposicions temporals del museu El Molí d'Arròs d'Almenara, Castelló. Ha comissariat les mostres 'Disjuntives poètiques d'un paisatge a la deriva' i 'Disjuntives poètiques per pensar el present' de la 'Col·lecció d'Art Contemporani de la Generalitat Valenciana/ Primers Moments'. I de la col·lectiva 'L'any del desconcert' a l'ECO Les Aules. A hores d'ara desenvolupa el projecte 'EncapsulArt, Art contemporani de la província de Castelló' seleccionat en la convocatòria pública #CMCVaCasa. Cultura online del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana.

Articles relacionats amb Centre Cultural La Nau de la Universitat de València

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close