Qui no s’ha sentit atret per l’escriptura de Walter Benjamin? Densa i poèticament suggeridora, ens impulsa a escriure després de la seva lectura o a manifestar en altres mitjans d’expressió aquella sensació de transitar en el temps, de moure’ns entre el passat i el present, en un anar i venir constant en el llindar de paisatges, imatges, memòria i paraules.
Víctor Ramírez. Altres passatges
Galerie K
Mèxic, 11. Barcelona
Fins al 28 de novembre de 2020
Aquest és el camí en que el pintor Víctor Ramírez s’ha vist embolcallat per crear l’exposició Altres passatges, que presenta a la Galerie K, de Barcelona. Un projecte que l’artista inicià el 2015 i que ha acabat amb aquesta magnifica exposició de pintures, dibuixos i obres sobre alumini. L’autor estableix un diàleg o una correspondència amb Benjamin en què escriptura i imatge s’entrecreuen tot creant llindars que indaguen, que transmeten, que busquen interrogants existencials, sovint sense resposta.
Walter Benjamin diu que “sovint em sentia immers en les paraules” i Víctor Ramírez ens diu que “l’exposició té l’origen en les paraules” i que “les pintures es relacionen entre sí per l’espai, el color, la matèria i també per les paraules”. Em cap cas, però, es tracta d’una il·lustració de textos de Benjamin. Víctor Ramírez crea un corpus sòlid entre pintura, escriptura i imatge que ens interroga des de la percepció a partir de les connexions que es desplacen en la superfície de la tela com paisatges, gestos de memòria, apunts de poemes i entrada i sortida d’imatges.
L’experiència de la lectura benjaminiana ha reportat a l’autor una reflexió sobre la vida mateixa i la pràctica de l’art: “Conèixer l’obra de Walter Benjamin ha estat una invitació a comprendre i interpretar les múltiples connexions que el pensador fa per interpretar el moment històric que va viure. Viure sobretot l’art i les seves reflexions sobre la tasca poètica”.
Les pintures de Víctor Ramírez barregen escriptura i imatge, textos de Benjamin que s’amaguen i reapareixen entre les diverses capes de pintura i gests que els assenyalen, tot creant imatges dialèctiques entre passat i present. El valor poètic de l’obra escrita de Benjamin troba el seu reflex en la pintura Estranyesa (2010), basada en el poema de Benjamin El poeta (1910). Tractament abstracte del fons i collage de fulls de paper suggereixen aquest maridatge entre pintura i escriptura. El procés és ben senzill, però no fàcil de descriure. “Abordar el seu pensament – ens diu Víctor Ramírez – significa avantposar la nostra realitat actual. Experimentar, com pot estendre’s la vida escrita en les categories de temps, espai i moviment. Després, convertir aquesta reflexió en una línia de dibuix, en una pintura, un espai, una sensació verbalitzada amb un text a la superfície de la tela”.
Víctor Ramírez aconsegueix aquesta transposició de llenguatges mitjançant un procediment lent, basat en fer i desfer, pintar i esborrar, escriure i reescriure. En les seves paraules: “Sempre em va semblar que furgar i desenterrar era una imatge magnífica de Benjamin per fonamentar la necessitat de futur a partir de la història”.
Hi ha obres en què els textos de Benjamin són més visibles, com per exemple a l’obra de grans dimensions titulada Transmissions, dedicada al text Desembalant la biblioteca, en què el pensador aborda la capacitat dels llibres de transmetre i romandre en el temps. Es tracta d’una pintura amb diferents estrats, que amaga, revela i ens interpel·la sobre l’acumulació de temps i saviesa que hi ha darrera una biblioteca. Les altres obres visiblement benjaminianes són els sis dibuixos amb grafit i carbó en blanc i negre de la sèrie La claredat del que és obscur (1917). La sèrie va néixer de la pregunta: Què va sentir Benjamin tancat en aquella habitació, en el silenci de Portbou? Es refereix a la nit del 25 de setembre de 1940 que aquest pensador passà a l’Hotel França de Portbou sabent que el dia següent seria repatriat perquè no tenia el document que la policia espanyola i la Gestapo demanaven per seguir endavant el camí de l’ exili cap a uns esperançadors EUA. Una dosi superior de morfina sembla que acabà voluntàriament amb la seva vida un dia després. Aquests dibuixos mostren l’angoixa, amb línies creuades en negre, i en blanc, esborrades, i els dubtes escrits a l’ esquerda d’un final de l’existència.
Una altra obra, Andana (2017) ens parla de comprendre el món des de l’exili i des de l’experiència pròpia del pintor, xilè d’origen, en el punt d’estranyesa que un pot sentir en una andana on la vida pot fer un gir. Altres obres plantegen altres temes benjaminians, com la ciutat. Ressonància (2017) és una d’aquestes pintures. Què significa caminar per la ciutat en aquests dies?. […] La ciutat ja no ens pertany”, “el lloc ja no ens protegeix”. Un quadre que semblava premonitori de la situació actual que vivim en un any de confinament a les grans ciutats. Tampoc no hi podia faltar una obra que fes referència al poema de Paul Celan dedicat al pensador i titulat Portbou – alemany?.
Les pintures que conformen aquests Altres passatges s’expressen amb sèries que creen un teixit amb l’obra de Benjamin, com són la idea d’utopia (Utopies, 2015), de llindar (Umbrales, 2019-2020), investigació (Indagaciones (2020), esquerda (Hendidura, 2020) i fronteres (Límites, 2019). Les obres de Víctor Ramírez són per assaborir lentament i descobrir els sediments i capes que les componen, així com la riquesa poètica continguda en aquest fer i desfer, escriure i esborrar, i sentenciar el pas del temps.
