Després que tanqués el novembre de 2019 per obres d’ampliació del seu edifici, el Museu d’Art Modern de Ceret, al Vallespir, ha reobert les portes al públic amb una exposició de l’escultor barceloní Jaume Plensa. L’artista ja va exposar al Museu el 2015 en la mostra “El silenci del pensament” i ara hi torna amb una exposició centrada en el rostre, aplegant un conjunt de 12 escultures i una vintena de dibuixos, sens dubte la temàtica central de l’obra de l’artista en els darrers anys. L’exposició s’ha instal·lat en la nova sala d’exposicions temporals del Museu, situada en un nou pavelló dissenyat per l’arquitecte Pierre-Louis Faloci, que ha permès que el Museu hagi guanyat uns 1.300 metres quadrats, entre espai expositiu, magatzems i tallers. Amb motiu de l’ampliació, el Museu ha pogut guanyar espai per a la seva col·lecció permanent, que ara també compta amb una presentació renovada.
Cada rostre és un lloc. Jaume Plensa
Comissària: Nathalie Gallissot.
Museu d’Art Modern de Ceret (Vallespir)
Fins al 6 de juny de 2022
La tria de Plensa per a la primera exposició temporal després del tancament del Museu durant més de dos anys respon a la bona acollida de l’anterior exposició de l’artista a la institució. I ho fa amb un grup d’obres majoritàriament inèdites, datades precisament entre el període que el Museu ha estat tancat, entre el 2019 i el 2021, i que per a l’artista constitueix un conjunt complementari a la mostra del 2015. En el cas de les escultures, són rostres esculpits en materials molt diversos —bronze, marbre, acer inoxidable…—, que “demostren com el rostre és un territori extraordinari per parlar de l’ésser humà”. “El rostre és el gran regal que fem als altres, la porta que tenim per obrir-nos als altres, amb el rostre creem un alfabet de signes que podem regalar als altres”, afirma Plensa, que també vol homenatjar amb aquesta exposició les víctimes innocents de la guerra d’Ucraïna. “És un homenatge a tots els rostres, perquè tots ens assemblem tant que fins i tot és escandalós que no ens diguem igual”, afegeix.
Una escultura a la recepció del Museu, Carlota Silence, feta amb marbre de Macael, que Plensa prefereix al marbre de Carrara per la seva finor, fa de preludi a l’exposició. En aquest cas, Carlota (Plensa utilitza caps de models femenines reals que escaneja per realitzar les seves escultures) demana silenci amb el gest de posar-se el dit a la boca. Un silenci que l’escultor sempre reivindica. Ja a la nova sala d’exposicions del Museu, s’exposen altres rostres realitzats amb materials tan diferents com l’acer inoxidable i que l’escultor allarga donant-les “un sentit d’elevació, d’unió entre l’infern i el cel”. També dialoguen quatre rostres de bronze, que semblen sorgir d’un tronc d’arbre cremat, ja que provenen d’originals tallats en fusta. De la mateixa manera, dos caps de grans dimensions un davant l’altre —Julia i Lou— són “una transposició directa de la malla que apareix quan s’escanegen els caps, en un joc entre visibilitat i invisibilitat”.
Malgrat que el muntatge de les escultures sigui un xic bigarrat en aquesta sala diàfana del Museu, val la pena que el visitant no deixi de banda la contemplació dels dibuixos que Plensa ha fet sobre teles blanques de llençol. Són el resultat d’una tècnica de frottage amb les escultures, que acaba creant formes diverses a les quals Plensa afegeix elements nous, amb pastel, carbonet o taques de pintura. Altres dibuixos semblen estudis de les escultures, caps esbossats amb línies. A la sèrie Geografia en negre, els caps negres en el centre del paper es desfan i fonen amb noms d’escriptors, de colors o de trastorns mentals. Precisament, un mes després que al maig Plensa faci una exposició a la galeria Lelong de París, Plensa exposarà els seus dibuixos al Parc d’Escultures de Yorkshire, a la Gran Bretanya, en una mostra compartida amb el Museu Picasso d’Antibes. Coincidint amb aquesta mostra, l’editorial Skira publicarà un gran volum que recollirà la seva obra com a dibuixant des del 1984 fins a l’actualitat.
La reobertura del Museu d’Art Modern de Ceret amb la mostra de Plensa, d’altra banda, torna a fer valdre la importància d’aquesta localitat del Vallespir com a lloc de trobada i inspiració d’alguns dels artistes fonamentals en la configuració de l’art modern a principis del segle XX. La llista d’artistes que van fer estades a Ceret i que es van inspirar en el seu paisatge és impressionant. Picasso i Braque van realitzar a Ceret algunes de les seves obres cubistes més cèlebres. Hi van passar Manolo Hugué, Soutine, Chagall, André Masson, Juan Gris, Raoul Dufy, Jean Dubuffet… És gairebé natural, doncs, que Ceret acabés tenint un museu d’art modern ben aviat, el 1950, fundat per un artista, Pierre Brune, amic de Picasso.
La col·lecció del Museu, que ara ha guanyat claredat amb la seva nova presentació permanent, és testimoni d’aquest lligam entre Ceret i els artistes. Malgrat que no hi ha representació d’obres del primer cubisme de Braque i Picasso —llevat d’un préstec d’una obra picassiana del 1912—, Picasso té una especial presència a la col·lecció. L’obra més antiga del Museu és precisament un Picasso ben català: un retrat de l’Època Blava de la dona de Pere Romeu, el propietari dels Quatre Gats, datat el 1902, dipositat pel museu parisenc del pintor. La directora del Museu, Nathalie Gallissot, remarca que una de les grans obres mestres del Museu és el conjunt de 29 petites copes de ceràmica de Vallauris amb decoració de tauromàquia, que el pintor va regalar al Museu el 1953. El mateix any Picasso, durant una estada a Ceret i quan es trobava tan a prop de la frontera del seu país al qual no tornaria mai més, va dibuixar una sardana de la pau en una taula del Grand Café de la localitat.
En el recorregut també destaquen altres obres notables com Got i diari, una natura morta de Juan Gris del 1916, dipositada a Ceret pel Centre Pompidou de París. El mateix museu parisenc també té en dipòsit a Ceret una tela important de Marc Chagall, Viatgers (1968), que com explica la directora del Museu sempre ha estat una de les obres preferides del públic. Per aquesta raó, en la nova presentació, el Chagall s’exposa sol en una sala pintada de blau marí, que convida a una contemplació més pausada. El recorregut també recorda la visita de Dalí a Ceret el 1965, amb imatges de l’enorme performance que va envoltar-la amb el protagonisme dels habitants de la localitat i l’exposició de Joan Miró del 1977. La història d’amor entre Ceret i l’art modern queda absolutament reforçada amb aquesta remodelació.
D’altra banda, el pintor Alain Clément ha estat convidat pel Museu per donar la seva visió sobre la nova instal·lació de la col·lecció d’art contemporani, que amb una molt bona representació dels artistes del moviment abstracte Support-Surface, ara llueix especialment bé a les parets del primer pis de l’edifici. La intenció del Museu és renovar aquesta col·laboració amb un artista contemporani cada dos anys.
Aquest no és el primer cop que el Museu amplia les seves dependències, ja que el 1993 l’arquitecte Jaume Freixa, deixeble de Josep-Lluís Sert, es va encarregar de portar a terme la primera ampliació del Museu i donar-li la seva imatge actual. Amb la nova ampliació, ara també s’ha obert un mirador des d’on el públic pot contemplar el paisatge de Ceret i del Canigó, el mateix que va inspirar als artistes que van fer estada a Ceret i que tants cops apareix a les obres de la col·lecció permanent.
