Arts visuals / Camins de Serp

Embrutar pintures

Qualsevol crític cultural mullacalces de pro es disposaria a signar un (altre) article sobre l’atac vandàlic contra els gira-sols de Van Gogh amb les palles mentals habituals sobre els motius ocults que porten un grup de jovenets a embrutar una de les pintures més venerables d’Occident. En aquesta línia, hom tindria la temptació d’escriure l’enèsim text comprensiu (i paternalista) amb el malestar d’una generació que ja no sap com gestionar el precariat permanent i la frustració del no-future i que aboca així la seva ràbia en una icona museística amb l’únic objectiu de publicitar una causa justa. Si el crític en qüestió tingués un pèl més de gràcia, apostaria per equiparar el nou ecologisme a una legitimació de la performance més tradicional, i fins i tot podria fonamentar que dues persones embrutin una obra d’art com a gest de reivindicació estètica. En aquest sentit, fins i tot podria reblar el clau per acabar explicant el gest de la joventut airada com un fenomen generacional de qui que no ha tingut un coixí discursiu com el de la religió i s’ha vist obligar a cremar (o tacar) una icona capitalista per desvetllar la parròquia de la seva estulta idolatria.

Però servidora ja fa temps que ha superat la condició esmentada, i fins i tot diria que un dels millors favors que podem fer a la joventut és deixar d’explicar els seus estirabots en termes culturetes que només ajuden a mantenir despert el nostre narcisisme setciències. De fet, encara diria més; la millor forma d’ajudar els nanos en qüestió (i així mitigar la seva angoixa existencial i climàtica) hauria de consistir en deixar de literaturitzar el seu enuig, esmenar-los quan fotin l’imbècil, i dir-los simplement que embrutar una pintura tan bella és una subnormalitat inexcusable sigui quina sigui la causa que els mou. Si hem de passar a la història, que sigui posant-los uns límits mínimament justificables. Si en alguna cosa els hem de reprimir, que sigui apel·lant a la bellesa i el bon gust. Els quadres no s’embruten. Embrutar-los no serveix per res, ni justifica res ni ajuda en res. No feu com la pesada de la Thunberg i tingueu la bondat d’anar a l’escola. Allí, espero, us ho explicaran.  

Bernat Dedeu
Filòsof i escriptor català. Treballa com a comentarista en diversos mitjans i com a professor a la Universitat Ramon Llull.
Impulsor de l'Orquestra del Montsalvat juntament amb Oriol Pérez Treviño, Francesc Prat, Domènec Orrit i Salvador Boix.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close