La galeria H2O està especialitzada en fotografia, encara que també es fan exposicions d’arquitectura, disseny i art contemporani. En aquesta ocasió presenta el treball recnet de la jove artista Emma Llorente (Barcelona, 1996), que consisteix en una sèrie de ceràmiques amb el títol de Recers. És la seva primera exposició individual a Barcelona. Forma part de la proposta de la 9a edició d’Art Nou, impulsada per un grup de galeries de Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat que presenten les creacions d’artistes joves mitjançant exposicions, tallers, activitats i visites guiades. En total hi participen una vintena de galeries i espais, així com una cinquantena de creadors menors de 35 anys.
Emma Llorente. Recers.
Galeria H2O
Verdi, 152. Barcelona
Fins al 10 de setembre de 2020
Emma Llorente s’ha format com a dissenyadora a BAU Centre Universitari de Disseny, UVic, dins de l’apartat de disseny transdisciplinar. Actualment és professora associada en el Màster en Innovació en Disseny d’Espais a BAU, a més d’impartir talers de ceràmica en diferents galeries i centres d’art de Barcelona. El seu interès per la ceràmica prové de la mà de l’escultor argentí Germán Consetti, artista a qui l’atrau tot allò relacionat amb determinats símbols atàvics vinculats a la religió, la mitologia i les llegendes.
En canvi a Llorente li preocupa més el llenguatge creatiu, ja que li permet transmetre les seves idees a l’hora d’originar un diàleg amb els materials emprats que, en aquest cas, és el fang, base de la ceràmica. Per això, l’actual exposició a H2O, se centra en buscar les connexions entre el cos humà, concretament el de la dona, els seus cicles vitals i la reproducció. En paraules de Marta Camps, recupera ‘’l’ancestral i allò màgic a través d’un diàleg amb la matèria, situant-se en un marc de pràctica contemporània on es desdibuixen els límits binaris entre la natura i la cultura”.

El cos de la dona i la capacitat reproductiva com a tema
Vaig tenir la possibilitat de visitar l’exposició acompanyat de l’artista i les seves explicacions em van ser de molta utilitat, ja que en definitiva es tracta d’una obra que podríem incloure dins d’una poètica conceptual, i per tant és essencial que hi hagi una informació més precisa per entendre millor la seva proposta. La mostra es divideix en tres sèries: Matrioixkes, Sonalls i Matrius, o el que és el mateix, la menstruació, l’embaràs i el funcionament ovàric mitjançant el cos. Tanmateix, les peces van associades a unes fotografies, esbossos, esquemes i reflexions que serveixen també d’ajut per a una millor compressió de l’obra. Cal tenir en compte que el procés de treball de l’artista és llarg, ja que requereix un estudi previ del cos humà –en aquesta ocasió partint d’una ecografia personal-, així com de tot allò que succeeix des del moment de la menstruació fins a la menopausa.
En primer lloc, l’espectador es troba amb la sèrie Matrioixkes, composta de tres ceràmiques de diverses dimensions que representen els períodes pre-menstrual, menstrual i menopàusic, o el que és el mateix a les anomenades tres edats, infantesa, joventut i vellesa.
L’artista representa en aquests atuells oberts per la meitat el pas d’un nadó nena que ja posseeix tots el seus òvuls encara que es tracti d’un fetus de només tres mesos. També apareix la mare i la nena que estan al recer de l’àvia dins del mateix atuell, “fent-nos conscients de l’escala simbiòtica que encarnem i en la qual estem immerses”, com diu ella mateixa. La instal·lació és molt minimalista ja que les peces són austeres, al no estar decorades i aparentment semblen extretes del neolític.

La següent sèrie és 32 sonalls, amb 32 ous d’argila sobre una lleixa. Cadascun d’ells porta a dins 400 petites esferes de fang que representen el nombre d’òvuls que una dona produeix de mitjana durant la seva etapa reproductiva i que corresponen al nombre d’ocasions de vida que es troben en els ovaris. El motiu de que la sèrie es denomini 32 sonalls, obeeix a què si es moguessin els ous ferien soroll. Cada ou té unes petites incisions relacionades amb els cicles lunars de l’astronomia paleolítica. De fet, és el “pas del temps a través del ritual del despreniment menstrual en el qual, lluna rere lluna, es va generant o desprenent la vida”.

L’últim apartat és Matrius, que possiblement sigui la sèrie més espectacular. Sobre una taula apareixen nou recipients tancats de diferents dimensions que representen l’úter, on cada mes va augmentat la seva grandària fins arribar al moment de donar a llum. Les peces tenen l’aparença de figues, fent referència als coneixements ancestrals com són “les signatures, en la qual s’afirmava que les plantes i els òrgans humans tenien similituds en formes i propietats que ens indicava el camí a la sanació”.
L’artista ha desenvolupat un treball molt ben elaborat gràcies a la disciplina de la ceràmica, que li serveix de cadena de transmissió de les seves idees, però crec que podria endinsar-se en el terreny de l’escultura, la fotografia o la pintura, ja que en realitat el què li interessa és mostrar des de qualsevol òptica creativa allò que té en la seva ment i què li pugui atraure, com per exemple l’ecografia que li van fer fa uns anys i que en veure-la hi va trobar un tema per esplaiar-se creativament.