Arts visuals / Exposicions

En el 45è aniversari de la Galeria Joan Prats

El 23 de març de 1976, Manuel i Joan de Muga obrien les portes de la Galeria Joan Prats, a la Rambla Catalunya de Barcelona, en el mateix local que ocupava la barreteria de Joan Prats. En reconeixement al seu paper de promotor de l’art contemporani d’avantguarda, li van retre homenatge conservant el seu nom. Josep Lluis Sert va dissenyar l’espai amb un estil mediterrani, i la primera exposició, ‘Presència de Joan Prats’, mostrava obra del seu íntim amic, Joan Miró. Des de llavors, la galeria ha treballat fermament per l’art contemporani, per la difusió i foment dels artistes que representa i per impulsar una projecció internacional.

La Galeria Joan Prats, una de els més prestigioses de Barcelona i un punt de referència en el panorama artístic nacional, compleix enguany 45 anys amb la intenció de les actuals directores, Patricia i Marta de Muga, de “donar continuïtat al projecte amb qualitat i diversitat i fer una aposta per treballar amb nous joves creadors”. A finals d’aquest any, retran un reconeixement al seu pare, fundador i director, amb una acurada exposició, acompanyada d’una publicació.

Mòbil de Calder a l’aparador de la barreteria Prats. Cortesia Galeria Joan Prats

Director de la mítica Galeria Joan Prats i Edicions Polígrafa, l’amor per l’art de Joan de Muga (1946-2020) li venia de família. El seu avi, linotipista, fundà una impremta que posteriorment el seu pare, Manuel de Muga, va transformar en una editorial especialitzada en art i obra gràfica, per on van passar els artistes nacionals i internacionals més reconeguts del moment. El 1976, pare i fill van fundar la galeria en el mateix indret on el col·leccionista, mecenes i activista cultural Joan Prats (1891-1970) havia regentat un elegant establiment de barrets a la Rambla de Catalunya i on a l’aparador s’hi exhibia un mòbil de Calder que havia realitzat l’artista expressament per a ell. Recordem que, malgrat haver estudiat a l’Escola de Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, Prats, va ser l’encarregat de gestionar el negoci familiar, dedicat a la fabricació i venda de barrets, però el seu amor per l’art el va convertir en “una espècie de consciència per a la col·lectivitat”, segons paraules de Cirici Pellicer.

L’espai va ser remodelat per l’arquitecte Josep Lluís Sert –autor de la Fundació Joan Miró-, que el va adequar conservant la característica façana, l’aparador de l’antiga botiga i alguns detalls de l’interior. La sala es va obrir al costat del carrer de Consell de Cent, nucli artístic del moment on hi havia dues galeries històriques: la Sala Gaspar (1909) i la René Metras (1962) i on a la mateixa època s’hi havien instal·lat l’Adrià (1971), Dau al Set (1973), la Ciento (1974) i l’Eude (1975). La inauguració va ser un esdeveniment d’excepció amb una exposició que, titulada “Presència de Joan Prats”, evocava a aquest defensor de les avantguardes amb la participació del seu amic Joan Miró. Fundador del grup Amics de l’Art Nou (ADLAN) el 1932, i el 1949 del Club 49, part de la paternitat de la Fundació Joan Miró va ser obra seva, entre altres importants accions. El propi Joan de Muga situava el triangle Prats-Miró-Sert com els referents fundacionals de la seva galeria.

Joan Miró, Joan de Muga i Lluís M. Riera. Exposició Tres Joans. 1978. Cortesia Galeria Joan Prats.

Un esplèndid catàleg, editat i presentat per Manuel i Joan de Muga, amb text de Cirici Pellicer, va ser un homenatge a l’impulsor cultural de l’art d’avantguarda més destacat de la postguerra. Manuel de Muga va recollir el testimoni de Joan Prats, amb qui va començar a col·laborar des del 1962. Des de llavors i fins a la seva mort, Prats va dirigir la col·lecció Fotoscop, editada per Polígrafa, un projecte editorial molt agosarat pel seu temps que va liderar amb la col·laboració de Joaquim Gomis (1902-1991) i que va durar diverses dècades. Es tractava de la utilització de la seqüència fotogràfica com un mètode analític de treball, entre el reportatge i la imatge cinematogràfica. Els fotoscops van ser fonamentals en la comprensió de l’obra i de la figura de personalitats rellevants de l’art del segle XX i en la seva confecció hi van participar entre altres Le Corbusier, Michel Tapié, Josep Lluís Sert, Francesc Vicens i Joan Brossa. 

Christo embolicant la Galeria Joan Prats. 1977. Cortesia Galeria Joan Prats

La família Muga, propietària de l’Editorial Polígrafa, tenia relacions amb els artistes, amb els que als anys 60 havia començat a treballar amb l’edició d’obra gràfica i llibres d’art. Però, va ser Joan Prats qui va obrir les portes a Manuel de Muga i el contactà amb el context nacional i internacional. La sala inicià les seva activitat amb gran empenta, presentant una sèrie d’exposicions de primera línia: Miró-Calder-Tàpies, Jorge Castillo i Wifredo Lam (1976); Christo, Max Ernst, Pare Picasso, Nicholas Hondrogen, Equipo Realidad, Hervé Telémaque, Carpeta Manhattan: Llimós, Medina-Campeny, Miralda, Muntades i Zush, i Hans Hartung (1977); Marca-Relli, Jorge Castillo, Joan Ponç, Joan Miró Tres Joans, Subirà-Puig, Benet Rossell, Zao Wou Ki, Ràfols Casamada i Henry Moore (1978); Hernàndez Pijuan, Guinovart, Teixidor, Jim Bird, Alfons Borrell, Brosa/Tàpies U no és ningú (1979). Algunes de les mostres han fet història per la seva originalitat: Christo va intervenir embolicant l’espai (1977) i fou una de les primeres activitats que l’artista búlgar va realitzar de forma privada; Miralda amb Mona a Barcelona va convertir la galeria en una “mona de xocolata” (1980), James Lee Byars (1996) a través de l’escultura i la perfomativitat explorava la idea de perfecció, bellesa i veritat, o les exposicions de Robert Longo o Eulàlia Valldosera que van transformar l’espai. Per celebrar la efemèrides del 25è aniversari (2001), Perejaume va presentar una instal·lació durant tres dies titulada Fonació d’un espai consistent en la col·locació de nou ventiladors per tot l’espai per “fer net de tot l’anterior i deixar l’espai sense cap mena d’influència per poder recomençar de nou”.

Més enllà de la idea de sala d’exposicions, la seva vocació era la d’una autèntica plataforma de promoció, impulsant l’obra d’alguns dels principals noms de la nostra història de l’art recent: Miró, Gomis, Llorens Artigas, Tàpies, Brossa, Chillida, Ràfols Casamada, Ponç, Guinovart, Hernàndez Pijuan. Però també recolzà artistes més joves però consolidats com García Sevilla, Muntadas, Gordillo, Zush, Amat, Perejaume, Chema Madoz o Jordi Alcaraz i més recentment Alicia Kopf, Javier Peñafiel, Julião Sarmento, Caio Reisewitz o Juan Uslé. A nivell internacional va portar a Barcelona creadors de la talla de Calder, Henry Moore, Hans Hartung, Robert Motherwell, Robert Longo, Christo Viera da Silva, Kenneth Noland, George Segal, Robert Motherwell o Anthony Caro amb una clara estratègia d’internacionalització. Amb aquesta disposició, Joan de Muga oferia exposicions individuals, amb l’edició d’obra gràfica i monografies d’art, moltes dels quals encara ara són llibres de referència.

Mario Merz. 1990. Espai Poblenou. Cortesia Galeria Joan Prats.

Finalment, però, el seu emblemàtic establiment de la Rambla de Catalunya va haver de tancar portes el 2014 per l’increment dels lloguers en aquesta zona i va concentrar la seva energia al local del carrer de Balmes, Artgràfic, situada als baixos de les oficines de l’editorial Polígrafa i on és la seu actual de la galeria. Inaugurada el 1985 i dedicada inicialment a l’obra gràfica, més tard van alternar exposicions d’obra original dels artistes habituals de la galeria i també es van organitzar les primeres exposicions de Jordi Alcaraz, Jorge Pombo, David Ymbernon, Chema Madoz, Fiona Morrison i Joan Furriols, entre d’altres. Per rememorar aquests anys de trajectòria i després de 38 anys, es van acomiadar del carismàtic espai de Rambla Catalunya amb una exposició -que es va fer extensiva també a l’Espai Poblenou i a Artgràfic- que portava el mateix títol de la mostra inaugural, Presència de Galeria Joan Prats, un tribut a la trajectòria de tots els artistes que hi van exposar i que van fer possible escriure aquesta història. 

Jannis Kounellis. 1990. Espai Poblenou. Cortesia Galeria Joan Prats.

L’octubre de 1989 i per consolidar la relació internacional, Joan de Muga va impulsar l’obertura de la Fundació Espai Poblenou, un espai dirigit per la historiadora i crítica Gloria Moure, on es van poder veure, fins al setembre de 1995, instal·lacions creades expressament per artistes de renom com ara Jannis Kounellis, Jan Dibbets, Mario Merz, John Cage, Bruce Nauman, Rebecca Horn, Richard Long, Ruiz/Maldonado, Ulrich Rückreim, Sigmar Polke, Christian Boltanski, Rodney Graham i Lawrence Wiener. Va ser aquest el punt àlgid de la seva carrera, consolidant un projecte que exportava artistes catalans i importava famosos creadors. Durant sis anys, a l’Espai Poblenou es van presentar instal·lacions específiques d’alguns dels creadors contemporanis més rellevants. 

James Lee Byars. 1996. Cortesia Galeria Joan Prats.

Home emprenedor i visionari, l’aposta per la internacionalització el va portar també a fer una expansió americana i obrir una sucursal a Nova York (1982-1999), una altra a Los Angeles que va durar només un any (1986), així com una oficina a Tòquio; a més de la constant presència a les principals fires d’art internacionals. El 2015 Joan de Muga va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu “compromís amb la creació contemporània”.

Conxita Oliver

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close