Arts visuals

Esborradís i blanc – Adeu a Aina Roca

A la sala d’exposicions de l’Escola d’Art de Vic podem veure l’exposició “Esborradís i blanc” una exposició dedicada a Aina Roca, amb la qual es ret homenatge a l’artista osonenca, desapareguda el passat agost. La mostra, a cura d’Ana M. Palomo, ha estat organitzada conjuntament per ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies de Vic, la Universitat de Vic, l’Escola d’Art de Vic i ESDAP Catalunya.

Esborradís i blanc – Aina Roca Anfruns
Sala d’exposicions de l’Escola d’Art de Vic
Fins al 23 de juny de 2021

A cura d’Ana M. Palomo

Aina Roca Anfruns ens va deixar l’agost passat. La seva va ser una mort d’aquelles que no encaixarien en un relat lineal de cap vida. Una mort dolorosa que esquinça la tranquil·litat de les vacances d’estiu. Però la vida, cruel o no, s’entossudeix a tornar a ser primavera i a iniciar una nova volta en l’òrbita del sol.

El passat divendres 7 de maig, se li va retre homenatge a Vic. L’estima per part de la comunitat artística de Vic cap a ella ha propiciat que, de forma natural, se l’hagi volguda recordar a través d’una exposició i d’un catàleg que  publicarà Camí de Marges i es presentarà el proper 11 de juny.

Una de les peces d’Esborradís i blanc, d’Aina Roca. Fotografia de Blai Marginedas Sayós.

Esborradís i blanc és una estrofa d’una poesia de Lluís Calvo, que va inspirar l’artista en el seu treball. El títol ja ens remet a la predominança del blanc en el treball d’Aina Roca. Aquest color ens acompanya cap a una sensació de calma, silenci i serenor, tres adjectius que ens ajuden a descriure el seu caràcter vital. Roca va desenvolupar la seva carrera a partir d’un treball constant, rigorós i gens sorollós. Tot i així, en altres de les seves obres apareixen la taca negra o tota una tonalitat de colors terrosos, com el beix o el marró.

Aina Roca situava el seu treball “entre la pintura i un altre lloc” però molts l’associem a la seva relació amb el paper. Amb un rumb semblant a l’obra de Fontana, on un estrip sobre el llenç obre un nou espai i confereix volum al pla bidimensional, Roca afirmava que per a ella el paper havia deixat de ser un suport pictòric per esdevenir matèria. L’obra de Roca es desenvolupa en un minimalisme radical i es concentra en les possibilitats que presenta el propi material. Per a l’artista no es tractava d’afegir, sinó “d’obrir, despullar, modelar, incidir o modificar”. D’aquí es desenvolupa tot un treball molt subtil, en què unes fines ombres són les encarregades de dibuixar i descobrir-nos la forma damunt del paper.

Peces d’Esborradís i blanc, d’Aina Roca. Fotografia de Blai Marginedas Sayós.

El fet de dibuixar a través de l’ombra provocada pel volum, confereix a la seva obra la possibilitat de mutar segons la inclinació en què hi incideix la llum. Això ens permet descobrir noves formes en funció de la col·locació de la peça i de com li arriba la llum i, d’alguna manera, dotar-la de capacitat de canvi.

L’exposició no només vol ser un recull de l’obra de l’artista, sinó que vol apropar-nos al seu pensament, a través de material personal. La voluntat de la mostra és permetre’ns compartir un bocí de l’univers sensible de l’artista.

Potser foren els seus estudis en enginyeria química el què li portava aquest interès cap a descobrir les possibilitats dels materials i recercar-ne les capacitats poètiques. Roca molt sovint dibuixa buscant els límits que li ofereixen els materials. Les seves obres tenen la qualitat, pràcticament geològica, de descobrir els accidents a través del gest. 

Diverses obres d’Esborradís i blanc, d’Aina Roca. Fotografia de Blai Marginedas Sayós.

Entre els “altres llocs” que podem trobar a l’exposició, hi ha diverses llibretes d’apunts, així com algunes peces de ceràmica. En aquests objectes veiem com el llenguatge de l’artista es desenvolupa de forma cohesionada a través dels materials que utilitzava en les peces que creava.

Un llenguatge capaç de construir una poesia a través dels materials. Roca busca sempre el gest més simple i net possible i ens sorprèn amb l’obvietat que demostren les seves obres gràcies a la capacitat de transitar entre disciplines, materials i tècniques

Calendari d’una octamana, del projecte Dineptes, d’Aina Roca. Fotografia cedida per Jordi Lafon

Malgrat que molts dels treballs més conceptuals d’Aina Roca han quedat fora de l’exposició, sí que formaran part de la publicació que es presentarà el juny. Un exemple és Dineptes, projecte en què, a partir de restar tres hores a cada un dels dies de la setmana, Aina Roca creava el dineptes, penúltim dia d’una octamana de vuit dies de vint-i-una hores cada un. Aquest vuitè dia, situat entre el dissabte i el diumenge, estava pensat per dedicar-lo al temps lliure no productiu.

Durant l’estiu del 2008, Aina Roca i Sarah Fasano van posar a prova l’octamana. A mesura que passaven les hores, els àpats i els hàbits diaris es desplaçaven segons la nova redistribució horària. A partir d’aquesta acció es posaven en qüestió els mecanismes de control i distribució del temps actual.

En el vídeo que acompanya la mostra podem veure com l’artista s’interessa per la idea de caminar, i sobretot des que l’any 2019 va entrar a formar part del col·lectiu Deriva Mussol. Aquest col·lectiu, que realitza accions des del 2012, utilitza l’acte de caminar des d’una perspectiva d’exploració artística i amb la voluntat de generar espais permeables i oberts a col·laboracions.

L’exposició té una capacitat d’acompanyar en el dol totes aquelles persones que l’hem coneguda i que en alguna ocasió hem pogut treballar amb ella. El darrer cop que vàrem coincidir va ser a principis d’estiu de 2020, en la performance Venen de Lluny, de l’artista Anna Dot, a l’espai ARBAR de la Vall de la Santa Creu. L’Anna ens havia encomanat ser ocells i baixar des de Sant Pere de Rodes fins al veïnat de la Vall de la Santa Creu, que queda just a sota. A l’Aina li va tocar ser una enganyapastors; després va marxar volant.

Peces d’Esborradís i blanc, d’Aina Roca. Fotografia de Blai Marginedas Sayós.
Blai Marginedas
Graduat en Art i Disseny he desenvolupat la meva carrera professional entre la gestió cultural contemporània i popular, el disseny gràfic i el comissariat i la reflexió cultural.
També he format part de col·lectius artístics com Morir de Frío i Supterranis.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close