S’ha inaugurat a Reus un nou espai d’art contemporani amb el nom d’Espai Mil Nou. Es tracta d’un lloc amb vocació no solament de fer-hi exposicions sinó també de restar obert a d’altres manifestacions culturals com ara concerts de música, espectacles de dansa, recitals de poesia, assajos teatrals, presentacions de llibres, etc.
L’edifici és propietat de la família Padrell, els Padrell de l’avellana, i la seva història es remunta a l’època del Reus industrial de 1906; d’aquí el nom de l’espai. A la planta baixa hi havia l’antic magatzem, amb tota la maquinària necessària pel comerç de l’avellana i l’ametlla, que ara s’ha condicionat parcialment per esdevenir un espai que aculli i promogui manifestacions artístiques i culturals. Està situat en un lloc molt cèntric, al carrer Sant Llorenç, prop de la Plaça de Prim.
L’espai està gestionat per l’Associació d’Iniciatives Culturals Carles Amill, la mateixa que utilitza com a seu social la galeria/boutique ArtAmill, situada a Vinyols i els Arcs, on aquests darrers anys s’han dut a terme tota mena d’exposicions i activitats. L’alma mater de tot plegat és Elena Padrell, que dirigeix la galeria i promociona les activitats amb entusiasme i dedicació.
Ignasi Aballí, Carles Amill, Salvador Juanpere
Carrer Sant Llorenç, 32
Reus
Fins al 20 de gener de 2024
En aquest espai tan carregat d’històries de l’emmagatzematge, el comerç i la cultura dels fruits secs, hi exposen ara tres artistes: Ignasi Aballí (Barcelona, 1958), Carles Amill (Barcelona, 1953 – Reus, 2004) i Salvador Juanpere (Reus, 1953), que han estat presentats per Carles Guerra.
D’Ignasi Aballí hi podem veure l’obra Paper moneda (2007), vuit peces de 50 x 50cm cadascuna que estan constituïdes per bitllets de paper moneda triturats i convertits en superfícies aparentment pictòriques. L’aspecte d’aquestes peces recorda les pintures monocromes dels artistes del constructivisme i del minimalisme del segle passat però, en aquests cas, els colors no són bàsics o primaris sinó que tenen tonalitats agrisades (blavoses, marronoses, verdoses, grogoses) degut al material amb que han estat fetes les obres: els bitllets triturats de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 euros.
Aballí sovint ha utilitzat materials reciclats, pobres, fora d’ús o menystinguts (com la pols) per realitzar els seus treballs, com si d’aquesta manera volgués reivindicar una certa pobresa de mitjans, la senzillesa de les coses quotidianes, alhora que feia una crítica, més o menys subtil, més o menys radical, de l’opulència, del consum, del malbaratament. En aquest cas, ironitza sobre el mercat i sobre els diners tot reciclant aquests papers (moneda) que han estat destruïts i eliminats com a valor d’intercanvi.
De Carles Amill hi ha alguns treballs dels que es van poder veure per primer cop a l’exposició “Focs de tros”, que va tenir lloc al Museu d’Art Modern de Tarragona el 2001. Són obres que el pintor va dur a terme a la seva tornada de Nova York admirat per les fogueres que feien els pagesos per cremar la fullaraca i els matolls dels camps d’avellaners i així mantenir-los nets i en bon estat.
Hi podem veure, per exemple, l’Apunt de foc (2000), de 128 x 163 cm, realitzat amb tinta xinesa sobre paper. Es tracta d’una imatge austera, en blanc i negre, senzilla i emotiva a la vegada, on les restes de branquillons, la cendra i el fum són els únics protagonistes. Una imatge essencial, primordial, mínima però potent, tan sols representada per línies negres, gargots i espais difuminats.
Els tres apunts que l’acompanyen, d’uns formats al voltant dels 20 cm, encara són molt més subtils i suggeridors. En aquests cas, les imatges tendeixen a la mínima expressió de cendres i restes de fogueres que són representades de manera molt delicada.
De Salvador Juanpere és pot veure la sèrie de dibuixos aquarel·lats Arrels d’avellaner i escultors, del 2012. Són 17 peces, de 35 x 25 cm cadascuna, col·locades tot formant un conjunt orgànic que s’escampa per la paret com si es tractés del brancatge d’un arbre o d’un creixement vegetal.
A través del paper Japó, que fa de suport als dibuixos i les aquarel·les, es poden descobrir el nom de diversos escultors de totes les èpoques que Juanpere admira i valora; artistes com ara Michelangelo, Bernini, Brancusi, Penone, Bourgeoise, Nauman, Merz, Tatlin, Gargallo, Beuys, Rebull, Manolo, Rückriem, Gormley, Oteiza, Serra, etc.
Al costat d’aquesta sèrie, sobre un petit prestatge, Juanpere ha col·locat una obra recent, inèdita fins ara. A Nou ametlles i nou avellanes pels pares… presenta, a manera d’ofrena i recordatori, uns duplicats en MarbleCast d’aquests dos fruits secs tan característics del Baix Camp sobre una mena de plats de marbre, un homenatge als fruits i als treballadors de la terra, als pares i a la biografia personal. Tot plegat, s’inscriu en els diàlegs permanents de l’escultor amb l’escultura i la natura, amb altres artistes i escultors, amb els productes del camp, amb els discursos i llenguatges artístics.
Les obres d’aquests tres artistes ens parlen de les relacions humanes i comercials, del valor relatiu dels diners, del vincle amb la vida al camp i amb la natura, del conreu dels productes agraris, de la cultura rural, de la cultura universal, de l’art contemporani. D’aquesta manera l’Espai Mil Nou, que ara s’inaugura, ha passat de la cultura de la indústria dels fruits secs a la cultura de l’art contemporani i els seus fruits.
Aquest espai s’insereix de ple en les complexes relacions de l’art contemporani amb la ciutat de Reus; una activitat que costa d’arrelar malgrat els múltiples intents i esforços de galeries, artistes, col·lectius i sales d’exposicions diverses. Seguirem molt de prop l’activitat d’aquest nou espai.
Llarga vida a l’Espai Mil Nou de Reus.
