Arts visuals / Exposicions

Eugenio Merino i Avelino Sala, dues veus discrepants

ADN Galeria presenta el treball de dos artistes combatius que tenen en comú l’acusació de les males praxis que exercita el poder. Mentre Eugenio Merino, reconegut artista de l’art polític, se centra en la denúncia satírica de la corrupció; una de las pràctiques més freqüents de la tradició política espanyola, Avelino Sala, referent de l’art com a vehicle de resistència política, ens apropa a un món en col·lapse i traça un recorregut per la manipulació dels interessos polítics i de grans empreses que operen amb impunitat.

Eugenio Merino. Monument a la Corrupció. Primera part del projecte Monument
Comissari: Fernando Gómez de la Cuesta
Avelino Sala. Beyond Words
ADN Galeria
Fins al 28 d’agost de 2021

L’art polític, com a testimoni del seu temps,  posa en evidència les contradiccions del sistema i actua contra la propaganda del poder, qüestiona la seva narrativa i proposa una relectura de la història des del punt dels perdedors i dels oprimits. L’art és incòmode quan fa ús de la seva llibertat perquè provoca debat i formula preguntes i dubtes. Molts són els artistes que s’han proposat i segueixen proposant-se l’art com un mitjà d’expressió i de comunicació i l’utilitzen d’una manera simbòlica o metafòrica; un mètode per criticar la intrusió i els abusos dels dominants i per delatar les seves subtils estratègies de control.

Eugenio Merino. Monumento a la Corrupción, 2021. Muntatge de la proposta de porta giratòria en el Congrés de Diputats de Madrid. Cortesia ADN Galeria.

En entrar a la galeria ens rep Monument a la Corrupció, la primera etapa d’investigació d’Eugenio Merino (Madrid, 1975) que se centra en la incriminació mordaç d’un dels exercicis més opacs i freqüents de l’organització política espanyola. Comisariada per Fernando Gómez de la Cuesta, aquesta proposta de “monument” es presenta com si d’un projecte d’escultura pública pendent de realitzar es tractés. Una gran intervenció que se situaria davant el Congrés dels Diputats de Madrid i que representaria una enorme porta giratòria en or, assenyalaria a l’espai públic l’espoli que representa la corrupció, la delinqüència i el robatori. Merino, provocador i crític, entén la corrupció com la forma de govern habitual a l’Estat espanyol en els últims segles i com a signe d’identitat col·lectiva de la nostra democràcia que tothora ha comptat amb la tolerància dels mandataris per sobre dels seus comportaments ètics. A l’exposició presenta la maqueta de la porta, una placa de bronze amb la geolocalizació del punt proposat per al seu emplaçament i uns plànols a escala. El magistrat Joaquim Bosch en un dels textos escriu: “La corrupció deteriora especial i greument la credibilitat de les institucions. Transmet la idea general que els càrrecs polítics no pretenen el bé comú, sinó únicament satisfer les seves aspiracions particulars. D’altra banda, amb el mecanisme de les portes giratòries, els poders econòmics compten amb instruments per capturar a l’Estat i afavorir que tot sigui regulat en funció dels seus interessos. Tot això ens condueix a una percepció demolidora per a una visió de la democràcia com deliberació col·lectiva sobre els assumptes comuns en benefici de la societat.”

Eugenio Merino. Monumento a la corrupción (porta giratòria), 2021. Llautó polit. Edició de 3 exemplars. Cortesia ADN Galeria.

Sarcàstic i irònic que polemitza tot el que toca, l’humor és una eina important en l’obra d’Eugenio Merino ja que per a l’artista és una estratègia de comunicació que facilita la transmissió d’idees. Es va donar a conèixer a la fira Arco del 2010 amb Escalera al cielo, una peça que va generar molta polèmica sobre la contradicció de les religions monoteistes en retratar un musulmà, un catòlic i un jueu pujats un sobre de l’altre. A l’edició del 2012, es va tornar a situar a l’ull de mira per Always Franco, una escultura que mostrava el dictador congelat dins d’una màquina de refrescos; metàfora de la presència de Franco a la nostra societat i institucions. Després, el 12 d’octubre de 2020, juntament amb el també artista activista Santiago Sierra, va cremar a Berga el ninot del rei Felipe VI de 4,5 metres d’alçada que protagonitzà l’edició de la fira de Madrid del 2019. En aquest temps, els artistes no van trobar cap col·leccionista que pagués 200.000 euros i que complís amb la condició contractual de cremar-la abans de passar un any. Recordem que el 2018, Santiago Sierra va patir el primer episodio de censura a Arco, quan la direcció va donar l’ordre de retirar la sèrie fotogràfica Presos polítics a l’Espanya contemporània a l’estand de la Galeria Helga de Alvear, formada por retrats pixelats de líders independentistes catalans.

ugenio Merino i Avelino Sala. Felpudos, 2021. Instal·lació de 14 catifes. Edició de 3 exemplars. Cortesia ADN Galeria.

La instal·lació Felpudos, realitzada conjuntament per Eugenio Merino i Avelino Sala, connecta els dos espais d’exhibició. Un seguit de catifes amb cites misògines de pensadors i filòsofs cèlebres de la història com ara Aristòtil, Nietzsche o Kant ens interpel·len pels aberrants missatges que contenen. Considerats savis i admirats per la majoria, aquests homes han ajudat a gestar les bases del patriarcat i han donat cobertura intel·lectual a l’exclusió i subordinació de les dones. Per exemple, Arthur Schopenhauer diu: “Les dones són bèsties de cabells llargs i d’idees curtes”.

Artista, comissari, escriptor i editor, Avelino Sala (Gijón, 1972) concep l’obra d’art com un dispositiu d’acció poètica i política. Per a l’artista, l’art és una eina contundent que pot canviar coses, gràcies al qüestionament que formula. Tot i la diversitat de mecanismes i llenguatges expressius emprats que inclouen entre d’altres el vídeo, l’escultura, la fotografia, el dibuix o els objectes, manté una línia continua que unifica la major part dels seus treballs. Tracta temes sensibles i rellevants com les migracions, la crisi ambiental o les paradoxes del capitalisme, als que intenta involucrar l’espectador. A través de la poètica de les seves obres fa una crítica incisiva sobre els imperis estatals i el domini que aquests exerceixen. Segons l’artista ja no fa falta buscar paral·lelismes amb la ciència ficció, ja que el malson s’ha convertit en realitat.

Avelino Sala. Naturalezas muertas 2 i 3, 2020. Jardí vertical. Edició de 3 exemplars. Cortesia ADN Galeria.
Avelino Sala. Samotracia’s victory vs Europa, 2021. Llibres de resina metall i lacats. Edició 3 exemplars. Cortesia ADN Galeria.

Beyond Words és la segona exposició individual d’Avelino Sala a l’ADN i manifesta una gran potencia conceptual a la hora de reflexionar sobre la percepció política i econòmica que ens envolta. A partir d’aquesta premissa, l’artista traça un itinerari que va de l’ecològic al polític, apuntant el maltractament sobre la terra i la salut i posant el focus sobre els agents i els interessos polítics que sustenten aquestes pràctiques. Naturalezas muertas adverteix que cal debatre el model de creixement de consum material com a base de la societat del benestar. Una sèrie de jardins verticals fets de molsa preservada contenen els logos de les principals empreses de cultius transgènics a nivell mundial com són Bayer, Dupon i Monsanto. Aquestes natures mortes -que alhora són paisatges naturals- llancen una condemna a les grans corporacions. D’altra banda, i mantenint l’exercici de portar la protesta a l’art, Sala presenta Anarquía, una escultura de neó que ens parla dels desastres d’occident, comparant-lo amb “accident” i posa en dubte la seva realitat i la seva eficàcia o Samotracia’s victory vs Europa que qüestiona la unió dels seus estats membres. Igualment, Llibres per a una Història no escrita, és un conjunt d’escultures de llibres que porten escrits en les seves portades els eslògans del moviment ecologista Fridaysfor Future, entre d’altres frases d’objecció. També a S.O.S. planteja la paradoxa d’una taula de surf negre de fosa que s’enfonsaria com a senyal de dol pels naufragis d’immigrants que travessen el mar amb pasteres. Per altra banda, Beyond Flags és una instal·lació amb tot un seguit de banderes recargolades per posar en tela de judici la idea de nació, de la pròpia autoritat i de la identitat nacional.

Eugenio Merino i Avelino Sala, dos agitadors de consciències que lluiten per la llibertat d’expressió i per incentivar la reflexió.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close