Arts visuals / Exposicions

Experiències emocionals: de la tristesa a l’alegria; del dolor a la glòria

El Museu Frederic Marès presenta el diàleg entre una selecció d’escultures religioses del segle XII al XVI amb obres contemporànies. Es tracta d’un projecte que vol activar les col·leccions històriques, tot fomentant la vinculació entre la creativitat artística contemporània i els fons museístics en especial. És un exercici de recuperació de la memòria però també de reconsideració del nostre patrimoni a través de la mirada d’artistes compromesos amb la contemporaneïtat com Lucio Fontana, Antoni Tàpies o Bill Viola. Comissariada per Victòria Cirlot, l’exposició “Emocions. Imatges i gestos del passat i del present” posa l’èmfasi en les emocions comunes en temps històrics allunyats, amb un discurs que articula la tradició i la contemporaneïtat. La tesi de l’exposició assumeix que l’art permet expressar qüestions complexes i subtils que interpel·len al receptor directament a través de l’experiència vital i afectiva, tot incidint en el poder subjacent que ha tingut el llenguatge artístic al llarg dels segles i la seva dimensió sensible.

Emocions. Imatges i gestos del passat i del present
Comissaria: Victòria Cirlot
Museu Frederic Marès
Fins al 26 de maig de 2024

Les passions són el genuí impuls que mou l’ésser humà. Gràcies a l’emoció (emotio, emovere) aconseguim moure’ns, sortir de la nostra zona de confort. Des dels seus orígens, l’art té la capacitat de generar emocions. És evident que l’emoció és decisiva en la creació, però també en la contemplació de l’art. Així, al llarg dels segles, l’art ha convidat la humanitat a experimentar sentiments. Tot allò que és capaç de provocar la més forta emoció pot ser titllat de sublim. Per això, allò sublim és sempre inquietant, produeix un desafiament en obligar l’home a afrontar —des de la seva pròpia limitació— a allò il·limitat, indeterminat i immesurable. En certa manera, tot l’art contemporani no és sinó una conseqüència directa d’aquesta irrupció del sublim, d’aquesta voluntat de transgredir i d’explorar el desconegut.

Emocions. Imatges i gestos del passat i del present recorre algunes formes de l’exemplificació de les emocions en les arts visuals a partir de peces de diferents èpoques, posant l’accent en la relació que s’estableix entre escultures religioses del segle XII al segle XVI de la col·lecció del Museu Frederic Marès en connexió amb obres d’artistes dels segles XX i XXI. L’art religiós, en subratllar la intensitat i el dramatisme dels personatges representats, es caracteritza per la funció transmissora d’aquests afectes a l’espectador, ja que el seu objectiu era commoure el fidel, atorgant a l’obra una percepció empàtica. Igualment, l’art contemporani té la capacitat de commoure i d’impactar a través de símbols i de codis que sovint es manifesten en forces capaces de rebel·lar-se contra les formes d’opressió. Atès que l’obra d’art té més d’una única interpretació —tal com va analitzar Umberto Eco a “Obra Oberta”— es creen vincles entre diversos contextos i llenguatges apuntant en la importància de l’emoció de forma àmplia i diversa, així com en les seves formes iconogràfiques.

Vista general de l’exposició Emocions. Imatges i gestos del passat i del present. Museu Frederic Marès.

De la tristesa a l’alegria: aquestes són les dues emocions que mostra l’exposició; la relació i el trànsit de l’una a l’altra. Comissariada per Victoria Cirlot, s’estructura en tres àmbits: el dolor, la ferida i la glòria, al voltant de la figura de Maria. Cada secció té una pantalla amb altres obres artístiques, com ara manuscrits i pintures medievals, que contextualitzen les imatges i gestos de les peces exposades. El discurs s’acompanya amb cites i poemes de místiques medievals com Juliana de Norwich o Àngela de Foligno, que van viure experiències visionàries i ens ajuden a comprendre la recepció de determinades imatges i gestos de l’edat mitjana. Així mateix, cites contemporànies contextualitzen la tesi expositiva.

El primer àmbit ens acosta al dolor de Maria i a la seva profunda tristesa. A partir del segle XIII el seu hieratisme d’èpoques anteriors dona pas a una humanització cada cop més intensa. Entre les peces exhibides hi ha tres Mares de Déu que pertanyen a dos Calvaris i a un Sant Enterrament de la col·lecció del museu. El motiu iconogràfic de la Pietat evoca el dolor i la pena, però encarnats en la figura de la mare. Aquestes escultures dialoguen amb el vídeo Observance (2002) de Bill Viola —un dels més destacats pioners del videoart des dels anys setanta— que mostra un flux de persones que expressen el seu trasbals davant d’un esdeveniment que resta invisible als ulls de l’espectador. Viola, que va treballar les emocions a partir de la tradició artística medieval i renaixentista, escorcolla la lluita interior i el dolor humà envers la descripció dels estats introspectius, donant vida als protagonistes, habitant-los i encarnant la seva magnitud i transcendència espiritual, encara que amb persones reals del nostre temps. L’artista tradueix amb imatges en moviment la complexitat i els diferents nivells de les inquietuds humanes com ara la tristesa, la ira, el dolor, l’angoixa, el patiment, la incertesa o la sorpresa. Viola uneix dos dels més poderosos descobriments del vídeo: el primer pla i la càmera lenta. El silenci de les escenes incita l’espectador a centrar-se en els gestos i la cara dels actors. Un conjunt que aprofundeix en l’emotivitat del subjecte a partir de la representació dels personatges protagonistes, a través d’obres contemporànies i peces d’art religiós que revelen dolor o tristesa.

El recorregut avança en el segon àmbit dedicat a la crucifixió i a la ferida de Crist, amb la qual en gran manera té un deute la iconografia a Occident en assenyalar la pervivència de les formes d’afirmació del pathos (dolor, compassió, tristesa). Les emocions van passar a un primer pla a l’escena europea quan la religió cristiana es va centrar en la passió de Crist. S’hi exposen dues pietats, un crist crucificat i una Mare de Déu que s’acompanyen d’una obra del període informalista d’Antoni Tàpies (Composició, 1955) que ens remet a les ferides i també d’un extraordinari exemple de l’art espacial de Lucio Fontana (Concetto Spaziale C 59 T 21, 1959) que, amb l’acció dels talls, ens parla d’agressió i de mort. Tots dos artistes referents de l’informalisme i l’espacialisme posteriors a la Segona Guerra Mundial. Es complementa amb el vídeo de Bill Viola Study for Emergence (2002), en el qual dues dones recullen el cos d’un home després d’una inundació; una escena que a més de connotar el dolor pel mort, és també un símbol del naixement i la resurrecció. El que Viola explora és el poder i la intensitat de les sensacions humanes, si bé el seu èxit és haver aconseguit activar la seva capacitat per atendre els matisos dels afectes. L’artista traspassa la barrera racional dels espectadors, pertorbant-los i aconseguint així que deixin de ser mers espectadors i s’hi impliquin d’una manera activa.

Javier Riera. Instal·lació lumínica, 2021. Enfront, Lucio Fontana, Concetto Spaziale C 59 T 21, 1959.

El darrer àmbit aborda la coronació de Maria com a símbol de la seva glòria. Dues Mares de Déu amb el nen coronades i una glorificació de Maria s’exhibeixen, juntament amb la instal·lació lumínica de Javier Riera que, amb la projecció de formes geomètriques, articula una relació equilibrada entre emoció i raó i alhora estableix un tipus de ressonància subtil i reveladora, d’apogeu i glòria. La superposició d’imatges encadenades suggereix el reflex d’una corona o aurèola en construcció permanent.

Javier Riera. Instal·lació lumínica. El lloc discontinu, 2021.

Emocions. Imatges i gestos del passat i del present estableix un procés dialèctic entre la càrrega emotiva i la fórmula iconogràfica que permet crear associacions entre diversos contextos i estils, desvelant la importància de l’emoció i de les seves formes en la història de l’art. Una oportunitat de descobrir visions inèdites i originals, memòria i testimoni de la reconstrucció de la nostra pròpia identitat. Aquestes propostes artístiques es proposen com un nou impuls a les relacions d’intercanvi entre el territori del coneixement, l’objecte artístic i la mirada de l’espectador.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’art per la UB. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual formà part de la Junta Directiva entre els anys 1987 i 1995. Premi GAC 2022 a la Crítica d’Art (Galeries d’Art de Catalunya). Ha desenvolupat la crítica d’art a: revista Batik (1980-1982) -on fou cap de redacció-; revista Arte Omega (1992-1996); diari Avui, suplement Cultura (1982-1997) i a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999–2002) i Ona Catalana (2000–2004). Col·labora actualment en mitjans especialitzats (Bonart i El Temps de les Arts). Ha publicat el llibre “Discurs crític. 25 anys d’escrits” (novembre 2009), Ed. Mediterrània. Ha estat conservadora del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya (1987-2002); membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Bens del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya (1993-1996); responsable de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura (2012- 2016); Directora de l’Arts Santa Mònica (2012-2014) i Coordinadora del Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (2014-2021). Ha comissariat una cinquantena d’exposicions i ha coordinat més d’un centenar de mostres. És autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani. Forma part de jurats de premis d’art, assessora programacions i col·leccions i ha catalogat diferents col·leccions públiques i privades.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close