Arts visuals / Exposicions

Exterior | Interior. La memòria del barri com a experiència universal

Una curadora i artista maltesa, amb cognom toscà, que recupera la memòria històrica de Sants i Les Corts. La visita a la mostra Exterior | Interior, que va inaugurar-se la setmana passada a la Fundació Suñol, promet. I ho diu una santsenca de soca-rel que defensa la identitat i les particularitats d’aquest barri barceloní, popular i afable.

Alexia Medici (Malta, 1980) viu des de fa setze anys a Barcelona, concretament a l’avinguda de Madrid, un carrer que fa de frontissa entre Sants i Les Corts. Els seus projectes transiten entre la memòria històrica i la cartografia urbana amb la voluntat de connectar-nos amb els relats del passat que s’amaguen rere espais quotidians que formen part del nostre recorregut habitual. Per mitjà de l’art Medici comunica històries, fa parlar espais públics i reflexiona a l’entorn de problemàtiques actuals.

La llavor de tot plegat té lloc en el marc de la pandèmia. Medici, tancada en un pis a Barcelona amb dos nens, decideix començar a investigar sobre alguns dels espais més significatius de l’entorn immediat. Els jardins de Can Mantega n’esdevenen l’epicentre de la recerca. Un any després del tancament, al març del 2021, davant de la impossibilitat de comunicar-se amb els veïns, després de viure tant isolament, col·loca uns adhesius als diferents espais escollits. Preguntes com “Qui era Denis Papin?”, “Coneixes la història de Can Mantega?” o “Sabies que hi ha un refugi subterrani sota teu?” figuraven en els adhesius com a forma d’interpel·lar i comunicar-se amb la comunitat. Així doncs, incitava la curiositat dels més propers, els quals podien descobrir les històries que amagaven els indrets assenyalats tot anant al codi QR en qüestió.

A partir d’aquí neix el projecte d’investigació i de creació contemporània site-specific Va començar amb l’aigua. Més enllà de la recerca històrica localitzada, la creadora decideix contactar amb diferents artistes, locals i internacionals, d’edats diverses (l’artista més jove té vint-i-sis anys i la més gran en té vuitanta-cinc) amb la voluntat que rellegeixin la història en clau actual i atemporal des d’una mirada polièdrica. El pòsit històric de Sants i Les Corts passa a tractar temes com la guerra, la mort, el tràfic d’esclaus, el feminisme, etc. Durant vuit mesos els artistes despleguen l’exercici creatiu assignat. Medici els proporciona informació relativa als espais i els dona el màxim de llibertat creativa possible. I així es materialitza aquest periple artístic que neix amb l’aigua: la creació del Canal de la Infanta el 1819 va permetre que l’aigua del riu Llobregat arribés fins a la vil·la independent de Santa Maria de Sants i això contribuí al desenvolupament industrial del municipi i al creixement urbanístic amb motiu de l’arribada d’immigrants que volien guanyar-se la vida a la fàbrica.

‘A Calling Bath’ de Logan B. Fields instal·lada a cal Nicasi. Fotografia d’Ávo

Sergi Aguilar, Ely Daou, Logan B. Fields, Teresa Gancedo, Marc Larré, Rebecca Lyne,     Josep Miracle, Lizette Nin, Sílvia Quer i Rubén Verdú posen veu a històries invisibles i donen una nova textura a l’arquitectura, més polifònica, més transversal, més humana. El trànsit pels diferents espais intervinguts pels artistes pot seguir un ordre cronològic. D’aquesta manera, el primer indret del recorregut és l’emblemàtic taller d’argila Casa Batllori, fundat el 1793 al carrer Cros, intervingut per Marc Larré en col·laboració amb Andreu Batllori amb una peça que reivindica el teixit associatiu i cooperativista de Sants. El segueixen les instal·lacions del Vapor Vell, construïdes el 1848, que són intervingudes d’una manera molt subtil per Rubén Verdú amb una peça que evoca els anys dels pistolerisme i la tensió laboral existent entre els empresaris i els obrers. Més endavant en l’espai i el temps ens rep cal Nicasi, de 1870, Logan B. Fields i l’expansió de les corrents espiritistes. A Can Mantega trobem la veu de Josep Miracle evocant els camps fèrtils que ocupaven l’indret en el canvi de segle i Lizette Nin i la memòria dels personatges que recullen els noms dels carrers circumdants. Una mica més enllà, Flowers by Bornay acull l’homenatge a Justa Goicoechea i la lluita social i feminista per part de Rebecca Lyne en el context de la II República per passar a la veu d’Ely Daou enregistrada des d’un refugi antiaeri. Immersos en la cruesa de la guerra, enfilem cap a Les Corts fins a topar amb el carrer dedicat a Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d’Elna i evocada en aquest projecte per mitjà del film “La llum d’Elna, dirigida per Sílvia Quer, que és la porta d’entrada als jardins de la Maternitat on s’ubica una obra de Sergi Aguilar, per arribar fins al darrer punt, la Fundació Suñol, amb una obra de la col·lecció realitzada per Teresa Gancedo. 

‘Discurso sobre la realidad’ de Teresa Gancedo, dintre de la col·lecció Suñol Soler. Fotografia de Judith Barnés.

Aquest viatge iniciàtic que recupera l’esperit dels llocs es condensa ara a la Fundació Suñol en forma d’exposició. El pas de l’espai exterior, el carrer, a l’interior, la sala d’exposicions, implica una alteració en el discurs cronològic de l’itinerari així com els diàlegs reals que generen les obres amb els espais per als quals foren concebudes però, a la vegada, faciliten una articulació més universal i íntima amb els temes tractats pels artistes: Rubén Verdú i Lizette Nin formen part, encara, de l’espai exterior; Marc Larré des de la pràctica híbrida fa de nexe d’unió entre el fora i el dintre; i Logan B. Fields, Ely Daou, Rebecca Lyne, Sergi Aguilar i Teresa Gancedo conformen l’interior, el món interior. Amb tècniques i materials ben diversos, propiciant espais per a la reflexió i el qüestionament, els creadors ens fan viatjar des de l’univers micro del barri viatgem fins a l’univers macro de la condició humana. Ho fan des del canvi de mitjà constant i per mitjà de pintures, escultures, instal·lacions i enregistraments sonors. Cal destacar que el conjunt de peces present es contextualitza, a més, amb textos en tres idiomes i amb diferents codis QR que propicien un espai íntim de coneixement per al visitant que propicia la introspecció. 

Panoràmica de l’exposició ‘Exterior | Interior’ a la Fundació Súñol. Fotografia de Judith Barnés.

Fins al 27 de juliol i amb un programa d’activitats ric en propostes per a tots els públics, en el qual s’inclou la presència de Josep Miracle i Sílvia Quer, ‘Exterior | Interior’ és d’aquells projectes col·lectius i comunitaris que tenen raó de ser en un barri com Sants en què la suma d’esforços i de perspectives construeixen un relat singular. Un conjunt de veus, d’agents i d’institucions, entre les quals cal destacar especialment la Lleialtat santsenca, sense les quals el teixit social no seria tan ric. Alexia Medici ha sabut captar l’atractiu d’un passat proper que ens situa en present reflexiu i que ens ajuda a qüestionar-nos un futur incert. També ha sabut situar el barri de Sants, i també Les Corts, en un mapamundi i reivindicar la potència transformadora de la creació contemporània. 

Judith Barnés
Humanista i gestora cultural, treballa a la Fundació Joan Brossa des del 2012. Ha col·laborat amb
diferents institucions museístiques tot desenvolupant projectes museogràfics, comissariats, propostes educatives, campanyes creatives a xarxes socials i publicacions. El seu mantra? “Cal apuntar a l'infinit per avançar un metre”, un vers de Brossa.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close