Arts visuals

Feliu Elias. La creativitat d’un personatge polifacètic

Una exposició que serveix per conèixer de prop un personatge polièdric com fou Feliu Elias

L’exposició Feliu Elias. La realitat com a obsessió que es du a terme al MNAC permet descobrir un personatge singular, ja que generalment se’l coneix més per la seva tasca com a caricaturista, amb el nom d’Apa, que no pas com a pintor, crític d’art, historiador de l’art i prosista. Per tant, hem d’agrair a les comissàries Mariàngels Fondevila i Mariona Seguranyes que hagin donat protagonisme no només a l’Apa dibuixant, sinó també al Feliu Elias més polièdric, demostrant en cadascuna d’aquestes facetes una qualitat i vàlua excepcionals a les que cal afegir-hi la presència d’objectes personals provinents de la seva col·lecció que serveixen per situar i contextualitzar l’entorn en el qual es movia.

Feliu Elias. La realitat com a obsessió
Comissaries: Mariàngels Fondevila i Mariona Seguranyes
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
Fins al 10 d’abril de 2023

A més, al Museu d’Art de Sabadell s’ha celebrat una altra exposició que altrament  ajuda a entendre la relació existent entre ell i dos dels seus  germans, en Lluís i en Francesc amb la capital vallesana d’on procedia la  seva família. El primer era comediògraf i dibuixant, conegut com Anem,  que va llegar al museu la seva col·lecció d’art i objectes, i a la Fundació Bosch i Cardellach el seu arxiu. En canvi el segon es va dedicar al món de la ceràmica.

El MNAC reuneix al seu fons un gran nombre d’obres de Feliu Elias que ara ha considerat necessari mostrar en la seva totalitat, aprofitant també la informació inèdita apareguda en diversos arxius que permet aprofundir i alhora descobrir la seva immensa i polièdrica obra. És obvi que la seva tasca  com a dibuixant i humorista àcid ha estat la més valorada per la crítica, tal com es pot comprovar amb els dos llibres publicats per l’editorial Àmbit els anys 2017 i 2018 a cura del prestigiós periodista i crític d’art Josep Maria Cadena, qui fa un extens estudi de la col·laboració de Feliu Elias Apa al setmanari !Cu-Cut¡ durant el període 1902-1908, on explica cadascun dels acudits gràfics publicats. Segons Cadena, “!es seves idees i la defensa que realitzava de les mateixes irritava a moltes persones pertanyents als ambients conservadors en que es movia, entre altres aquells que propugnaven l’actitud d’anar fent sense ficar-se en problemes”. Això demostra el tarannà d’un artista rebel davant la societat de l’època, però en canvi a nivell personal era més aviat discret i callat. No només s’enfrontava amb l’establishment del moment, sinó que també fou molt crític amb les avantguardes des de la seva posició com a pintor realista.

Hi ha comptabilitzades més de tres mil obres seves, entre dibuixos, cartells, pintures, escrits i llibres. Va dirigir revistes, a més d’estudiar i defensar el patrimoni artístic del país. L’exposició coincideix amb l’aparició d’un llibre de memòries de la seva filla Elvira -va morir el 2016 poc abans de complir els 100 anys- publicat per l’Abadia de Montserrat, que va ser una destacada il·lustradora i escriptora de llibres infantils i cançoners.

A l’exposició del MNAC també s’exhibeix un conjunt d’obres procedents de col·leccions particulars i d’institucions públiques, on s’estableix un diàleg entre la pintura de marcat contingut realista, quasi bé màgica, juntament amb alguns dels seus objectes personals com el seu barret, una taula, escultures, vidres i ceràmiques, la majoria  provinents de l’Orient.

Feliu Elias. Tres maneres de representar la realitat

Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 1878-1948) prové d’una família benestant, ja que el seu pare era fabricant tèxtil i residia a Sabadell. Als 11 anys al morir el seu pare se’n va anar a viure a Barcelona. La seva formació artística sorgeix quan freqüenta l’acadèmia Hoyos dirigida pel pintor Claudio Hoyos,  i més tard acut  al Cercle Artístic de Sant Lluc. Va ser en aquest lloc on va mostrar per primera vegada el seu treball en una col·lectiva l’any 1902. Com senyala Cadena, va ser a través d’aquesta exposició que  farà “amistat amb Gaietà Cornet, fundador, director artístic i dibuixant bàsic de l’aleshores acabat de crear setmanari ¿Cu-Cut!”. Es dóna la circumstància que va contraure matrimoni amb Emilia Cornet, germana de Gaietà Cornet.

El pseudònim “Apa” apareix en els acudits gràfics; en canvi utilitza el sobrenom de Joan Sacs quan escriu articles i llibres des de la seva funció com a tractadista i crític d’art. Així mateix signa com a Dimoni verd i J.S. quan escriu temes relacionats amb la tècnica i oficis de la pintura. Per a l’historiador d’art Francesc Fontbona, la figura d’Elias no va ser tan popular com la d’altres pintors de la seva generació, cas d’Isidre Nonell, Joaquim Mir i Hermen  Anglada-Camarasa, sobretot per la seva manera de ser, però en canvi “el seu humor sempre era càustic, més perseguidor de la reflexió crua que del relax amable”.

Feliu Elias, Caram, caram!… Veiem si encara l’agafaré jo…, 1918. Museu Nacional d’Art de Catalunya

Comença a col·laborar a la revista ¡Cu-Cut! el 1902, així com a Garba, El Poble Català i Papitu, publicació de la qual va ser fundador i director el 1908. Fou expulsat de ¡Cu-Cut! per haver publicat a la revista Papitu diversos acudits que feien referència a La Lliga Regionalista, editora de La Veu de Catalunya i del mateix ¡Cu-Cut!.  El 1911 se’n va a París abandonant la direcció de la revista degut a la Llei de Jurisdiccions per la publicació d’una  sèrie d’acudits que la criticaven. Això no l’impedirà dibuixar per a L’Esquella de la Torratxa, La Campana, Picarol i La Rialla. El 1914 torna a Barcelona fundant la Revista Nova i col·laborant en altres revistes, entre elles Virolet, Mirador i La Publicitat, on farà un acudit diari a la primera pàgina.

Va exercir la docència com a professor a l’Escola de Bibliotecàries, a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball. El 1923 va participar en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya. Com a tractadista d’art va escriure diverses monografies d’artistes, com per exemple les de Joan Brull, Xavier Nogués i Simó Gómez, però sobretot cal destacar els dos volums de L’escultura catalana moderna i L’art de la caricatura. Amb motiu de la I Guerra Mundial participà en les revistes Iberia  i España, que anaven a favor de França i dels aliats. Els dibuixos apareixen al llibre Kameraden, on alguns dels originals s’exposen a Paris, el que li valdrà la concessió de la Gran Creu de la Legió d’Honor.

Feliu Elias. La realitat com a obsessió

Els comissaris han dividit l’exposició en diferents àmbits: Apa, una mirada incisiva; Feliu Elias, el pintor de la vida aturada i Joan Sacs, Connexions & Col·lisions. El primer apartat esmenta l’Apa humorista, on les seves “caricatures, burlesques i demolidores, capturaven el pols d’una època i palesaven el seu tarannà republicà, esquerrà i anticlerical. Apa, compromès amb els seus ideals, es va mofar de la Lliga Regionalista i de l’estament militar com dels anarquistes de la FAI”. Tots els dibuixos que s’exposen manifesten perfectament la seva manera de pensar i actuar, tal com veiem a El tsar descansa, 1909, on l’emperador vestit de genet està dormint al tron mentre amb una mà aguanta la corona i amb l’altra un fuet. Al fons apareixen cinc persones penjades. És obvi que el contrast entre la vida -en aquest cas la felicitat del descans- i la mort hi és present, fent palès el tarannà maquiavèl·lic del tsar Nicolàs II.

Del setmanari Iberia hi ha diverses portades il·lustrades per Apa, com El gran turc, 1917, on representa una odalisca nua que porta a la mà el sultà. Al costat d’ambdós hi ha un gran paó que mira fixament l’escena. Es produeix una paradoxa: el sultà empetiteix davant de la dona i del paó. Ells són els veritables protagonistes de l’acudit i no pas el turc. Una altra portada és Tot s’ha perdut, fins i tot l’honor¡…, 1915. De l’Esquerra de La Torratxa sobresurt La llei de jurisdiccions, 1912. Una llei que possibilitava als militars jutjar qualsevol aspecte que es pogués interpretar com un atac a la unitat d’Espanya, o el que és el mateix una llei contra Catalunya.  De fet, aquesta portada podria ser perfectament actual,  però en lloc de L’Esquerra de la Torratxa seria la revista satírica El Jueves. Aquí es veu la deessa Atenea asseguda amb una llança i un escut atemorint un ciutadà. A l’escut apareix la cara d’un home traient la llengua. Hi ha un dibuix d’Apa publicat el nº 205 del ¡Cu-Cut! (1906) al segon volum del llibre de Cadena, on “un venedor ambulant  ofereix a l’encarnació de ¡Cu-Cut! -rostre d’enuig- el manifest La qüestió catalana”. L’autor tracta la temàtica de l’assalt per part de l’exèrcit a la redacció de la revista, així com del diari La Veu de Catalunya, ja que tots dos s’editaven a la impremta Galve. La causa va ser un acudit de Joan G. Junceda sobre l’actitud dels militars. A l’exposició hi ha un retrat de Junceda realitzat el 1904, on es veu un àngel que li està posant un barret. El dibuix forma part de la col·lecció de la família Junceda.

Feliu Elias, Natura morta del déu Hotei, 1918. Museu Nacional d’Art de Catalunya

Dins del terreny de la pintura Feliu Elias pintava en la soledat del seu taller, principalment quan torna de l’exili, el 1913, i si “amb la ploma era un home de rauxa, amb els pinzells era un home de seny, que cercava la perfecció i la contenció de l’emoció”. Va dedicar-se a la pintura durant quasi bé quatre dècades amb un estil entre realista i hiperrealista, tot i que considero que s’inclinava més per representar la realitat que l’envoltava, com es pot contemplar en alguns dels olis on apareixen objectes que formaven part del seu entorn més proper, cas d’una taula o d’una escultura d’un buda, tal com observem al quadre Natura morta del déu Hotei, 1918, en què apareix el monjo budista damunt d’uns llibres. A El barret sobre la taula, 1942, el protagonista en canvi és el barret que l’artista solia utilitzar, representant-lo damunt d’una tauleta rodona juntament amb altres objectes no identificables.

Feliu Elias, El barret nou, 1935

Predominen les temàtiques de les natures mortes i dels retrats, a més de la representació, com hem mencionat abans, de diferents objectes que li eren pròxims i pels quals sentia devoció com són les escultures, els vidres, els teixits de tela de tipus indià Joly, els mobles Imperi, les eines que solia emprar i les ceràmiques. Tots ells li servien com a model per a les natures mortes. A La infància, 1920, observem a dos nens que estan mirant un llibre de pintures i dibuixos; al darrera seu hi ha una paret decorada amb les teles Joly, com també succeeix amb Natura morta, 1913.  Quant a la temàtica del retrat hi ha una obra que el representa perfectament com és  La Galeria, 1928, en que un home està observant l’exterior del seu habitatge, recolzat a la vora d’una taula on deu haver dinat recentment, ja que encara queden els utensilis que ha utilitzat. L’escena és d’una minuciositat i detallisme excepcional. La figura femenina també té un accentuat protagonisme en alguns dels seus quadres, com per exemple a El barret nou, 1935, on una dona nua s’està  provant un barret davant del mirall. L’habitació està plena d’objectes personals i amb un cert desordre, però el més curiós és què porta el barnús al braç i les mitges a mig col·locar. Aquesta escena quasi bé surrealista, mostra una dona desinhibida i excèntrica.

S’exposen un conjunt de quatre obres de gran format representant diversos moments vitals: La vida activa, La vida contemplativa, La naixença i La mort. Es tracta dels murals de Can Masferrer de Vic, dels que Francesc Fontbona comenta  que tenen  una “gran ambició narrativa, què representa aquell nu femení vermell, que sense tocar de peus a terra ajudar a caminar un vell de pell cendrosa davant la paret mitgera d’una casa de deu pisos?” Es refereix concretament a La vida activa. Quant a les altres veiem un home pintant i al darrera seu sorgeixen dues columnes gregues colossals; la següent és una font clàssica amb un putti davant seu i, a l’última, apareix  un home que està donant de beure a un moribund que està estirat sobre la neu i al darrere hi ha un cavall aliè a l’escena.

Feliu Elias. La galeria, 1928. Museu Nacional d’Art de Catalunya

L’últim àmbit correspon a la seva faceta de crític i tractadista d’art, amb el sobrenom de Joan Sacs. Sacs prové d’un personatge alemany, concretament del mestre cantaire de Nuremberg de Wagner, Hans Sachs. Podríem dir que existeixen dues etapes en el seu esdevenir com a crític, la primera és quan s’interessa per artistes com Rafael Barradas, Jean Metzinger, Joaquin Torres-García i Sonia i  Robert Delauny, perquè aportaven una nova visió de l’art, principalment a Barcelona, però per l’altra, a partir de 1920, sorgeix un canvi en la seva percepció de la realitat,  i crítica les aportacions d’artistes d’avantguarda com Picasso, Miró i Dalí, tres dels màxims exponents de l’art del segle XX, ja que l’interessen els conceptes realistes anteriors, per això destaca pintors com Josep de Togores,  Marià Andreu, Francesc Vayreda, Manuel Humbert i altres.

Feliu Elias. Avantsala, 1932. Col·lecció particular

A l’exposició destaquen algunes obres de Dalí, Retrat del meu pare, 1925; Marià Andreu, Noies al balcó, 1924; Miró, Ermita de Sant Joan d’Horta, 1917; Togores, Tres nus, 1924 i Picasso, Home assegut. 1917. De Xavier Nogués hi ha un conjunt de vasos de vidre decorats amb esmalts representant personatges que estan ballant, brindant, emborratxant-se…

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close