El passat dissabte 22 de juliol, el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar va inaugurar l’exposició “Idea per a un gravat. 25 anys de Tinta Invisible”. Comissariada per Manuel Guerrero, Anna Llopis i Àlex Mitrani, la mostra homenatja el quart de segle de trajectòria del taller de gravat barceloní, que romandrà oberta fins al 15 d’octubre de 2023.
En l’actual i tristament duradora precarietat que viu el sector cultural a Catalunya, és doblement remarcable que es pugui celebrar una efemèride com aquesta: d’una banda, que qualsevol iniciativa artística sobrevisqui durant vint-i-cinc anys ja és en si mateixa un fet destacat; d’altra banda, potser ho és més encara el fet que es tracti d’un taller de gravat. Aquesta exposició és un homenatge no només als gravadors talentosos que executen el gravat, sinó també per als artistes que volen treballar-hi i per als amants de l’obra gràfica contemporània.
Martí Guinovart, una de les dues ànimes fundacionals de Tinta Invisible juntament amb Ricard Ibernon, explica que de ben jove, acabats els estudis, tenia un taller llogat al barri del Born. En aquells inicis, sobretot treballava per a Josep Guinovart, que era el seu padrí i oncle. Va ser amb qui va començar, estampant els seus gravats. Mentre Martí Guinovart va començar amb en Guinovart, en Ricard va començar com a assistent d’en Perejaume. De mica en mica, van passar de fer tirades de gravats a les primeres edicions pròpies, projectes que han anat creixent amb els anys en ambició i complexitat, implicant a la major part dels artistes col·laboradors habituals del taller (Carlos Pazos, Joan Fontcuberta, Jo Milne, Domènec, Jordi Alcaraz, Eulàlia Valldosera, Joan-Pere Viladecans, América Sánchez, entre molts d’altres) fins a arribar més recentment a artistes internacionals com Carlos Bunga.
La mostra es tradueix en sala en tres àmbits temàtics que recorren diferents aspectes de la trajectòria de Tinta Invisible. D’una banda, la sala principal exhibeix obra a les parets, on trobem Guinovart, Francesc Torres, Plensa, Soledad Sevilla, América Sánchez o Perejaume; d’altra banda, trobem la “biblioteca”, situada a l’entrada. Aquí s’hi presenten els exemplars més destacats de llibres d’artista que han passat pel taller barceloní. Fins aquí la part visible de l’exposició. Aquesta es complementa amb un tercer àmbit – en aquest cas, invisible -, situat al centre de la sala principal: una planera curulla d’estampes que no cabien a l’exposició. La planera s’activarà, d’una banda, amb les diferents activitats i visites que el Museu té programades, però també s’activarà per aquells que ho demanin explícitament.
L’exposició, a part d’activitats, comptarà també amb un catàleg que està previst presentar al setembre, que aprofundirà en la col·lecció de peces presentada als diferents àmbits expositius i que comptarà amb textos del trio comissarial format per Mitrani, Llopis i Guerrero, i també amb la col·laboració de la filòsofa Marina Garcés, el poeta i oceanògraf Joan Puigdefàbrega i també el poeta (a més d’artista, evidentment) Perejaume.
En última instància, “Idea per a un gravat. 25 anys de Tinta Invisible” no és només la celebració d’una efemèride dins la història de l’art català contemporani. L’exposició fa visible la tasca de l’editor: la iniciativa, la perseverança i la dedicació que demanden una aventura com la del taller de gravat barceloní. El reconeixement que suposa aquesta mostra va ser complementat el dia de la inauguració amb la presència d’un bon nombre dels artistes participants. Això no fa sinó subratllar la importància del vincle que l’equip invisible (actualment format per Martí Guinovart i Ricard Ibernon, a més de l’artista Mercis Rossetti) ha aconseguit forjar amb els seus col·laboradors, anant molt més enllà d’un taller que imprimeix, sinó essent també un agent creador, fent propostes d’edicions com algunes de les que podem veure exposades.
Tinta Invisible ha marcat un llegat durador en el món de l’art català, i l’exposició que podem veure a Sant Pol n’és prova irrefutable. L’artista Mercis Rossetti, membre de l’equip del taller barceloní, apunta que “la relació de Tinta Invisible amb artistes i poetes és la mateixa. No es fa una distinció entre les arts, sinó que es busca juxtaposar diferents disciplines i descobrir-hi complicitats i connexions. De la mateixa manera, nosaltres entenem el gravat no només com a gravat, sinó que abracem molt més: tècniques més semblants a la fotografia, reproducció digital, caixes de llum o objectes múltiples.” Prova d’aquesta relació estreta amb els creadors que els han envoltat en va ser la presència d’una bona part d’ells a la inauguració del passat dissabte.
D’altra banda, però, malgrat el reconeixement unànime per part de la comunitat artística de la rellevància de la producció editorial del taller barceloní, la seva presència a col·leccions institucionals és encara minsa: només algunes edicions comptades formen part del fons de la Biblioteca de Catalunya, la Universitat de València o del MACBA. Des d’aquí, pensem que el corpus artístic produït per Tinta Invisible és sobradament important per a formar part, en la seva totalitat, d’almenys una de les col·leccions d’art contemporani públiques del principat. Només ens queda esperar que les institucions…
‘Idea per a un gravat. 25 anys de Tinta Invisible’ es podrà visitar al museu de Sant Pol de Mar fins al 15 d’octubre, i la mostra itinerarà tant al Museu Molí Paperer de Capellades com a la Fundació Palau a Caldes d’Estrac.
