Lluny de la grandiloqüència de les estàtues llaurades per a lloar certs individus, a Fake Games. El monument col·lectivitzat ens trobem amb un regiment de més de 4.000 soldats situats a ras de sòl. Diminuts en escala. Anònims com el protagonista de Mort d’un Milicià -la insigne fotografia de Gerda Taro i Robert Capa. I en el cos d’una joguina, com aquelles amb que s’acostumava a jugar temps enrere. El joc i la mort. Jugar a matar. El despropòsit de la guerra, a la fi.
Fake Games. El monument col·lectivitzat de Fernando Sánchez Castillo.
Comissari: Miguel Caballero.
Institut Valencià d’Art Modern.
Fins a l’1 de març de 2020.
Fernando Sánchez Castillo (Madrid, 1970) presenta un memorial col·lectiu a la Galeria 6 de l’Institut Valencià d’Art Modern sota el projecte l’IVAM produeix. En l’era de la democratització de la Història, l’artista fa partícip l’espectador oferint-li un dels soldats a canvi del seu relat, pensament o idea sobre la Guerra Civil espanyola. Paraules que es situen a un dels murs de l’espai expositiu junt a les d’altres visitants conformant, tot plegat, un arxiu de la memòria de la nostra nació. Una memòria col·lectiva feta per les víctimes directes de la contesa o per aquelles gents que a hores d’ara encara sofreixen la seua desraó. D’aquesta manera l’artista torna el poder i la capacitat d’expressió a la ciutadania.
L’interès de Sánchez Castillo en la figura del soldat, i en concret del milicià, dona peu a un estudi sobre la iconografia d’aquest arquetip, en paraules de Miguel Caballero, el comissari de la mostra. Els milicians, generalment homes, es caracteritzaven pel seu baix grau de militarització ja que en origen l’univers bèl·lic els era aliè però eren obligats a participar-hi. És per això que Fake Games. El monument col·lectivitzat també inclou la col·lecció particular de fotografies de l’artista. Un total de 700 instantànies analògiques que il·lustren la vida dels soldats des de la Guerra de Cuba fins als que participaren a la Guerra dels Balcans. Un segle de fotografies amateurs que capturen, precisament, els entre-temps de la guerra, és a dir, els instants d’inacció en que els soldats buscaven amb que distraure’s. La finalitat era “o bé enviar aquestes imatges a la seua família i amics com a contrapunt còmic a l’experiència de guerra, o bé per a conservar-les ells mateixos com a souvenir de la seua pròpia mort”, explica el comissari. Paradigmàtic al respecte són els grups d’instantànies en que els protagonistes reprodueixen execucions o funerals; sostenen espases o baionetes i fins i tot dirigeixen les seues armes cap a càmera. Un conjunt d’accions que escenifiquen dins del marc de la guerra el joc de matar i de morir. I d’altres com les que es concentren baix les categories Res personal o Dorments giren al voltant de les accions05 quotidianes més comunes, trencant així l’el·lipsi amb que acostumem a percebre la icona i l’univers referencial del soldat. Amb tot, unes i altres imatges apel·len al sentit últim de l’existència, aquella que en el context d’una guerra s’afanya a la seua fi.
Finalment, seguint l’estela de l’atles iconogràfic d’Aby Warbug, Sánchez Castillo concep la seua particular cartografia, Mental Map, sobre la icona del joc i la mort materialitzada en el cos del soldat. A les vitrines trobem una postal del Valle de los Caídos juntament a una imatge del llenç El 3 de Mayo de 1808 en Madrid de Goya o un crucifix. A més de retalls de periòdic al·ludint a fites bèl·liques o joguines de plàstic de soldadets. De la multiplicitat de reflexions que aquest mapa iconogràfic pretén activar, trobem l’element de l’etern caure que tant caracteritza Mort d’un milicià de Taro i Capa i que també reprodueix el regiment de soldats de Fake Games. Icones, accions i agents conformen la cartografia de la cultura de la guerra de Sánchez Castillo que escull l’univers del joc i la joguina, just de la industria alacantina, per convidar-nos a pensar com recordem i a la vegada fer-nos partícips de la democratització de la memòria col·lectiva.
